Com bé s'observa en el mapa de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), el Camp de Tarragonaés un dels territoris amb major concentració de cooperatives, però segons dades de la mateixa FCAC, va ser l'únic que va perdre cooperatives l'any 2022. La tendència a la baixa i els recents tancaments o fusions incrementen la preocupació en el sector primari al Baix Camp.
Això demostra que la sequera i l'actual situació d'emergència climàtica no només perjudica la pagesia, indirectament, causa la inviabilitat d'aquests negocis cooperatius, sovint molt arrelats als pobles -on ofereixen múltiples serveis- i es posa en joc el principal "aparador" del producte de proximitat.
La manca d'aigua porta a la pèrdua de collites i productivitat de les terres, fet que impossibilita que nous treballadors del camp s'incorporin i resulta, al seu torn, en la manca de relleu generacional que està "enterrant" la producció agrícola en molts municipis.
Antecedents
En els últims mesos, les cooperatives de Vilaplana i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant han estat a la corda fluixa. En el primer cas, s'ha fusionat amb Coselva, mentre que, en el segon, ha sigut una empresa privada, Agronomen SL, que ha comprat la cooperativa, assumint-ne el deute que tenia amb l'Ajuntament.
Des del passat 1 d'abril, Coselva gestiona tot el que depenia abans de la Cooperativa Agrícola i Secció de Crèdit de Vilaplana, és a dir, tots els seus actius per mantenir l'activitat dels socis i sòcies, els quals van aprovar aquesta decisió com a sortida per fer front a les despeses econòmiques.
La inviabilitat econòmica també va portar els cooperativistes de Vandellòs a un ultimàtum: no podien pagar l'acumulació de deutes i havien de tancar. Llavors, el consistori del municipi va acceptar, el passat 27 de març, aquest finançament extern per liquidar el préstec que es va concedir a finals del 2013, amb un immoble com a aval.
En la mateixa situació es van veure les cooperatives de Castellvell del Camp i l'Aleixar, que fa uns anys es van fusionar amb Coselva i ara salven la producció i el servei sota el seu paraigua.
L'estructura de Coselva
La Cooperativa de la Selva del Camp, Coselva, ha ampliat recentment les seves instal·lacions amb un nou molí -inaugurat el novembre del 2023- sostenible, amb coberta vegetal i un sistema d'extracció d'oli al buit. A més, funcionen amb energia solar i fomenten el reciclatge d'aigües i reutilització del pinyol per a calefacció.
El seu president, Antoni Domene, explica que "van decidir fer una gran inversió i aprofitar per diferenciar-se amb aquest sistema que premsa l'oliva i escalfa la pasta per facilitar que s'aglutinin les gotes d'oli, després d'un sistema pioner de refrigeració per estabilitzar el procés de fermentació per tal que el producte final conservi més propietats". Recalca que aquest pas "no ha sigut feina d'un dia", sinó fruit de la gestió de molts anys enrere que sempre ha prioritzat la professionalització.
Arran de l'absorció de diverses cooperatives més petites del Baix Camp i amb l'ampliació de les instal·lacions, Domene apunta que "les maquinàries s'han d'amortitzar, l'estructura de la cooperativa s'ha de mantenir i si no entren quilograms de producció, que és el que compensa la inversió, el cost recau en els socis". De fet, valora que ha sigut una aposta "valenta i de futur" perquè l'olivera és molt més resistent que l'avellaner.
"Unes noves instal·lacions requereixen més producció i, si només prioritzaven la gent que tenia l'explotació a la Selva, ens tancàvem portes nosaltres mateixos. Ara estem preparats per fer el doble del que féiem i sense producte no es rendibilitzen", assegura el president de la cooperativa.
El paper de les agrobotigues
El nou molí de Coselva ha aprofitat les màquines que s'utilitzaven al molí vell, ubicat a l'entrada del municipi, per fer partides petites de producte ecològic. I el pròxim objectiu és fer ús de les instal·lacions antigues per ampliar l'agrobotiga i tenir més estoc al poble. El paper de les agrobotigues, precisament, és una peça clau de les cooperatives i en el seu arrelament al territori.
