Quatre reusencs i tres vallencs, al voltant d'una taula a una cafeteria de Valls i un tovalló. Aquesta va ser la llavor, un dissabte d'abril del 1985, que va fer germinar el projecte del que avui coneixem com a GEPEC-EdC, el Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya. Per tant, l'entitat que treballa per la conservació i defensa ambiental arreu del territori celebra enguany les quatre dècades d'existència.

Amb motiu d'aquest 40è aniversari, el pròxim diumenge 27 d'abril, han organitzat una jornada festiva i oberta a tothom, al Racó de la Palma de Reus, de 10 a 20 hores. Hi haurà diferents actes per a totes les edats i es farà un recorregut per la història del GEPEC: "és un dia per recordar d'on venim, què estem fent i cap a on anem", exposa el seu president, Xavi Jiménez. Aquest serà l'acte central, però dins l'agenda extensa d'activitats al llarg de l'any, preveuen fer algun esdeveniment complementari al voltant de la commemoració.

Per al dia de la festa, l'espai interior, es proposen les següents activitats: natura virtual i joc de rol "Natufrikis", a les 10 hores; acte institucional (11.30 hores) per repassar el passat i futur de l'entitat; taula rodona sobre la lluita pel medi ambient a Catalunya (12 hores) amb Josep Lluís Monné (CEPA), Joan Vázquez (IPCENA-EdC), Sergi Saladié (URV), Irene Gisbert (SOS Costa Brava), Josep Sabaté (Plataforma en Defensa de l’Ebre) i Xavi Jiménez; recital de poesia (13.15 hores) amb Conxita Jiménez; i presentació de la primera edició dels Premis GEPEC-EdC (14 hores).

D'altra banda, a l'espai exterior hi haurà activitats per a adults i nens, a partir de les 10 hores, sobre estampació botànica i taller de petjades, amb més del "Teixim natura", en què es confeccionarà un mural conjunt cosint tela de sac; a les 12.30 hores, hi haurà vermut musical amb DJ Perla Negra; a les 14.15 hores, es repartirà el dinar popular (amanida, arròs de tros o amb verdures, pastís, aigua, vi i pa; reserva al web del GEPEC) i els membres de l'entitat bufaran les espelmes; i a les 16 hores, l'humorista Godai Garcia farà un monòleg. Finalment, Julivert tancarà la celebració amb un concert, a les 17.30 hores.

Anar fent-se grans

El GEPEC-EdC va néixer com una resposta ciutadana a les agressions ambientals al sud de Catalunya. El seu president explica que els fundadors ja estaven implicats en moviments i grups molt locals, com el Grup Arpella o la Comissió de Natura de l'Institut d'Estudis Vallencs, i van veure la necessitat d'unir forces i "crear una entitat que fos més transversal per acollir gent sensibilitzada i que pogués ser el pal de paller d’activitats i accions de conservació de la natura i el medi ambient en tot l’àmbit del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre". Avui dia, superen els 800 socis i sòcies.

En aquest sentit, el gran esforç que han fet els seus membres ha sigut professionalitzar l'entitat, on treballen una quinzena de persones que la doten d'una estructura tècnica fixa i donen garanties de poder treballar en diversos àmbits. S'acostuma a dir que de la necessitat se'n fa virtut, però en el cas de l'entitat ecologista no va ser un sol detonant el que es va convertir en oportunitat, més aviat, "sortien moltes problemàtiques i les entitats locals tenien poca capacitat d'actuació, tot i que provenien de poblacions properes, compartien objectius i tenien dinàmiques de treball similars", assenyala Jiménez.

Durant els primers anys, tot va ser voluntari i altruista i, així, han treballat incansablement per la conservació de la natura, la protecció d'espècies en perill d'extinció, la custòdia del territori i la sensibilització de joves i infants. Un important creixement va arribar quan van decidir fer pinya amb la resta d’entitats ecologistes consolidades del territori català per fundar l'Assemblea d’Entitats Ecologistes de Catalunya (AEEC), que el 2003 es va convertir en la Federació d’Ecologistes de Catalunya (EdC).

El valor d'aquesta resposta "unitària de país" destaca especialment en un moment en què la llegislació en termes mediambientals encara era nul·la o escassa. Xavi Jiménez recorda que "la dinàmica era cada cop pitjor perquè, fa 40 anys, ni tan sols existia el Pla d'Espais d'Interès Natural, que posa les bases per a la conservació d'aquests indrets i tot era més complicat que ara". Malgrat tot, actualment, la situació és molt preocupant perquè els problemes ambientals són cada vegada de major envergadura i més urgents.

Fites, victòries i passos endavant

Quatre dècades després, la valoració que fan des del GEPEC-EdC és que ara hi ha més sensibilitat i conscienciació, més ganes d'enfrontar els problemes: "la gent no se'n despreocupa, al contrari, s'implica i això és un símptoma que hi ha moltíssim a fer", evidencia Jiménez. Els últims anys, l'entitat ha liderat projectes de gestió sostenible i protecció de la biodiversitat, la recuperació d'espècies autòctones, el control de la caça il·legal i el seguiment d'espècies amenaçades, restauració d'espais naturals i la lluita contra projectes urbanístics que amenacen el paisatge del territori.

