La Zona de Baixes Emissions i la vianalització del tomb de ravals complet són dues de les mesures que planteja el nou Pla de Mobilitat Urbana de Reus. També s'hi apunta, sense confirmació oficial, que el pàrquing de la plaça del Prim podria canviar d'ús. La nova funció de l'equipament, durant els pròxims anys, podria ser convertir-se en un centre logístic.

L'esborrany actual del Pla de Mobilitat farà un últim pas aquest dimarts abans de quedar tancat i enllestit. A les cinc de la tarda el Casal de les Dones acollirà una audiència pública per explicar-lo a la ciutadania. Es tracta d'un acte de participació ciutadana que acabarà amb els tràmits previs a l'execució del pla en si.

Segons la vicealcaldessa de la ciutat, Noemí Llauradó, l'esborrany actual del pla «ens ha permès assolir els objectius que ens havíem prefixat». S'ha referit a set objectius que, amb el document que es presentarà demà, haurien quedat establerts com a prioritats de cara als pròxims anys. No es tracta de projectes concrets, sinó de línies de treball que s'hauran d'anar desenvolupant fins al 2035.

S'inclou la planificació d'una xarxa de vianants i d'una per a bicicletes, a més d'un programa per a la millora del transport públic. També s'ha de treballar per jerarquitzar la xarxa viària, la dotació d'aparcaments, la pacificació del trànsit i la mobilitat sostenible. Aquest Pla de Mobilitat Urbana, que es va adjudicar per 48.266,90 euros, quedarà enllestit abans que acabi el 2022, que serà quan es presentarà definitivament.

Amb tot, serà el full de ruta que l'actual govern proposarà per als pròxims dotze anys. Es distribueix en onze paquets de mesures que, any rere any, s'haurien d'anar prioritzant, concretant i executant. És per això que el pla compta amb una llista d'actuacions, però no amb la manera concreta d'assolir-les.

Del tomb de ravals per a vianants a la Zona de Baixes Emissions

Un dels paquets de mesures es destina a implantar la Zona de Baixes Emissions. Es tracta d'una regulació que no depèn de l'Ajuntament, sinó que l'han d'aplicar tots els municipis de més de 50.000 habitants. Com ja s'ha començat a fer a Barcelona, suposarà que no es pugui circular per una àrea de la ciutat amb vehicles antics o considerats massa contaminants.

La regidora d'Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui recorda que «aquesta mesura està enfocada a protegir la salut, reduir els nivells de contaminació i de congestió de l'espai públic». En el cas de Reus, l'àrea afectada per la ZBE no s'ha definit del tot. Alguns documents previs apuntaven el tomb de ravals, mentre que altres incrementaven l'espai afectat arribant fins a la corona d'avingudes i rieres.

Això anirà acompanyat d'un altre dels paquets d'accions, el de la pacificació del nucli antic. A la llarga, i coincidint amb la línia de la ZBE, el tomb de ravals es veu com un espai gairebé exclusiu per a vianants. Amb el raval de Santa Anna com a primer pas, el PMU de Reus preveu estudiar la restricció de circulació a la resta de vials.

Això inclou el tomb de ravals, però també el carrer del Roser fins a la Riera de Miró, la plaça de Catalunya i la del Pintor Fortuny. L'objectiu, segons figura a l'esborrany, és que només hi puguin circular els veïns i els serveis d'emergència. Això suposaria que no hi entressin ni furgonetes ni camionets de repartiment com fins ara.

Per substituir-los s'ha ideat un altre dels onze paquets de mesures. En concret el que ha de servir per implantar «una logística urbana més sostenible». Es preveu redactar un nou pla, en aquest cas sobre aquest àmbit, a més d'estudiar restringir la circulació d'aquests vehicles.

El pàrquing de la plaça Prim, convertit en centre logístic

També es planteja un estudi per convertir espais municipals subterranis en centres logístics d'última milla. Sense confirmar-ho del tot, Marina Berasategui admet que pensar en el pàrquing de la plaça del Prim «és de sentit comú». Subratlla que «quan tinguem el projecte més específic ja ho aclarirem», però l'equipament compliria els requisits necessaris.

La concessió actual s'acaba el 2025, moment en el qual l'Ajuntament podrà decidir quin ús fa de l'espai a partir de llavors. Una de les opcions és convertir-lo en un centre logístic d'última milla. És a dir, que serveixi per cobrir la part final del trajecte de repartiment.

El projecte està lluny de concretar-se i, per tant, no se sap de quina manera funcionarà. A grans trets, i si es complissin les previsions actuals, els camions i furgonetes no arribarien fins al tomb de ravals per fer el repartiment com passa ara cada matí. Per contra, arribarien a l'actual pàrquing de la plaça del Prim, on descarregarien sota terra i tornarien a marxar.

A partir d'allí es faria el repartiment als negocis de dins del tomb de ravals amb vehicles menys contaminants. A hores d'ara es desconeix si el servei l'oferirà una empresa municipal, si s'externalitzarà o si es deixarà sota potestat de cada negoci afectat.

Menys aparcament de superfície, que serà de pagament

Un altre dels paquets de mesures que preveu el PMU fa referència a l'aparcament de la ciutat. Es vol reduir l'oferta de places d'aparcament en superfície i, les que quedin, seran majoritàriament de pagament dins dels dos primers cordons d'avingudes. Aquestes mesures aniran acompanyades d'una promoció dels aparcaments municipals soterrats.

Fins al 2035 també s'han de planificar actuacions en relació amb la xarxa d'autobusos urbans. S'estudiarà reconfigurar la seva estructura i incorporar sistemes com el de bus a demanda de manera més estesa. En aquesta línia també s'hauran de revisar les llicències de taxi, les flotes VTC i el paper que han de jugar.

Dins del mateix paquet d'actuacions s'ha previst la posada en marxa del sistema de bicicleta pública compartida. El PMU segueix comptant amb el desplegament de la xarxa de carrils bici i l'increment d'aparcaments per aquests vehicles. El transport públic també serà un dels àmbits on es desenvoluparà un altre paquet de mesures, enfocat a garantir l'accessibilitat universal.

Es treballarà amb actuacions a la via pública, però també als autobusos de Reus. En certa manera, el PMU mira més enllà de Reus, cap a les infraestructures que no són de competència municipal. Un exemple clar és l'estació d'autobusos, de la qual se'n proposa una reforma.

Fa anys que es menciona aquesta actuació, que depèn de la Generalitat i que, fins ara, no s'ha concretat. Des de Reus també es vol planificar la connexió de la ciutat amb la futura estació intermodal, el futur baixador de Bellissens i l'hipotètic tramvia del Camp.

Per últim s'ha previst un paquet de mesures per consolidar la mobilitat activa. Se centrarà, principalment, a consolidar, millorar i promocionar l'entramat de camins i espais per a vianants.