El col·lectiu LGTBI, coincidint amb el Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia, ha reclamat aquest dijous voluntat política perquè s'implementi de manera efectiva la llei catalana per lluitar contra l'homofòbia i la disfòbia. Així, aprofitant la presa de possessió de Quim Torra com a president del Govern, han demanat que es desplegui el reglament sancionador per les agressions que pateix el col·lectiu i que es posi en funcionament "un sol engranatge", amb el nomenament d'una direcció que sigui "còmplice" amb les entitats.

Aquesta ha estat la crida que ha fet des de Tarragona el president de l'Observatori contra l'Homofòbia, Eugeni Rodríguez, que, en la lectura del manifest, ha exigit que la societat elimini els prejudicis envers les persones LGTBI i entengui la diversitat com una riquesa. Segons les dades de l'Observatori, durant el primer trimestre de l'any hi ha hagut un repunt en incidències en l'àmbit laboral per al col·lectiu, així com un augment d'incidències per dret d'admissió en el col·lectiu de persones transsexuals, sobretot a Barcelona.

Segons Rodríguez, a Catalunya es viu una situació "privilegiada" comparat amb altres zones del món, on hi ha lleis amb pena de mort o presó per a col·lectius LGTBI, però tot i això apunta que hi ha molts passos a recórrer. La principal reivindicació és el desplegament de la llei 11/2014 contra la LGTBIfòbia, amb els mecanismes i protocols ben definits. "Ens trobem que el cos legal és paper mullat i que no hi ha hagut voluntat política", ha lamentat Rodríguez, que creu que s'han fet moltes resolucions al Parlament però, "a l'hora de tocar drets, no es poden tocar", sobretot arreu del territori.

En aquest sentit, i coincidint amb la presa de possessió de Quim Torra, coincidint amb un Dia Internacional contra la LGTBIfòbia, Rodríguez ha volgut enviar un missatge el nou president de la Generalitat, qui en el discurs d'investidura ja es va comprometre a desenvolupar polítiques per lluitar contra les discriminacions del col·lectiu. "Demanem al president que nomeni una direcció que sigui còmplice de les entitats i que pugui liderar una nova etapa. Aquest ha de ser el moment de les persones LGTBI". "Ens encarregarem de què, prendre possessió en un dia com aquest li marqui positivament", s'ha proposat el president de l'Observatori.

El col·lectiu reivindica que es destinin diners per la lluita contra la LGTBIfòbia: "necessitem una salut digna perquè els nens no acabin fatal i que no hi hagi persones obligades a fer doble vida". "Cal molts tècnics i complicitat amb les entitats", s'ha reafirmat Rodríguez, que creu que falla l'engranatge en l'àmbit burocràtic, amb un nivell administratiu que, de vegades, actua com a botxí.

Segons les dades de l'Observatori, el perfil de la víctima és, generalment, homes gais i bisexuals que reben agressions, verbals o físiques. Aquest primer trimestre, hi ha hagut un repunt en incidències d'àmbit laboral. "Ningú és tan homòfob o trànsfob com per dir que acomiada algú per ser transsexual i normalment es camufla, però no es torna a contractar". Un altre dels aspectes es troba en les entrevistes de feina, quan les persones transsexuals són preguntades perquè no coincideix la identitat que consta en documents amb el físic.

D'altra banda, també hi ha hagut un repunt a la ciutat de Barcelona d'incidències a persones transsexuals pel que fa al dret d'admissió en locals: "estan patint la indignitat que qüestionin si poden entrar a un lloc de pública concurrència". Durant el 2017, l'Observatori va registrar 111 incidències relacionades amb la LGTBIfòbia, de les quals la meitat van ser agressions, 17 punts per sobre de què s'havia detectat en els dos anys anteriors.

Arreu de Catalunya s'han celebrat diferents actes de commemoració d'aquesta jornada, que celebra els 28 anys que fa que l'homosexualitat va deixar de ser considerada una malaltia mental segons l'Organització Mundial de Salut, tot i que va mantenir encara la disfòria de gènere. A Tarragona s'ha fet la lectura del manifest davant l'Ajuntament, que, per primera vegada, ha penjat la bandera de l'arc de sant Martí a la façana. "Mai és tard" per penjar-la, ha considerat Rodríguez, que ha recordat que les banderes es van començar a penjar dels ajuntaments en dates com aquesta el 2010. Això sí, alerten que no permetran que no es tornin a posar, hi hagi qui hi hagi a l'equip de govern en les pròximes eleccions municipals. Juntament amb Rodríguez, han participat tots els grups municipals i l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros.