Montblanc és una vila amb encant i amb molta personalitat, capital de la comarca de la Conca de Barberà. Té una població de 7.364 habitants i gaudeix del títol de Vila Ducal des de 1387. El nucli antic va ser declarat Conjunt Monumental i Artístic el 1947. El 1998 les pintures rupestres del terme foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a jaciment de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Avui, TarragonaDigital et descobreix 10 secrets i curiositats d'una de les viles més turístiques i concorregudes del país.

1. Pas de les tropes d'Hanníbal

Entre els segles IV i I aC, al Pla de Santa Bàrbara hi hagué un poblat iber, que se suposa que veié passar les tropes d'Hanníbal amb els seus elefants en el seu trajecte cap a la conquesta de Roma (218 aC).

2. Tres noms al llarg de la història

Montblanc ha tingut tres topònims al llarg de la història. Cap al 1080 es comença a poblar Duesaigües, prop de la confluència dels rius Francolí i d'Anguera, indret que passarà a dir-se Vila-salva a partir de 1155 i que esdevindrà una vila reial. L'any 1163 es trasllada la població cap a l'actual ubicació i s'adopta el nom de Montblanc.

3. Montblanc té un significat

El topònim de Montblanc (Montis Albis) no fa referència ni a muntanya nevada ni a muntanya calcària. Adopta aquest nom com a sinònim de muntanya verge de vegetació, pròpia del tossal argilenc del Pla de Santa Bàrbara.
   

4. Sant Francesc d'Assís estigué a la vila

El convent de Sant Francesc de Montblanc és un dels més antics de Catalunya, després dels de Barcelona i Girona. La tradició diu que Sant Francesc d’Assís passà per la vila.

5. Setena població de Catalunya

Manquen dades de població del moment de fundació, creixement i esplendor de la vila. Les primeres dades són de finals del segle XIV, quan ja s’iniciava el declivi. Són els fogatjaments realitzats els anys 1365 i 1380, confeccionats amb una finalitat eminentment fiscal. Aleshores Montblanc era la setena població de Catalunya, darrere de Barcelona, Lleida, Tortosa, Girona, Tarragona i Puigcerdà.

6. Seu del Parlament General de Catalunya

Durant l’interregne i abans del Compromís de Casp (10 de setembre de 1410) l’església de Sant Miquel acollí el Parlament General. No van acabar la seva feina per causa de la pesta, que comportà una minsa assistència. Es prorrogà a Barcelona i posteriorment a Tortosa, on s’escolliren els compromissaris catalans que acudirien a Casp a escollir el nou monarca de la Corona.

7. Una explosió demogràfica

La segona meitat de segle XVIII comportà una explosió demogràfica, causada pel desenvolupament agrícola de la vila. Arriben molts nouvinguts i la població creixé prop d’un 300% en el transcurs de la centúria. El terme de Montblanc arribarà al màxim històric de població el 1860 amb 6.628 habitants, durant el període anomenat de la Febre d’Or produïda per la vinya.
   

8. La llegenda de Sant Jordi

El folklorista Joan Amades recull la tradició segons la qual Sant Jordi matà el drac a Montblanc. Per aquest motiu cada any, des de 1987, se celebra la Setmana Medieval de Sant Jordi, amb actes i representacions centrades en l’època medieval.

9. Anualment se celebra un ple medieval

Cada any, durant la Setmana Medieval de Sant Jordi, se celebra un Ple Municipal en què els regidors van vestits amb la tradicional gramalla i porten un espasí, símbols de l’autoritat municipal i en record d’un antic privilegi.

10. Montblanc té himne propi

Des del 10 de setembre de 2000 Montblanc té himne propi, obra del músic i compositor montblanquí Josep M. Amorós i Bayer.