La proliferació de pisos turístics al Priorat i l'increment de visitants dels darrers anys no s'està traduint en un augment de recaptació de la taxa turística. De fet, en alguns municipis, és al contrari. Cornudella de Montsant, amb un miler d'habitants, té una cinquantena d'apartaments turístics amb llicència i establiments hotelers, però la recaptació l'any passat no va arribar als 6.000 euros, la quantitat mínima que fixa el Govern perquè siguin els mateixos ajuntaments els que gestionin l'impost.

En no arribar-hi, és el Consell Comarcal del Priorat qui la rep. I a l'ens, els números entre places, visitants i recaptació a diferents pobles no els quadren. La principal hipòtesi és que hi ha propietaris que no declaren pernoctacions i així no paguen la taxa. En aquest sentit, Cornudella de Montsant és el municipi del Priorat amb més oferta d'apartaments turístics. En suma una cinquantena amb llicència, però des de l'ajuntament tenen clar que la xifra és superior perquè n'hi ha d'il·legals. A banda, també hi ha un càmping i dos hotels petits.

Tot i això, el 2024 el poble va recaptar únicament 5.912 euros per la taxa turística, cosa que ha provocat que l'ajuntament no rebi els diners directament, sinó que vagin a parar al Consell Comarcal del Priorat, que aglutina totes les dels pobles que no arriben al topall per, consensuadament, destinar-los a alguna acció comuna.

Així, el 2024 els ingressos per la taxa turística van ser els més baixos dels darrers anys, tot i l'augment de llicències d'allotjaments i l'increment generalitzat del turisme després de la pandèmia. El 2023 la recaptació va ser de 6.417,20 euros i el pic va ser un any abans, el 2022, amb 9.170,50 euros, segons les dades del Departament d'Empresa i Treball.

"Competència deslleial als negocis que estan donats d'alta"

L'alcaldessa de la localitat, Meritxell Cardona, destaca a l'ACN la importància que té per al consistori poder tenir els ingressos de la taxa turística. "Són uns diners que necessitem per gestionar els residus, per fer polítiques d'aigua i per veure els serveis que hem de prestar a la població flotant", explica. La batllessa també lamenta que sense la gestió de la taxa, no poden controlar amb precisió què passa al municipi perquè no reben les dades de quantes pernoctacions declara cada establiment.

Al trobar-se sense la gestió i davant la sorpresa per l'escassa recaptació, es van començar a fer inspeccions. "Ja hi ha hagut multes i informacions d'irregularitats que es puguin estar cometent", afirma Cardona. Tot i això, creu que l'administració no està posant el focus allà on realment hi ha el problema. "Es fa molta pressió sobre els habitatges que ja tenen llicència, però que poden tenir alguna irregularitat; encara que creiem que on s'ha d'actuar més és sobre els que són absolutament il·legals", assenyala.

En aquest sentit, argumenta que "estan fent una competència deslleial als negocis que estan donats d'alta i que estan intentant fer bé les coses. N'hi ha que han perdut un 30% de negoci. Això no és just". L'alcaldessa valora que les inspeccions i sancions també tenen una altra conseqüència positiva, ja que creu que a qui tingui un pis sense llicència i l'hagi de regularitzar, "li suposarà una feina extra" en forma de controls i declaracions de pernoctacions "que potser no li interessarà desenvolupar".

Per Cardona, si acaben desistint de dur a terme l'activitat, "pot ser que aflori habitatge habitual, que és molt important per acabar tenint un parc de lloguer i d'habitatge que estigui a l'alçada de les necessitats". "Calculem que avui Cornudella tindria 200 habitants més si tingués habitatge disponible", assegura l'alcaldessa, ja que de demanda per viure al poble assegura que n'hi ha.

Per altra banda, la representant municipal lamenta que darrerament "ha vingut molta gent estrangera que ha comprat cases i s'ha posat a llogar irregularment". "Això no ens encaixa perquè no deixa rèdits al municipi; hem de poder posar mesures, ordenances i limitacions", indica. Per això, defensa que el consistori aposta "per un model d'èxit" on "els habitatges turístics siguin un complement de l'economia local basada en l'agricultura".

Una recaptació que no encaixa

A la comarca hi ha registrats actualment 329 establiments turístics, sumant hotels, càmpings, cases rurals i apartaments, tal com s'apunta al registre públic de la Generalitat. Cornudella de Montsant no és l'únic municipi del Priorat on l'escassa recaptació de la taxa turística fa ballar el cap als tècnics i responsables municipals, tenint en compte el número d'allotjaments i els visitants que hi ha als pobles.

Segons les dades publicades pel Departament d'Empresa de l'Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET), el municipi del Priorat amb una recaptació més alta el 2024 va ser la Morera de Montsant, amb uns ingressos de 28.872 euros. Tot i tenir únicament uns 150 habitants, té una desena de pisos turístics, a més d'un hotel de cinc estrelles que fa que les xifres es disparin. Cal recordar que la taxa en aquests establiments de luxe és de tres euros per persona i nit, mentre que en apartaments turístics és d'un euro per hoste i dia.

