El CNI tenia l'imam de Ripoll com a confident fins als atemptats i coneixia les activitats de la cèl·lula, segons el diari Público. El mitjà aporta un correu electrònic on hi hauria comunicacions dos mesos abans del 17-A, i assegura també que no va ser fins al matí següent de la massacre quan es va esborrar del registre central de fonts del CNI la fitxa de Abdelbaki es Satty. També mostra un informe on s'explica un viatge per comprar un vehicle de segona mà a finals del 2016. Segons Público, això demostra que els serveis secrets seguien els moviments dels membres de la cèl·lula.

El mitjà mostra el correu "adamperez27177@gmail.com", que seria el que utilitzarien l'imam i el CNI per comunicar-se, a través de la tècnica de la 'bústia morta'. Els correus no s'envien, sinó que es deixen com a esborrany. Per llegir-los cal entrar al correu amb les claus corresponents. El fet de no enviar res fa que la comunicació no deixi rastre. 

Segons explica Público, la contrasenya del correu es va trobar en un paper manuscrit trobat entre les restes del xalet d'Alcanar i era PEREJUAN18. Hi havia dos missatges a la carpeta d'esborranys i l'última modificació de la configuració del compte és de març del 2017. El primer missatge és del 24 de maig del 2017 i diu: "Veig que has pogut entrar, només has de deixar escrit un missatge com aquest com a esborrany i jo el llegiré. Ja pots començar a escriure coses. Gràcies amic". El diari conclou que aquest missatge semblaria de l'agent del CNI que controla Es Satty i que aquest correu l'hauria creat ell per comunicar-se amb l'imam de Ripoll. 

El segon esborrany és del 19 de juny del 2017, uns dies més tard i apunta: "No tens res per escriure'm o és que no pots fer-ho. Avui és dilluns 19 de juny". Tot això succeeix mentre els membres de la cèl·lula fabriquen els explosius a Alcanar, extrem que confirma el testimoni de l'únic supervivent de la deflagració. 

El CNI tenia informes de seguiment dels membres de la cè

D'altra banda, el mitjà mostra un informe on es fa seguiment dels moviments dels membres de la cèl·lula abans dels atemptats, al desembre del 2016, i assegura que el CNI coneixia la seva activitat de forma prèvia. Els serveis secrets, continua, coneixien els seus itineraris i mitjans de desplaçament i sabien amb anterioritat els seus plans.

Entre els documents que mostra Público hi ha un informe on explica que l'objectiu d'un viatge en concret era que Mohamed Hichamy comprés a Friburg, a Alemanya, un cotxe de segona mà, "fet que finalment no es va produir".

Segons el diari, el CNI sabia el que els terroristes pretenien fer perquè estava escoltant el que parlaven entre ells. "En no comprar l'automòbil, es veuen obligats a buscar un mitjà de transport per a la tornada. Així, Mohamed Hichamy va contactar amb Younes Abouyaaqoub i li va sol·licitar que els reservés un vol de tornada", apunta aquest mateix informe. 

Un altre dels apunts del document subratlla: "En aquest trasllat utilitzen el vehicle utilitzat per a l'atemptat de cambrils, el titular del qual és Mohamed Aalla, però utilitzat amb freqüència per diversos membres de la cèl·lula per als seus desplaçaments entre Ripoll i Alcanar". Això permet concloure que el servei secret coneixia el continus trànsits per carretera entre Ripoll i Alcanar, i de fet assegura que seguia vigilant i controlant els terroristes fins al mateix dia de l'atemptat.

La Fiscalia ho nega tot

La presumpta relació entre l'imam de Ripoll i el CNI va sobrevolar el cas des de pocs dies després de l'atemptat. Això no obstant, el dia 9 d'agost de l'any passat la Fiscalia de l'Audiència Nacional -on es jutgen els casos de terrorisme- va negar categòricament que el cervell de la massacre del 17-A fos confident dels serveis d'intel·ligència espanyols. Va admetre, això sí, que un agent del CNI va visitar Es Satty quan era a la presó de Castelló, però no va ser per motius relacionats amb el terrorisme. 

Al novembre del 2017, diversos mitjans -entre ells El Periódico i El País- van apuntar aquests contactes. El País va anar més enllà i va assegurar que era confident dels serveis secrets espanyols, tot i que es desconeixia si havia rebut diners a canvi. Aquestes informacions periodístiques apuntaven que, segons reconeixia el mateix CNI, els contactes formaven part del protocol establert amb els convictes que han mantingut relacions amb gihadistes.