La tarragonina María Jesús Puerta, guanyadora del repte Lunar Recycle de la NASA amb un projecte sobre com donar una segona vida als residus a la Lluna, tornarà a participar en una competició de l’agència espacial nord-americana. L’enginyera de mines, amb 57 anys, es planteja ara concursar al programa Mars to Table que busca projectes per a fer el menú de 14 astronautes en una missió a Mart, encara que sap que no pot optar a la recompensa econòmica de centenars de milers de dòlars perquè no és una ciutadana dels Estats Units.

La guanyadora del programa Lunar Recycle l’estiu passat afirma en una entrevista amb l’ACN que si el nou projecte és admès per l’agència nord-americana "ja hauré guanyat". La investigadora tarragonina està en la primera fase d’investigació i recollida d’informació i es vol centrar en els minerals del menjar i en el comportament dels probiòtics que "sembla que donen problemes" a l'espai, fent proves entrenant un model d’intel·ligència artificial.

"La IA no és una amenaça, sinó un soci"

Puerta anima a pensar en la intel·ligència artificial més enllà del Chat GPT i afirma que "no és una amenaça, sinó un soci", que permet que algú com ella hagi guanyat sola un concurs internacional de la NASA, un fet que ha suposat "un abans i un després" en la seva carrera. "Si pensem en IA com el Chat GPT i en copiar i enganxar estem perduts", ha dit, tot afirmant que la intel·ligència artificial demana acostar-s’hi "sense presses".

En el seu cas, va anar avançant i deixant a mitges el projecte i cada vegada que tornava a provar d’aplicar el model "el projecte era millor que l’anterior i donava millors resultats perquè la intel·ligència artificial aprèn d’ella mateixa". "Si treballes, interactues amb el que ella veu i tu no veus és una passada", assegura, tot reivindicant la visió de 360 graus que aporten els enginyers en la investigació i la recerca perquè "entenem els projectes" més enllà de la concepció teòrica.

Sense premi econòmic per no ser nord-americana

L’enginyera tarragonina compagina la investigació amb la seva feina de freelance i es tornarà presentar ella sola a un nou repte de la NASA per "mirar de fer una mica de soroll".  Ho farà només havent renovat l’ordinador que va patir molt en l’anterior projecte i sabent que no té dret al premi econòmic perquè no és ciutadana nord-americana. En l’anterior ocasió, el guanyador del Lunar Recycle Challenge podia optar a un milió de dòlars i posar en pràctica els plantejaments proposats, sempre que tingués la nacionalitat dels Estats Units.

Un cop es va adonar que no tindria accés als diners, l’enginyera tarragonina va voler "enviar un missatge als fills" i fer-los veure que les coses valen la pena encara que no hi hagi aquesta recompensa econòmica.

Per aquest motiu, va començar a moure’s per obtenir més presència mediàtica, cosa que la va portar a rebre ofertes per a projectes en els quals aplicar la tecnologia que havia desenvolupat per a aprofitar els 4.500 quilos de residus de la Lluna.

"A vegades ens posem límits per no fer coses"

Puerta ha assegurat que quan va guanyar la fase 1 del concurs "semblava que no hagués passat res" perquè "ningú ho sabia" ni es va destacar. Va començar a "moure la màquina" i a treballar perquè es conegués el seu projecte. "Volia cridar l’atenció i dir que es poden fer coses. A vegades ens posem límits per no fer-les, com ara perquè ja soc gran, però jo encara tinc ganes de fer coses i es poden fer. A vegades només cal un ordinador que funcioni. No cal res més que ganes i ja està", ha afirmat.

Des que va guanyar el reconeixement l’estiu passat, algunes empreses es van posar en contacte per tal que el projecte passés a la fase 2 i es pogués desenvolupar, però la NASA va canviar les regles i va impedir la participació dels ciutadans no nord-americans en aquesta etapa.

No ha pogut desenvolupar la proposta guanyadora a l’agència espacial dels Estats Units però sí que "han sortit altres projectes i empreses que s’han interessat a fer coses similars aquí, a la Terra" amb economia circular.

"La Lluna pot ser el nostre millor laboratori. Si una cosa funciona allà, òbviament serà més fàcil que pugui funcionar la Terra perquè no tenim aquestes diferències tan grans de temperatures i de pressions i de gravetat", detalla.

El pas de visitant del MWC a ponent

Alhora, ha recordat que la idea inicial de la participació en el concurs va venir d’una "casualitat", d’un dia que estava mirant el diari amb el seu marit i es va fixar en un anunci que deia que la NASA buscava projectes innovadors per al reciclatge lunar. "Ho vaig fer sobretot pels nens, perquè veiessin que no calen grans infraestructures per fer coses, per somiar, sinó que des de casa es poden fer coses", ha insistit.

Per a l’enginyera, ha sigut "una passada" protagonitzar aquesta setmana una ponència al Talent Arena, l’esdeveniment dirigit a professionals i desenvolupadors vinculat al Mobile World Congress (MWC), que aquest dimecres acaba a Barcelona. "L’any passat estava a la cua, gairebé dues hores, per poder estar aquí en primera fila i ara em toca fer de ponent", ha subratllat.