L’ofici de fuster pateix la manca de relleu generacional des de fa anys. El poc interès cap als oficis tradicionals és un dels principals factors que han provocat una crisi en el sector, així com que no s’hagi fomentat la formació en aquest àmbit. El Gremi de Fusters del Baix Camp, únic referent actiu a la demarcació de Tarragona, ha passat de tenir 120 agremiats el 2006 a una trentena aquest 2025. Tot i això, des de l’entitat asseguren es mostren optimistes per revertir aquesta davallada i assenyalen que han elaborat un catàleg amb diverses accions per atraure els joves. “És un ofici molt bonic i molt creatiu, constantment estàs aprenent”, assevera en Josep Montragull, un fuster que regenta el negoci familiar a La Nou de Gaià.

En Josep és fill de fuster. Porta a la sang l’ofici que ha viscut des de ben petit. El seu pare va engegar el negoci familiar a principis dels anys setanta i després el va rellevar. “La meva infància era estar amb el pare, veient les coses que feia, quan sortia del col·legi sempre passava pel taller”, recorda. També explica que li feia joguines de fusta, com les que es troben actualment al mercat. “Sempre estava amb el pare i fèiem molta pinya entre els dos; de mica en mica, se'm va anar despertant l'interès per l’ofici”, afegeix.

Ell es va formar a l’antiga Laboral i lamenta que en la seva època no es fomentessin aquests tipus d’estudis. “Venien a fer xerrades per ser metges, arquitectes, però no venia ningú a fer-les per ser fuster perquè era un ofici minoritari”, sosté. Es dedica a fer reformes d'habitatges i obra nova, fent des de portes, finestres, armaris o cuines. Assegura que amb aquesta feina no et fas ric, però que et pots guanyar la vida.

Crida al jovent

En el seu cas, és possible que no hi hagi relleu generacional, ja que, per ara, els seus nebots no s’han plantejat continuar el negoci familiar. Amb tot, fa una crida al jovent: “És una mica complicat captar-los, però és un ofici molt bonic i molt creatiu, constantment estàs aprenent coses noves, has d'aplicar el que has après en el passat, la veterania que tens i aplicar-la en els futurs projectes perquè mai cap és igual”, assenyala.

Al seu taller, hi fa pràctiques en Robert Gasso, un estudiant de Grau Superior de Disseny i Moblament de l’Institut Pere Martell. Prèviament, va estudiar la carrera de Comunicació Audiovisual i un màster en Fotografia Social, però el desencant amb aquesta professió per la “deriva del sector” va desencadenar que fes el canvi d’estudis, ja que també li agradava el món de la fusteria.

“Tot i que a mi el vessant que més m'agrada és la de l'artesania, que potser estaria més encarat al cicle de grau mitjà, vaig decidir estudiar el grau superior perquè com que venia del món universitari tenia la possibilitat d'assolir un nivell superior d'estudis”, detalla. En el futur, projecta obrir un taller propi perquè no vol tornar a treballar en empreses petites o mitjanes. “Veig l'artesania com una cosa potencial, potser des d'una mica la visió romàntica, m’agradaria recuperar la fusta massissa i fugir una mica de la industrialització”, comenta.

Davallada de fusters

El Gremi de Fusters del Baix Camp s’ha reactivat aquest mes de març amb una junta renovada que té l’objectiu de resoldre el problema de relleu generacional. Segons l’entitat, la falta d’interès en els oficis tradicionals i la crisi del 2007 van ser els primers detonants de la crisi en aquest sector. Això va provocar una caiguda del nombre d’agremiats, passant dels 120 l’any 2006, a només 15 a principis d’any. Amb la reactivació del gremi, ja en són una trentena.

“La culpa és una mica de tots, vam dir als nostres fills que estudiessin una carrera universitària, i ara hi ha una manca professional que no s'està cobrint”, indica el president del Gremi de Fusters, Enric Espinal. De fet, explica que aquest “nínxol” es cobreix amb persones estrangeres. “No és cap problema perquè al final la necessitat s'ha de cobrir no?, però és una llàstima que la gent que puja del nostre país no s'estigui adonant que s'està creant una oportunitat molt gran”, defensa.

Pel que fa a la mitjana d’edat, el president del Gremi indica que està entre els 45 i els 57 anys aproximadament i que el gruix es troba entre els 57 i els 60 i pocs. Per revertir aquesta problemàtica, Espinal explica que han preparat un decàleg amb diverses accions per garantir la supervivència de la professió. Entre elles, hi ha la visita als centres formatius per explicar i prestigiar l’ofici.

“Econòmicament, és una feina molt digna; estic segur que quan vegin en primera persona casos pràctics com el d’en Josep, que és la segona generació, que és feliç i s'està guanyant bé la vida com a fuster, crec que despertarem un interès”, assevera el president. Espinal també es mostra optimista a l'hora de revertir la manca de personal qualificat en el sector, així com d’aconseguir nous associats.