"Hem d’estar orgullosos de tota la feina que hem fet i que estem fent, hem aconseguit moltes fites i, sobretot, ser força coneguts i referents, tenir visibilitat en temes de medi ambient", celebra el president del GEPEC. I, més enllà dels mitjans de comunicació i els moviments locals, recalquen la important tasca d'educació ambiental que es duu a terme a les escoles i amb les activitats obertes de cap de setmana. De fet, el creixement de l'associació va ser tan gran que va superar les delimitacions territorials i es va modificar el nom inicial per representar, també, les "causes" arreu de Catalunya.

A més, el GEPEC va impulsar la Xarxa de Custòdia del Territori -avui Xarxa de Conservació de la Natura (XCN)- i va crear la Xarxa Sud per aglutinar diverses plataformes i entitats ecologistes del sud de Catalunya. Una de les fites més importants en la seva trajectòria ha sigut l'impuls a la creació del parc natural de la Serra de Montsant, tot després d'aturar dos projectes que pretenien construir centrals eòliques a la Serra Major i amb una línia d'evacuació travessant les muntanyes del Priorat; de la mateixa manera que van frenar un projecte equivalent als Ports de Tortosa.

Actualment, i des del 2022, el projecte principal de l'entitat és la conservació d'oliveres monumentals a les Terres de l'Ebre. A principis de segle, van iniciar una campanya per preservar els arbres centenaris, que llavors s'arrencaven i es venien a Europa per ser col·locades en jardins; van aconseguir una primera llei de conservació de les oliveres i que fossin considerades patrimoni. En el marc del projecte, custodien més de cent hectàrees d'oliveres monumentals on han implantat un model d'agricultura ecològica -amb fons NextGeneration- per produir un oli d'alta qualitat que permet justificar la rendibilitat dels conreus.

La lluita contra els macroprojectes

D'altra banda, un dels pilars del GEPEC i el més conegut públicament és la seva defensa del paisatge, el medi ambient i la biodiversitat davant de projectes urbanístics i empresarials que consideren "agressius", "perillosos" o inadequats per al territori. Segons descriu Xavi Jiménez, "com a entitat ecologista, disposen del ressò mediàtic, recorren a la denúncia pública del que està passant i utilitzen les lleis per veure quines no es compleixen". 

És en aquest paper com a fiscalitzadors de les administracions i les seves polítiques públiques i d'iniciatives privades que, sovint, no s'ajusten al 100% a les normatives vigents, o bé, no són prou sostenibles, mediambientalment parlant, pel seu posterior impacte. Entre aquests macroprojectes, destaquen els següents exemples:

• El complex turístic del Hard Rock. L'entitat ja va aconseguir anul·lar fa uns anys el projecte del Barcelona World, quan ja s'havia aprovat el pla director urbanístic, però era irregular. El projecte actual no està aturat, però sí alentit, perquè a la Generalitat hi ha formacions polítiques amb diferents punts de vista.
• L'aigua del riu Siurana. El GEPEC lluita perquè es derogui el transvasament de l'aigua del riu Siurana cap al pantà de Riudecanyes per aconseguir que es quedi al Priorat. L'expresident de l'entitat, Andreu Escolà, i una activista de la Plataforma Riu Siurana, Anaïs Estrems, estan pendents de judici per una acció simbòlica de denúncia.

• Transport de residus il·legals. L'entitat va destapar que Tarragona era la principal via d'entrada de residus il·legals procedents de Nàpols i vinculats a una màfia italiana. Actuaran d'acusació popular en el procediment penal que està en marxa.
• La fàbrica Lotte a Mont-roig del Camp. Els ecologistes han presentat diversos recursos al contenciós  administratiu, després de fer nombroses al·legacions i protestes. Alerten de la reindustrialització del territori amb indústries altament contaminants i perilloses.
• Les línies MAT. El GEPEC defensa un model de producció d'energia distribuïda, és a dir, a prop dels llocs de consum, contrària al model de les línies de Molt Alta Tensió que promouen empreses privades per produir energia barata i transportar-la amb les línies d'evacuació als grans centres de consum, com l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i que "trinxeren" els territoris per on passen. 

Mirant al futur: continuar creixent

El Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya mira al futur amb l'objectiu de consolidar les estructures de l'entitat i que es puguin mantenir. Volen impulsar campanyes de micromecenatge i estratègies per incrementar les donacions per tenir més recursos econòmics, ja que són encara un hàndicap important. "Si tens diners, pots fer moltes coses, però quan no, els ha de buscar sota les pedres", reflexiona el president.

Al GEPEC-EdC treballen per àrees (projectes, temes ambientals, comunicació, activitats, educació i administració) amb tècnics especialitzats en cadascuna d'elles i, també, compten amb voluntaris que els acompanyen anualment gràcies a una xarxa de col·laboració europea. Tota la seva activitat, a més d'alguns serveis que han d'externalitzar -com els procediments judicials-, les nòmines del personal i les infraestructures que tenen llogades, comporta unes despeses elevades.

Per això, estan obrint una línia de col·laboració amb empreses que vulguin donar suport a la seva tasca, sempre que aquestes siguin ètiques i sostenibles i que les seves activitats no impactin negativament en l'entorn. Més enllà, però, la seva prioritat és incrementar la base social, no només per les quotes com a via de finançament, sino perquè "no és el mateix una entitat que representi a 100 persones que a 5.000, quan representes un sector de la societat tens més pes davant les administracions i més capacitat d'influència", tanca Jiménez.