L'associació comercial El Tomb de Reus fa temps que treballa per impulsar la primera Àrea de Promoció EconòmicaUrbana (APEU) a la ciutat i convertir-se, així, en una de les pioneres a tot Catalunya, on cap municipi ha consolidat encara el seu projecte. Els qui més avançats estan són els comerciants del Born i de Sant Andreu, ambdós districtes de Barcelona, que ja van fer una prova pilot l'any 2017.
Al municipi veí de Tarragona, l'Ajuntament i la Via T es van reunir a principis d'aquest mes de juliol per avançar en aquesta línia i dinamitzar l'activitat comercial a la zona centre. En el cas de Reus, la futura APEU es troba actualment en fase de difusió, informació i sensibilització, a través d'un professional del sector comercial contractat que està treballant amb tots els establiments implicats en la zona on hauria de configurar-se.
El ja expresident del Tomb de Reus, Jacint Pallejà, hi continuarà vinculat precisament per desenvolupar aquesta eina, ja que compta amb l'experiència d'haver viatjat a altres països i participat activament de la llei catalana. Previsiblement, l'APEU comprendria aproximadament un miler de locals de caràcter comercial, quedant exempts les seus socials d'entitats, locals d'ús particular -com magatzems o garatges-, equipaments públics i aparcaments gratuïts.
Claus territorials: BID vs APEU
L'APEU és un instrument autònom de gestió público-privada que busca promoure i dinamitzar econòmicament una zona geogràfica delimitada i millorar la competitivitat, serveis i recursos dels establiments comercials que en formen part. El "model català" beu dels BID (Business Improvement District), que tenen el seu origen en països anglosaxons, concretament al Canadà, ja que el primer es va impulsar l'any1969, a Toronto.
Són un cas d'èxit mundial, amb unes 2.500 àrees implantades, cadascuna d'elles creada específicament per al context i la idiosincràsia de cada país, ciutat o barri. Totes tenen en comú, això sí, que la gestió mixta requereix la complicitat de les administracions per donar suport als negocis i supervisar l'activitat en la via pública, perquè la seva "filosofia" és funcionar com un centre comercial a l'aire lliure, al carrer.
A la capital del Baix Camp, l'APEU quedaria delimitada pel Tomb de Ravals i la plaça de la Llibertat, amb els carrers Ample i Sant Joan, l'avinguda Prat de la Riba, el primer tram del carrer de Sant Llorenç i el carrer del Vent fins a la plaça de la Dona Treballadora, inclosos. És on s'ubiquen la majoria dels associats al Tomb de Reus.
De fet, el costum dels països mediterranis per l'associacionisme hauria de ser un bon precedent per implantar les APEU. Malgrat tot, "la llei a Catalunya ha sigut molt restrictiva perquè sembla que als ens públics els faci 'por' aquesta eina més potent", lamenta Gemma Molner, des del consell directiu del Tomb, sobre la Llei 15/2020, del 22 de desembre, de les àrees de promoció econòmica urbana.
Professionalitzar el sector comercial local
La "transició" cap aquest model és complexa perquè l'associacionisme a Catalunya es troba al voltant d'un 30% i propostes com les APEU comportarien arribar a un 100% en aquella zona. Per fer-les efectives, caldrà definir una entitat gestora, amb personalitat jurídica pròpia i sense ànim de lucre, per desplegar un pla d'actuació de 3 a 5 anys vista.
"Amb l'APEU, podrem establir objectius a priori i no anar sobre la marxa; hi haurà una quota a pagar que suposarà una entrada de diners determinada i es podran planificar un seguit d'accions concretes", recalca Molner. El centre de Reus tindrà, per tant, pressupost, fites i calendari per treballar "com una empresa" dins l'àmbit comercial. Encara més, com assenyala Víctor Perales, membre del consell directiu del Tomb, "hi haurà un equip professional que ho gestionarà i serà aquesta la seva feina; quan nosaltres, en canvi, fem mans i mànigues per coordinar l'entitat amb les nostres respectives feines".
Des del Tomb de Reus apunten, alhora, que amb una APEU tots els establiments participants hauran de contribuir amb unes prestacions no tributàries. Tothom sortirà beneficiat del seu pla estratègic -que inclourà una auditoria periòdica d'ingressos i resultats, entre altres instruments-, però "la responsabilitat econòmica no serà només d'uns quants, tots hi estarem disposats i ningú anirà a remolc dels qui paguen", conclou Victoria Simó.
Un 'paraigua' amb nombrosos beneficis
Ja en el seu moment, per la futura APEU de Reus es plantejaven iniciatives a partir dels ingressos pels mateixos locals i altres mitjançant subvencions externes o patrocinis, que permetrien impulsar diferents actuacions. Tot plegat, amb un pressupost anual estimat de 300.000 euros.
Entre les principals finalitats d'una APEU es troba augmentar l'atractiu de la zona, el personal contractat, la xifra de vendes, l'atracció de noves firmes comercials, d'hostaleria i serveis; incrementar el valor dels locals, millorar els plans de neteja i seguretat, així com la qualitat de vida dins la zona i en altres adjacents.
D'aquesta manera, "podrem ser més atractius vers altres ciutats, ser més forts comercialment i serà un projecte personalitzat d'acord amb allò que volem aconseguir", celebra Marta Arrufat, membre del consell directiu de l'associació. Des d'apostar per accions sostenibles, modernitzar la promoció o generar ocupació a impulsar l'activiat turística o reduir el nombre de locals buits, fet que podria ser compatible, per exemple, amb el projecte Reus Espais Vius de la regidoria d'Empresa, Formació i Ocupació.
Un camí de llarg recorregut
El Tomb de Reus va presentar un primer avantprojecte a l'Ajuntament l'estiu del 2022 i les previsions eren que es podria votar a principis del 2023 per al seu desenvolupament. No obstant això, la proposta va quedar en un calaix per ser revisada i presentada de nou; des de l'entitat ho han continuat treballant.
"Sabem que l'APEU és un procés llarg i costós, per això, totes les iniciatives que impulsem, des de fa tres o quatre anys -com la creació de l'App-, les fem pensant tant el seu desplegament com sense ell", apunta Perales. Per tant, "podran funcionar s'acabi aprovant o no; l'última paraula, arribat el moment, la tindrà l'Ajuntament de Reus", afegeix.
Quan prosperi la iniciativa, després d'una primera autorització municipal, hi hauria d'haver una campanya d'informació pública i una votació entre els titulars dels establiments -en què el sí hauria de guanyar per majoria absoluta-: i finalment, hauria de passar per aprovació del consistori reusenc en sessió plenària, per poder constituir l'entitat gestora de l'APEU en si mateixa i inscriure-la al registre de Catalunya (RAPEUC).