Segons dades del Registre Mercantil de Tarragona, publicades el passat mes de març, Reus i Cambrils lideren la comarca del Baix Camp pel que fa al creixement empresarial de l'any 2023. Conjuntament, sumen prop de 300 noves iniciatives, amb un total de 186 en terme reusenc i 104 a la vila marinera.
Aquesta posició destacada també en àmbit provincial -Tarragona ciutat amb 324 empreses creades l'any passat- es justifica, objectivament, perquè es tracta dels dos municipis amb més població del Baix Camp -segons dades de l'Idescat, Reus, amb 108.535 habitants, i Cambrils, amb 36.441- i, la seva extensió és considerable, tenint en compte que la superfície dels dos termes municipals s'acosta als 90 km².
Més enllà de la capitalitat comarcal de Reus, aquestes dades són especialment rellevants perquè "Cambrils és la cinquena ciutat de la província en població", com bé assenyalen des de l'Ajuntament cambrilenc, i, alhora, s'ha posicionat en el tercer lloc del pòdium quant a l'impuls del teixit empresarial. A més, aquest creixement es confirma i continua durant el primer semestre del 2024 en les dues ciutats.
Segons les dades publicades per Tarragona Empresarial, a partir del Registre Mercantil, les noves constitucions de societats limitades, entre l'1 de gener i el 31 de maig del 2024, ascendeixen a un total de 84 a Reus i 52 a Cambrils, sense tenir en compte les ampliacions d'aquelles empreses ja existents. Encara amb set mesos al davant, si es manté aquesta tendència, previsiblement se superaran les xifres de noves entitats a finals d'any.
Obrir oportunitats industrials a Reus
La ciutat de Reus, actualment -amb el còmput fins al mes de maig-, compta amb 4.365 activitats econòmiques, xifra que suposa un creixement respecte de les 4.298 que hi havia en el mateix moment de l'any 2023. Alhora, es confirma una tendència positiva -4.241 activitats a desembre del 2022 i 3.968 al tancament del 2021-, segons dades de l'Observatori Municipal.
El regidor d'Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, destaca que el més important de l'increment és que "les xifres són estables, sense fluctuacions per estacionalitat i això determina un creixement vegetatiu positiu". Així mateix, preveu que aquesta tendència dels últims anys es mantindrà i assenyala com a primordial que "totes les empreses que es vagin instal·lant a Reus siguin competitives".
D'acord amb el llistat oficial de la Classificació Catalana d'Activitats Econòmiques (CCAE), a la capital del Baix Camp es desenvolupen principalment: comerç a l'engròs i al detall de reparació de vehicles de motor i motocicletes, hostaleria, altres serveis, educació i transport i emmagatzematge; seguit d'indústries manufactureres i activitats professionals, científiques i tècniques.
Subirats indica que "un 57% de les activitats econòmiques a Reus són del tercer sector i, per tant, com a ajuntament cal buscar un creixement industrial" per fomentar un equilibri econòmic. En aquest sentit, són determinants les polítiques de Projecció de Ciutat i Promoció Econòmica per atraure inversions de l'exterior.
Formació i qualificació com a punts clau
Reus es troba en un punt geoestratègic molt privilegiat, en un centre de grans comunicacions, però atraure inversions i noves iniciatives que dinamitzin econòmicament el territori comporta, al mateix temps, serveis i equipaments de qualitat; oferta cultural, educativa i social; possibilitat de sinergies, sobretot en el sector tecnològic i científic, amb institucions com la URV, oportunitats de recerca i transferència de coneixement.
"Tenir un sector industrial fort repercuteix positivament en una ocupació de molta més qualitat i estabilitat" i perquè "empreses externes vulgui invertir a la ciutat és bàsic que puguin trobar perfils professionals en un sector industrial concret", continua el regidor. Així mateix, lamenta que en el sector serveis sovint sigui més fàcil accedir al mercat laboral, quan caldria requerir, també, una professionalització i qualificació adequades.
La clau per trencar aquesta deriva és desenvolupar un mercat de treball tecnificat. "Encara ens queda molt de camí per trencar aquesta lògica de rellotge de sorra per la qual hi ha gran quantitat de titulacions superiors que acaben treballant en qualsevol altra cosa que no han estudiat", evidencia Òscar Subirats. A més, moltes empreses locals troben dificultats a l'hora d'ampliar la plantilla o tenir relleu per aquesta manca de qualificació.
En el vessant formatiu, la regidoria competent es troba en procés d'engegar una prova pilot de l'Escola d'Oficis amb el Gremi de la Construcció, de cara al setembre, per donar resposta a les necessitats del teixit productiu amb formacions "a mida". Un altre àmbit en què es treballa intensament és l'impuls a la comunitat emprenedora reusenca.
«Que els emprenedors no se sentin sols»
Des de la regidoria d'Empresa, Formació i Ocupació s'ofereixen espais d'incubació i acompanyament per impulsar l'emprenedoria, com el projecte Cerveses 1312, fruit de l'última edició del programa en cooperativisme, amb la col·laboració de l'ateneu CoopCamp. També, s'està treballant amb la xarxa de persones migrades i, amb la creació de la Comunalitat El Rusc, en el foment de l'economia social i solidària.
Els serveis d'assessorament -previ, durant i posterior- als projectes emprenedors inclouen, d'altra banda, portes obertes perquè alumnes d'escoles i instituts de Reus puguin descobrir les possibilitats d'autoocupar. "Proporcionem eines per a la reflexió i posem al servei de la gent coneixements des de diferents àmbits vinculats a l'emprenedoria", assenyala Subirats.
