La Setmana Europea de Prevenció de Residus (EWWR, per les seves sigles en anglès) és una iniciativa que es duu a terme a finals de novembre i que anima la ciutadania europea a impulsar accions de conscienciació sobre la gestió sostenible dels recursos i els residus. Les iniciatives més destacades són seleccionades, cada any, en uns guardons que premien, en funció de la categoria, les millors propostes. Enguany, entre les més de 6.000 accions candidates arreu d'Europa, el centre educatiu escollit com a guanyador es troba a Reus.
Cinc experts mediambientals -el jurat- va avaluar una cinquantena de finalistes i ha determinat que la millor proposta era la de l'Institut d'Horticultura i Jardineria de Reus amb “De residus a recursos: innovació educativa per a la sostenibilitat”. Els premis es van lliurar el passat 12 de juny a Leeuwarden (Països Baixos) i es va reconèixer, així, l'enfocament innovador del projecte que han desenvolupat els alumnes de 1r CFGS de Química i Salut Ambiental.
Al llarg del curs, han dut a terme diverses activitats, en què han aplicat els principis de l'economia circular als coneixements de la formació professional. En concret, han transformat diferents residus orgànics en materials didàctics i recursos amb nous usos, mitjançant pràctiques científiques reals, que han fomentat les competències tècniques dels estudiants i una consciència mediambiental que ja està donant fruits al territori.
Nou currículum educatiu, l'oportunitat per a ser innovadors
Segons explica Núria Ferré, tutora del cicle i una de les coordinadores del projecte -conjuntament amb el professor Gerard Folch-, la nova formació professional ha introduït "un currículum diferent del que tenien fins ara, amb mòduls optatius en què poden decidir els continguts i no venen dictats per la Generalitat de Catalunya ni des de Madrid". Per això, i tenint en compte que el CFGS de Química i Salut Ambiental fa pocs anys que s'imparteix, ja que l'institut es dedica més a altres famílies professionals (agricultura, gestió forestal, jardineria), van veure que calia potenciar el laboratori i acostar-lo als alumnes.
"Nosaltres havíem d'ensenyar-los la química bàsica, tècniques per a fer dissolucions, mescles, extraccions... diverses metodologies que es podien apropar aprofitant els recursos del centre, com són els hivernacles, els camps o la cuina", descriu Ferré. El projecte va néixer amb la idea que qualsevol alumne de l'Institut d'Horticultura i Jardineria pogués agafar els residus i convertir-los en matèries primeres.

- Imatge d'arxiu de les instal·lacions de l'Institut d'Horticultura i Jardineria.
- Sandra Pérez
Amb la filosofia d'aplicar els principis de l'economia circular en l'entorn educatiu i comunitari, indispensable com a escola verda, van començar a treballar en aquestes pràctiques innovadores. La docent detalla que a l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) li va agradar el projecte i la manera en què ho comunicaven per explicar-ho a la societat i els va acompanyar en tot el procés.
L'ARC és l'ens encarregat de dinamitzar la Setmana Europea de Prevenció dels Residus a Catalunya des del 2009 i acompanya el centre educatiu reusenc en accions com el "Let's Clean Up". De cara als premis de l'EWWR 2024, l'agència i l'institut van veure l'oportunitat de presentar-se, aprofitant que l'eix central era la lluita contra el malbaratament alimentari, i gran part del projecte consistia a reutilitzar residus orgànics i d'aliments.
Acostar el laboratori al dia a dia del centre
A partir d'aquests residus, els alumnes han après noves habilitats i tècniques per convertir-los en recursos de nou. En altres paraules, als laboratoris, l’espai de recerca i tallers de l’Institut, han dissenyat processos per a transformar subproductes quotidians, des de closques d’ou fins a olis usats, aromes, repel·lents de mosquits, aquarel·les naturals, en recursos valuosos.

