02
de gener
de
2024, 11:00
Actualitzat:
11:08h
El Tarragonès i el Baix Penedès són dues de les comarques catalanes que més població han guanyat en el darrer any. Així ho revelen les dades del padró, amb data 1 de gener de 2023, que es van fer públiques la passada setmana. Concretament, el Tarragonès és la quarta comarca que creix empadronats (+2,5%), passant dels 263.428 habitants als 270.038. Pel que fa al Baix Penedès, se situa en segon lloc, amb un augment poblacional del 2,97%, passant dels 112.460 habitants als 115.802.
Aquestes xifres segueixen la tendència a més llarg termini, ja que des de l'any 2000, la població del Baix Penedès s'ha duplicat. Fa 23 anys, la comarca tenia 56.843 habitants, mentre que l'1 de gener de 2023 la xifra estava en els 115.802.
Segons les dades del padró, totes les comarques tarragonines han guanyat població el darrer any. De fet, només una comarca catalana ha perdut població, concretament les Garrigues, a la província de Lleida.
Tot i l'increment del darrer any en totes les comarques tarragonines, la Terra Alta lidera el rànquing català de pèrdua de població des de l'any 2000. En aquest sentit, en 23 anys, la comarca ebrenca ha perdut un 5,9% d'empadronats.
De fet, Flix també consta com a municipi de més de 2.000 habitants amb més caiguda percentual d'empadronats des de l'any 2000, ja que ha perdut més d'una cinquena part de la població (20,6%). Cardona (Bages), la segueix de prop (-17,9%), així com Badia del Vallès (Vallès Occidental, -15,8%).
Calafell (Baix Penedès) ha vist incrementar la llista d'empadronats en un 5,3%, seguit de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme), amb un 4,8%; Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), amb un 4,7%; i Cunit (Baix Penedès), amb un 4,5%.
Pel que fa a la ciutat de Tarragona, s'ha trencat la tendència dels dos darrers anys, amb un increment del 2,51% i 3.379 habitants. Així, la capital tenia a 1 de gener de 2023 138.262 empadronats, una xifra que no es registrava des de l'any 2010, quan la Canonja i els seus 5.000 habitants formaven part del municipi.
A llarg termini, des de l'any 2000, la Pobla de Mafumet apareix en les primeres posicions d'increment poblacional de tot Catalunya, amb gairebé quatre vegades més d'habitants. En aquest sentit, el municipi del Tarragonès ha passat dels 1.115 empadronats l'any 2000 als 4076 del 2023.
Aquestes xifres segueixen la tendència a més llarg termini, ja que des de l'any 2000, la població del Baix Penedès s'ha duplicat. Fa 23 anys, la comarca tenia 56.843 habitants, mentre que l'1 de gener de 2023 la xifra estava en els 115.802.
Segons les dades del padró, totes les comarques tarragonines han guanyat població el darrer any. De fet, només una comarca catalana ha perdut població, concretament les Garrigues, a la província de Lleida.
Tot i l'increment del darrer any en totes les comarques tarragonines, la Terra Alta lidera el rànquing català de pèrdua de població des de l'any 2000. En aquest sentit, en 23 anys, la comarca ebrenca ha perdut un 5,9% d'empadronats.
Flix, el municipi de més de 2.000 habitants que perd més població
Per municipis, els que més baixen percentualment respecte a l'any passat són la Quar (Berguedà), amb un 15% de caiguda; Cava (Alt Urgell), amb gairebé un 14%; i Crespià (Pla de l'Estany), amb un 12%. D'entre les poblacions de més de 2.000 habitants, Flix (Ribera d'Ebre) és la que cau més significativament, amb un 2,4%, seguit de Juneda (Garrigues), amb un 2,3% i Llançà (Alt Empordà), amb un 1,4%.De fet, Flix també consta com a municipi de més de 2.000 habitants amb més caiguda percentual d'empadronats des de l'any 2000, ja que ha perdut més d'una cinquena part de la població (20,6%). Cardona (Bages), la segueix de prop (-17,9%), així com Badia del Vallès (Vallès Occidental, -15,8%).
Calafell, entre els municipis que més pugen
D'altra banda, diversos municipis costaners han encapçalat les pujades poblacionals respecte a fa un any, tenint en compte només les poblacions de més de 2.000 habitants. Platja d'Aro (Baix Empordà) ha crescut un 6,9% d'empadronats en només 12 mesos, passant d'11.757 habitants a 12.566. Al seu torn, Lloret de Mar (Selva) té un 6,7% de persones registrades més. Mentre que l'1 de gener del 2022 en tenia 38.941, un any després va passar a tenir-ne 41.559.Calafell (Baix Penedès) ha vist incrementar la llista d'empadronats en un 5,3%, seguit de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme), amb un 4,8%; Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), amb un 4,7%; i Cunit (Baix Penedès), amb un 4,5%.
Pel que fa a la ciutat de Tarragona, s'ha trencat la tendència dels dos darrers anys, amb un increment del 2,51% i 3.379 habitants. Així, la capital tenia a 1 de gener de 2023 138.262 empadronats, una xifra que no es registrava des de l'any 2010, quan la Canonja i els seus 5.000 habitants formaven part del municipi.
A llarg termini, des de l'any 2000, la Pobla de Mafumet apareix en les primeres posicions d'increment poblacional de tot Catalunya, amb gairebé quatre vegades més d'habitants. En aquest sentit, el municipi del Tarragonès ha passat dels 1.115 empadronats l'any 2000 als 4076 del 2023.