La recent renovació del conveni amb Reempresa, per posar en contacte empresaris que volen deixar el seu negoci i persones interessades a prendre les regnes dels ja existents; els programes d'orientació més personalitzats, per a projectes emprenedors ja iniciats; o la jornada Emprèn Talent, oberta a tota la ciutadania; completen el ventall de serveis amb una iniciativa estrella com és Reus Espais Vius.
Nova fase d'Espais Vius, pròximament
El projecte Espais Vius es va engegar, amb una primera acció de participació ciutadana, el juliol del 2021, i la primera fase va actuar en els ravals de Robuster i Sant Pere, que acumulaven 25 locals comercials buits. Després, es va expandir a Martí Folguera i el Pallol amb la voluntat de dinamitzar urbanísticament i socialment aquesta "ròtula" que uneix el centre amb els barris del Carrilet i Horts de Miró.
L'objectiu era que deixés de ser només un lloc de pas i, amb l'empenta d'una desena de locals de tota la vida i que encara funcionaven, "dinamitzar el teixit urbà i generar economia en un context volàtil, incert, complex i fràgil com l'actual", descriu Òscar Subirats.
Fins al moment, els resultats mostren més de 20 negocis oberts i més de 30 persones ocupades i, pròximament, es reproduirà una segona fase en una altra zona de la ciutat, "on ja hem fet una primera trobada amb propietaris i la gent està molt predisposada", assegura el regidor. Amb tot plegat, es busca regenerar una xarxa cívica en aquests barris i fomentar activitats econòmiques amb beneficis a petita escala.
Els negocis que neixen sota el paraigua de Reus Espais Vius han de tenir un triple impacte -social, econòmic, ambiental-, promoure un model d'economia que no es basi exclusivament en els guanys i ser el màxim sostenibles possible.
Cambrils: capital gastronòmica i turisme diversificat
En el cas de Cambrils, fonts municipals confirmen que de les 104 noves iniciatives, 73 es van inscriure en el registre d'activitats econòmiques de l'Ajuntament el 2023, tenint en compte que no tots els professionals compten amb un local físic o han de donar-se d'alta obligatòriament. D'aquesta setantena, "un percentatge considerable corresponen als sectors de la restauració, l'alimentació i els serveis a les persones", detalla Neus Càrdenas, regidora de Promoció Econòmica.
Càrdenas valora molt positivament aquest creixement del municipi, sobretot en un context present i futur d'incertesa econòmica. A més, recalca que un gruix molt important de l'activitat total a Cambrils compren sobretot bars i restaurants com a resultat de la seva capitalitat gastronòmica. "La restauració és un dels nostres punts forts", evidencia.
Amb tot, més enllà d'aquest clar atractiu i un calendari gastronòmic que ja cobreix tot l'any, la regidora de Promoció Econòmica exposa la voluntat d'impulsar estratègies de dinamització variades, mitjançant polítiques de promoció turística que no estiguin exclusivament vinculades a la restauració. Assenyala, de fet, que "un dels objectius del Govern que ja s'està duent a terme és aquesta desestacionalització del turisme", sobretot a través de propostes esportives.
Coworking i altres serveis municipals
Al final, el creixement empresarial es tradueix en ingressos per al municipi i un increment de l'ocupació, que es busca que sigui de la millor qualitat possible. "El volum d'activitat i el retorn econòmic es destinen a la dinamització econòmica", apunta Neus Càrdenas, qui posa en valor, en aquest sentit, els serveis municipals en l'àmbit empresarial.
Des de la Torre del Llimó, seu de l'àrea de Promoció Econòmica, s'ofereixen espais de coworkingi despatxos individuals, que actualment es troben pràcticament al 100% amb una quinzena de projectes. La regidora indica que l'objectiu és "facilitar durant tres anys, a una persona o empresa, l'impuls del seu negoci amb unes taxes inferiors, quan pagar un lloguer o adquirir un local pot ser molt més costós".
Aquestes instal·lacions -que funcionen com un viver d'emprenedors- es complementen, així mateix, amb els serveis d'acompanyament de Cambrils Emprèn. Al llarg del 2023, es van atendre un centenar de persones en accions d'orientació, en fases inicials dels projectes; 93 persones, en fase de desenvolupament i posada en marxa; i 36, en sessions de capacitació empresarial.
Paral·lelament, les diferents opcions de formació -coneixements digitals, qüestions econòmiques i de fiscalitat, comerç electrònic, creativitat, aspectes administratius, estudis de mercat...- obren un ventall d'eines i recursos a disposició i interès de tota la ciutadania. S'organitzen sessions grupals informatives amb periodicitat quinzenal.
El polígon Belianes i el nucli antic
Un altre aspecte molt important per al futur empresarial del municipi serà l'impuls definitiu que es donarà al polígon Belianes. A finals del 2023, l'actual Govern local va aconseguir desencallar la situació per engegar definitivament l'ampliació del polígon sud. "Hi ha interès per millorar els espais en què puguin instal·lar-se noves empreses que fins ara no tenien cabuda i que es converteixi en un pol d'atracció", descriu Càrdenas.
D'altra banda, la regidora de Promoció Econòmica explica que una de les accions previstes dins el PAM és el desenvolupament d'un Pla de Dinamització Local, que tindrà una especial incidència en el teixit comercial i al voltant de la Rambla Jaume I, aprofitant la reforma integral que es va fer "en una de les artèries principals del municipi".
"Cambrils gaudeix d'una bona salut", conclou la regidora i aposta perquè la xarxa empresarial continuï creixent positivament. Per exemple, un dels eixos vertebradors a curt termini serà el nou Mercat de la Vila, amb la transformació i pacificació d'aquesta zona del nucli antic que es revitalitzarà, també, com un puntal de promoció gastronòmica.