En els municipis més petits i en zones rurals, es converteix en un servei essencial perquè sovint és l'únic establiment de queviures que existeix. Per tant, quan aquestes desapareixen, deixen el nucli de població desproveït davant una necessitat bàsica com és l'alimentació. A més de contribuir al despoblament d'aquests indrets, perdre les agrobotigues també suposa perdre el principal punt de venda de productes de Km 0.
Així ho evidencia Josep Zacaries Ferré, president de la Cooperativa de Riudoms, qui destaca que "moltes vegades, l'agrobotiga és l'únic aparador de producte de proximitat, ja que a les ciutats costa trobar productes de petits productors o de les cooperatives locals". Això acaba fomentant que els veïns es desplacin per comprar -perquè no tenen més remei- a les grans superfícies comercials i cadenes de supermercats que es troben a altres municipis propers.
Pèrdua econòmica i d'identitat
Un altre factor important i similar és la caixa agrària o rural, que és l'única entitat bancària que queda en molts pobles petits. La secció de crèdit és un servei per a gestionar els diners dels socis i "si baixa l'entrada de collites, però es manté el nivell de crèdit, les cooperatives deixen de complir els coeficients que estableix la Generalitat per evitar que esdevinguin bancs. Aquestes han d'anar en concordança amb l'entrada de producte, si no és així, has de liquidar", exposa Domene.
Les cooperatives ofereixen múltiples serveis, a més de facilitar la feina al pagès a l'hora de comercialitzar i distribuir la seva producció. Sigui l'agrobotiga o la secció de crèdit -per exemple, a l'Aleixar, molta gent va quedar penjada quan va desaparèixer-, "quan una cooperativa tanca, és una mala notícia per al poble i per al territori", afirma Ferré.
El riudomenc fa referència a la desvinculació territorial que suposa la pèrdua de les cooperatives, ja que "són una font de riquesa, generen llocs de feina al mateix municipi o els del voltant i, alhora, és un patrimoni de generacions passades, presents i hauria de ser futures, perquè totes tenen més de 50 anys". Perdre aquestes infraestructures, com està passant fruit de la sequera i els elevats costos de producció, també perjudica l'activitat econòmica, puix que molts pagesos no tenen prou recursos i passen a ser producció d'autoconsum.
Quin futur espera al sector?
Amb tot plegat, per a les cooperatives consultades per TarragonaDigital és complex fer una valoració optimista del futur del sector. Antoni Domene considera que "el problema de les cooperatives petites és que ha arribat un moment que les exigències administratives, sanitàries i de competències són tan grans que no es poden assumir". Les grans cooperatives poden acollir-se a fons europeus perquè es poden permetre gestionar inversions en noves tecnologies i eines per ser més competitives, tot i comprendre més territoris.
Castellvell ha mantingut la seva producció, especialment, de l'oli d'oliva 1904, de gran qualitat; Vilaplana ha patit molt emocionalment -"és com una punyalada el tancament"-, però han pogut conservar els serveis i Coselva "ha sumat producció i massa social extres"; en el cas de Vandellòs, "pot ser un perill, però sense una estructura sanejada", no hi ha cap altra sortida si no vols tancar, reflexiona Domene. "La figura de les petites cooperatives desapareixerà i les grans també caldrà veure si el model acaba sent viable o les despeses resulten massa elevades", afegeix Josep Zacaries Ferré.
"Necessitem aigua", afirma rotundament el president de la Cooperativa de Riudoms, "cada dia que passa, ho estem perdent tot; el pantà de Riudecanyes està buit, els avellaners estan morint i els socis de la cooperativa porten entre un 10 i un 15% de les collites dels últims anys d'olives. Com ha de subsistir aquesta gent? D'aquesta manera és difícil que el sector primari pugui sobreviure", conclou.
Amb la sequera, no hi ha produccions estables i "la gent no es pot guanyar la vida", lamenta com a causa de la manca de relleu generacional que pateix intensament el Baix Camp.