En canvi, a Torroja del Priorat, on també hi ha un altre hotel de cinc estrelles des de mitjans del 2023 —a més d'un altre de menor categoria, cinc cases rurals i set pisos turístics—, l'any passat tan sols van obtenir 845 euros. Una quantitat menor que la del 2023, que va ser de 1.439 euros.

Un dels casos més cridaners per la seva tendència recaptatòria descendent és Gratallops. En aquest poble ara hi ha uns 250 habitants i tenen set hotels, onze pisos turístics i una casa rural. El 2024 la recaptació per la taxa turística va ser de 2.568 euros; per sota dels 3.544 euros del 2023 i encara menys que els 5.491 del 2022. De fet, la xifra de l'any passat tan sols va ser 105 euros més alta que la del 2020, quan tot i la pandèmia, els confinaments i les limitacions de mobilitat i al turisme es van ingressar 2.463 euros.

Finalment, dos casos més. A Ulldemolins, entre una vintena d'apartaments, un hotel i un càmping, l'any passat van generar 2.500 euros de taxa turística. Una xifra inferior a la dels anys anteriors, quan hi havia menys pisos registrats. El 2023 van ingressar 2.562 euros i el 2022, 3.017 euros. A Poboleda actualment hi ha setze apartaments turístics, una casa de turisme rural, dos hotels i un càmping. Amb tot, el 2024 van generar 924 euros de taxa turística, força per sobre dels 424 euros del 2023, però per sota dels 1.061 de l'any 2022.

Inspeccions i llicències

Marc Llurba, tècnic de desenvolupament local del Consell Comarcal del Priorat, detalla a l'ACN que dels 349 establiments que hi ha a la comarca, uns 240 són habitatges turístics amb llicència. El 2022 en van detectar una trentena d'il·legals, una xifra que en els darrers anys assegura que ha baixat. Des de l'ens van enviar un informe als Serveis Territorials del Departament d'Empresa, que té una xarxa d'inspectors que s'encarreguen de vigilar que els pisos turístics tinguin llicència. "En aquell moment es van posar sancions i això va fer que molts dels apartaments es regularitzessin", raona el tècnic.

Fonts del Departament d'Empresa expliquen que aquests inspectors principalment fan la seva tasca de forma telemàtica. Rastregen les plataformes i amb una eina tecnològica "pentinen" la zona a analitzar, i així detecten si hi ha habitatges no registrats. Aquesta eina també està a disposició dels municipis i ja n'hi ha una quarantena que la utilitzen arreu de Catalunya.

En cas que es trobin irregularitats, els inspectors inicien investigacions més exhaustives i fins i tot poden comptar amb la col·laboració dels Mossos d'Esquadra, que tenen agents dedicats a tractar aquest tipus d'infraccions administratives. Paral·lelament, des del Departament recorden que són els ajuntaments els que donen d'alta els pisos, abans que s'inscriguin a l'Agència Catalana de Turisme. En aquest sentit, remarquen que si els consistoris detecten alguna anomalia en algun apartament, es poden adreçar als Serveis Territorials.

Tot i això, Llurba exposa que actualment no tots els municipis poden tramitar permisos. "A finals de 2023 la Generalitat va modificar la llei i va decretar que les 162 poblacions que ja tenien una ràtio de més de 5 habitatges turístics per cada 100 habitants no podien donar noves llicències", indica. D'aquests 162, sis són al Priorat, subratlla Llurba.

No obstant, aquesta moratòria, de retruc, ha provocat que en altres pobles pròxims les peticions de llicències hagin pujat. Ulldemolins, per exemple, en menys de dos anys ha sumat set apartaments més. "En un municipi de 400 habitants això es nota molt", reflexiona el tècnic. Aquest fenomen de dispersió de l'oferta ha fet que en aquests pobles "en tornar a fer els càlculs, ja estan per sobre de la ràtio", però com que no estan inclosos a la llista de la Generalitat, "no estan limitats".

Els hotelers, en contra dels pisos il·legals

La Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT) es mostra contrària a la proliferació de pisos turístics sense llicència. El portaveu de l'entitat, Xavier Guardià, explica que estan "en contra de tot el què és il·legal". "Entre altres coses perquè no assegura la qualitat de la instal·lació ni del servei", manifesta. En la seva opinió aquests allotjaments no estan en concordança amb el tipus d'oferta que hi ha a la demarcació, ja que "la flota hotelera és espectacular".

Sobre aquesta qüestió, afirma que "la majoria dels hotels són de quatre estrelles, els càmpings són els millors d'Europa i els apartaments s'han renovat i cada vegada tenen millors instal·lacions. No pot ser que tinguem això a primera divisió i, després, pisos il·legals". Així mateix, alerta que aquests llits sense llicència són els que acaben generant més queixes als visitants, fet que genera mala imatge a la destinació.