La Natàlia Soronellas als peus de la catedral de Tarragona. Foto: NotíciesTarragona.La Natàlia té 22 anys i està acabant el Grau de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat de Barcelona. Combina els estudis amb la feina, a GymAdvisor, i el poc temps que li queda el dedica a la gestió del blog Menja’t Barcelona, on descobreix llocs on menjar d’aquesta ciutat. Tot i això, de tant en tant, fa una escapadeta per parlar d’algun lloc de Tarragona, ja que les arrels no es perden mai! Havia estat molt lligada al món de la música, però per falta de temps i estant a Barcelona, ho va haver de deixar apartat durant un temps. Pel seu treball de recerca de Batxillerat va triar la figura de santa Tecla i la seva representació iconogràfica.
Per què vas triar Santa Tecla com a tema del teu treball de fi de recerca de batxillerat?
Volia fer el treball sobre un tema que m’interessés i que estés relacionat amb la ciutat. Després de rumiar-ho molt, vaig creure que podria ser una bona opció. Actualment santa Tecla és per molts sinònim de festa i de passar-ho bé, però vaig pensar que seria interessant veure d’on venia i, si podia ser a través de l’art, millor. Quan vaig començar no pensava que em portaria tantes hores i tanta feina, però va valer la pena.
Com et vas documentar?
Vaig passar hores a l’hemeroteca de l’Antic Ajuntament buscant informació de principis de segle en diaris i consultant El libro de Santa Tecla de Salvador Misser, que va ser un punt molt important en la base del treball, ja que allí es fa un recull de totes les possibilitats de com va arribar santa Tecla a Tarragona. Però, sobretot, vaig haver de recórrer Tarragona buscant obres d’art on sortís la santa i comprovant allò que havia trobat en llibres. Però això no era suficient, perquè hi ha obres en diferents museus, com el de l’Arquebisbat, que estan guardades i, per tant, per molt que les busquis, no surten. A més a més, també vaig tenir la possibilitat de parlar amb mossèn Aragonès sobre l’evolució de la figura de santa Tecla a la ciutat.
En aquesta recerca, les institucions et van ajudar o més aviat et van posar pals a les rodes?
En general, tothom va posar de la seva part. Però recordo que a l’Arxiu Històric em van posar traves i, tot i la insistència, no vaig poder treure cap imatge. Havia de mirar una base de dades on, en molts casos, no hi havia ni la imatge que es referenciava i no vaig aconseguir que me’n deixessin mirar cap; no demanava escanejar-les, simplement mirar-les.
Quin descobriment destacaries o què és el què més et va sorprendre de la teva recerca?
Doncs que pensava que coneixia la major part de les imatges de Santa Tecla que hi havia a la ciutat, però, buscant, buscant, van sortir un munt d’obres pictòriques i escultòriques que em van ser de gran ajuda per veure l’evolució de la seva representació iconogràfica i, en conseqüència, com es veia la seva figura a la ciutat en els diferents períodes.
També m’ha fet pena que algunes d’aquestes obres estiguin guardades en magatzems de diferents museus. És una llàstima.
El teu treball ens porta des de l’origen de la figura fins a l’actualitat. A grans trets, quina ha estat l’evolució de Santa Tecla a Tarragona?
Les construccions arquitectòniques que trobem a la ciutat relacionades i dedicades a santa Tecla, comencen a patir dels segles XII i XIII, el que ens posa com a punt de partida el treball. Sabem que abans els patrons de la ciutat eren sant Fructuós, Auguri i Eulogi, però no és segur el moment en què es produeix el canvi. Les relíquies de santa Tecla també arribaran en aquesta època.
La primera representació iconogràfica és del segle XIII, al Frontal de Santa Tecla, on apareix juntament amb sant Pau. Al segle XIV també apareix representada amb sant Pau, però encara no és representada amb cap dels seus atributs típics. No obstant això, al segle XV trobem Santa Tecla representada amb la Tau, símbol que uneix Tecla i Tarragona (el significat de la tau també va ser analitzat al treball), al retaule de l’Altar Major de la Catedral de Tarragona, fet per Pere Joan.
Al segle XVI comença a aparèixer amb nous atributs, com el braç, fet que també ho vincula a les relíquies que es tenen a la ciutat, i també amb lleons, que sol ser símbol de fidelitat a un sant, tot i que en el seu cas també representa un dels martiris que va patir.
Durant els segles VII i VIII no hi ha grans canvis, però al segle XIX ens trobem que no es representa enlloc el braç de Santa Tecla. Això es pot deure al fet que en aquest moment, durant la Guerra del Francès, la relíquia va ser robada.
Com es veu actualment la imatge de Santa Tecla?
Doncs, tot i que la celebració sigui religiosa, se li atribueix un caràcter festiu i de disbauxa. Recordo haver-ho parlat amb mossèn Aragonès, que hi estava totalment d’acord. No obstant això, un dels actes més seguits de la festa major tarragonina és la processó de Santa Tecla i l’entrada del braç a la Catedral.
De totes les representacions de santa Tecla que mostres, amb quina et quedaries?
Hem quedaria amb la Catedral, ja que engloba moltes de les representacions i és per mi un dels espais més impressionants de la ciutat.
Esperes veure-ho publicat com un llibre?
De moment està publicat a tinet.cat i estem buscant maneres de publicar-lo. Aquests temes sempre els parlo amb l’Anna Gispert, la meva tutora del treball. Em sembla agosarat, però seria tot un honor (riu) i un premi per tot el treball realitzat.
T’has plantejat fer una segona part dedicada a Sant Magí?
No em desagradaria, però fer-ho bé requereix molt de temps, que ara no tinc. En un futur qui sap? Seria un tema molt interessant per investigar i, important, vinculat a la meva ciutat.
Enllaç al treball de la Natàlia Soronellas.
