El fons patrimonial Bofarull-Vilar es trobava, fins al moment, a la casa Vilar, coneguda també com a ca l'Espuny, amb façana principal al carrer de l'Abadia. L'immoble, que també limita amb els carrers Rosselló i de la Racona, és propietat actual de la família Bofarull-Vilar i havia estat de la família Torroja Espuny fins a mitjan segle XIX, quan la van vendre.

Aquesta documentació, amb gran valor històric per la ciutat de Reus, ha ingressat a l'Arxiu Municipal. Aquest dimarts 5 de març la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores Juanpere, i Jordi Bofarull-Vilar Pedrola, han signat el contracte de cessió, que es formalitza després que l'abril del 2022 ja s'iniciessin des de l'Arxiu els contactes amb el propietari, els treballs de valoració i d'inventari previ de la documentació.

El volum del fons és de 30 metres lineals. Està format per documents en diversos suports –bàsicament en paper– però també en pergamí, plàstic, metall i vidre, que han estat generats o rebuts com a resultat de la formació i administració del patrimoni familiar i que s’ha transmès de generació en generació.

Valor patrimonial

Cronològicament, abraça del segle XVI fins al segle XXI, si bé, s’està pendent del possible ingrés de documentació més antiga (fruit de diverses adquisicions per part de la família) i que comprendria documentació dels segles XIV i XV. El fons esdevé un reflex de la situació familiar en cada moment històric. 

Com generalment succeeix en la majoria dels fons patrimonials, la documentació que ara ha arribat a l'Arxiu, ha estat conservada per la família, en primer lloc, pel valor jurídic d’uns determinats drets, i amb els pas dels anys, aquesta documentació ha anat adquirint un valor històric importantíssim per al coneixement del passat de la ciutat de Reus. En el fons, cal destacar:

• Documents destinats a legitimar el patrimoni i la seva transmissió: establiments, compres, capbreus, testaments, capítols matrimonials...
• Documentació fruit de la gestió i administració del patrimoni: llevadors de censals, llibretes de rebuts, llibres de comptes...
• Documentació de tipus judicial: requeriments, processos, sentències, concòrdies...
• Documents de tipus personal, referent a l’activitat professional d’algun membre de la família o bé d’un interès familiar. En aquest apartat convé destacar l’existència d’un part de documentació fotogràfica important així com l’existència de diversa documentació que ens permet un coneixement de la vida quotidiana d’aquesta família i també de la mentalitat de l’època: quaderns escolars, receptaris, correspondència familiar, etc.
• Documentació aliena a la família, fruit de l’exercici dels càrrecs ostentats per membres de la família i que s’han anat incorporant al seu arxiu.

A més del gran volum de documentació textual, destaquem també una part molt important de documentació fotogràfica, amb la qual es pot veure l’evolució de la tècnica fotogràfica i dels procediments, des de la primera fotografia (daguerreotips, ambrotips o ferrotips) fins a les albúmines i l’adveniment de la fotografia més moderna, passant per les plaques de vidre o les llanternes màgiques.

Així mateix, també hi ha una petita part de pel·lícules de cinema de mitjan segle XX, d’ús domèstic; i ingressarà la biblioteca auxiliar, en què destaquen publicacions de caràcter local de finals del segle XIX inicis del XX.

Estat de conservació

En referència a l’estat de conservació val a dir que la documentació presenta generalment un bon estat de conservació, tret de casos puntuals en els quals s’hi haurà de preveure una actuació de restauració i conservació. 

Una vegada tractat arxivísticament el fons i digitalitzats alguns dels documents més singulars, es posarà a l’abast de la ciutadania, perquè pugui ser consultat i estudiat convenientment.

Es tracta doncs de la incorporació d’un fons privat a un arxiu públic, una incorporació de gran importància, tant en volum (el més voluminós del que s’han ingressat fins al moment d’arxius privats), com per la naturalesa del seu contingut, un fons d’una rellevància històrica i informativa singular per la ciutat de Reus.

Història patrimonial

L’any 1875, és adquirida per Mariano Vilar Durán i la seva esposa Maria Sardà Montseny (besavis de l’actual propietari). La seva filla, Maria de la Concepció contraurà matrimoni amb Antonio Bofarull Molner. S’uneixen així dues famílies benestants de la ciutat, unint també el seu patrimoni documental. 

D’entre els membres més destacats, podem esmentar Pau Vilar Vendrell i Pau Vilar Verdacer (notaris de la Seu d’Urgell entre 1720 i 1805, aproximadament i que després es traslladaren a Reus), Mariano Duran Massó, diplomàtic i tiet avi de l’il·lustre Agustí Duran i Sanpere i Roman Sardà Montseny, vinculat amb la indústria del «xampany» a Reus.
La branca de la família Bofarull -procedent de la branca no ennoblida de la nissaga reusenca dels Bofarull-, emparentada amb Pròsper de Bofarull, aporta també personatges destacats, com són Joan Bofarull Molner, advocat i diputat a Corts, Antoni Bofarull Molner, industrial i director de Yglesias & Suque, ambdós, néts per via materna de l’arquitecte Antoni Molner Vallès (1822-1877), qui, a tall d’exemple, projectà i construí la plaça tancada de les Peixateries Velles, entre d’altres.

Cal destacar així mateix familiars polítics de gran renom a la ciutat de Reus, com són Celdoni Vilà Torroja, argenter i arxiver de Reus (1759-1823) i administrador de l’ermita de la Mare de Déu de Misericòrdia i l’arquitecte Pere Caselles i Tarrats, la filla del qual es casà amb Joan Bofarull Molner.