El pailebot Santa Eulàlia atracarà al Moll de Costa del Port de Tarragona durant aquesta Setmana Santa. Des d’aquest 30 de març i fins el 4 d’abril totes les persones que passegin pel Moll de Costa podran conèixer l’embarcació centenària. El vaixell Santa Eulàlia, construït l’any 1918, és propietat del Museu Marítim de Barcelona (MMB) des del 1997.

El Museu del Port de Tarragona, al formar part de l’Associació de Museus Marítims de la Costa Catalana, ha facilitat que l’embarcació Santa Eulàlia, extensió al mar del Museu Marítim de Barcelona, visiti la nostra ciutat amb la col·laboració de Marina Port Tarraco.
Quan es podrà visitar?

Les visites al vaixell seran gratuïtes a partir del dimarts 30 de març a la tarda fins el diumenge 4 d’abril al migdia. L’horari serà de 10 h a 13,30 h i de 16,30 h a 20 h i l’aforament estarà limitat a les mesures sanitàries actuals. Cal afegir que per controlar l’aforament s’haurà de recollir prèviament un tiquet al Tinglado 1.

El divendres 2 d’abril i el diumenge 4 d’abril, el Museu del Port de Tarragona ha organitzat, també, una visita guiada a la seu provisional del Tinglado 2 perquè el públic que visiti el vaixell pugui ‘Redescobrir el Museu’ en aquest emplaçament mentre s’executen les obres de rehabilitació de l’edifici del Museu. L’esmentada visita guiada és gratuïta i amb reserva prèvia a museuport@porttarragona.cat
Història de Santa Eulàlia

El pailebot Santa Eulàlia, va ser construït l’any 1918 en una drassana de platja de Torrevieja (Alacant) pel mestre d’aixa Antonio Marí Aguirre, que per encàrrec de l’armador Pascual Flores Benavente va fer dos vaixells iguals. Un d’ells (el Santa Eulàlia) prengué el nom de la seva filla: Carmen Flores, mentre que l’altre fou batejat amb el nom del seu fill: Pascual Flores.

En els seus primers anys el Carmen Flores es va dedicar al transport de mercaderies, especialment cereals, fusta, sal i minerals. L’any 1921 va fer el primer viatge a Amèrica, d’Alacant cap a Manzanillo i Santiago de Cuba, portant sal i tornant cereals. En aquest primer viatge va generar beneficis suficients per pagar el vaixell (que havia tingut un preu aproximat de 40.000 ptes.), Ies despeses del viatge i Ia marineria, i encara sobraren sis duros de plata. Per aquesta raó, i ja que era un vaixell ràpid i de grans qualitats marineres ben aviat es va guanyar el sobrenom de ‘’EI Chulo’’.

Cronològicament, coincideix amb l’adveniment de la II República quan entre el 1931 i 1932 va passar a mans de I’armador mallorquí Jaume Oliver, sota el nom de Puerto de Palma. Poc després, la Naviliera Mallorquina I’adquirí el 1936 per 100.000 pessetes i, seguint Ia tradició d’anomenar ‘’cala’’ a tots els seus vaixells passà a dir-se Cala Sant Vicens. Com que estava en zona nacional es militaritza, se li incorpora un petit canó i veu canviada la tripulació per la de mariners de guerra.

Gairebé quaranta anys més tard, el 1975, el va comprar I’empresa Kylon S.A. Sota el nom de Sayremar I es dedicà a treballs d’auxili en salvament de bucs i a treballs submarins, bàsicament de reparació d’estructures i recuperacions de càrregues de vaixells fins que I ‘any 1996 va deixar de navegar.

Quan l’any 1997 el Museu Marítim de Barcelona l’adquirí, el batejà amb el nom de Santa Eulàlia, en honor a l’antiga patrona de la ciutat. L’objectiu del MMB en adquirir-lo va ser evitar el seu desballestament després de 80 anys de navegació i recuperar un dels darrers testimonis d’aquells velers que solcaven els diferents mars i oceans d’una punta a l’altra fins no fa pas tant de temps.

Aquest centenari pailebot de tres pals i una eslora de 46 metres, incloent-hi el bauprès, és el vaixell insígnia del Museu Marítim de Barcelona i un ambaixador del cap i casal i del país per tots els mars i ports del món.