- L'alumnat ha pogut copsar utilitats pràctiques de les tècniques de laboratori.
- Cedida
L'originalitat del projecte rau a buscar sortides quotidianes als processos químics habituals per donar una utilitat, alhora, als residus que es generen diàriament a l'institut. D'aquesta manera, cada taller ha combinat coneixements científics amb aplicacions pràctiques, com la producció de compost i la bioremediació sostenible. En el blog que han habilitat, els estudiants del CFGS expliquen detalladament cadascuna de les pràctiques i els passos a seguir:
- Optimització del sòl amb additius naturals: elaboració de fertilitzants a partir de closques d'ou, cua de cavall i altres herbes seques, clorur de magnesi o marro de cafè. Reciclatge dels olis de cuina usats per a fer hidroxil potàssic i aconseguir un sabó, barrejat amb herbes, per lluitar contra plagues de formigues, pugó o negrilla.
- Preparació de repel·lent de mosquits amb extractes de plantes medicinals i aromàtiques: esprais antimosquits a partir d'espècies que ja no s'utilitzen i encens amb herbes aromàtiques, fruit d'una recepta originària de l'Índia.
- Elaboració d'una pomada antitussiva, remei natural per alleugerir la tos i les molèsties respiratòries: crema herbàcia amb extractes de plantes medicinals procedents dels hivernacles i aprofitant les seves propietats, seguint receptes tradicionals.

- Entre d'altres, han treballat amb plantes aromàtiques que tenien a l'abast.
- Cedida
- Extraccions amb alcohol i aigua per elaborar colònies.
- Disseny d'aquarel·les naturals: a partir de pell de remolatxa i altres hortalisses, herbes aromàtiques (com el romer i la farigola), maizena caducada i alcohol. En aquest cas, han explicat el procediment a mestres d'infantil perquè el curs vinent les puguin preparar i utilitzar a les escoles.
- Creació del joc dels aromes: extracció dels aromes de cítrics a partir de la pell de taronges, llimones i mandarines.
Empoderar els alumnes
Aquest últim, precisament, ja els ha donat l'oportunitat de visitar fires diverses al Camp de Tarragona i explicar a escoles de la ciutat com poden fer aquesta recepta amb recursos mínims, sigui en cuina o a laboratori, i independentment de l'edat del grup classe. Han sigut, també, els mateixos alumnes els qui han explicat al professorat, les famílies i altres estudiants del centre les activitats fetes al laboratori.
"Per a l'alumnat ha sigut molt bo, sobretot pel fet que els ha empoderat molt, no hi ha res més bonic que veure'ls ensenyar a fer el que ells han après", expressa Núria Ferré sobre el valor de "sentir-se útils" i com aquesta gran implicació ha acabat "enredant" altres estudiants més enllà del CFGS de Química. A més, afegeix que "el projecte ha sumat en tots els sentits, amb l'aprenentatge acadèmic i les competències que havien d'assolir i també ha sigut com una taca d'oli que s'ha anat fent gran".
Tots els alumnes han hagut de treballar la competència anglesa, ja que el projecte estava en català i l'han hagut de traduir quan van ser nominats al premi europeu; i especialment, les seves habilitats comunicatives a l'hora d'elaborar els vídeos explicant les pràctiques, redactar la informació del blog i han conegut eines d'IA per a preparar tota la documentació complementària. En aquesta línia, es van preparar una ponència en el marc de les 13es Jornades de l'Ensenyament de la Química a Catalunya i la presentació de l’informe de sostenibilitat a CaixaBank Dualiza a Madrid.

- Imatge d'arxiu de les instal·lacions de l'Institut d'Horticultura i Jardineria.
- S.P
Un model accessible i per a conscienciar
El projecte "De residus a recursos" ha situat Reus en el mapa com un referent en sostenibilitat i economia circular i el guardó que així ho reconeix destaca la importància de la pedagogia experimental i col·laborativa que s'impulsa a l'Institut d'Horticultura. El pròxim mes de setembre, els alumnes rebran un "reconeixement com toca", però de moment continuen aprenent i formant-se ja treballant en empreses durant l'estiu.
La professora Núria Ferré reivindica la "responsabilitat social i ambiental" que tenen com a centre i, per tant, l'objectiu de tot plegat era educar i conscienciar que els "petits canvis són poderosos", ja que tenen un gran impacte en el planeta. "Anem tornant una mica al que feien els nostres avis i besavis, ells no llençaven res; la sostenibilitat tornarà a ser un motor de canvi", conclou citant el Capità Enciam, superheroi ecològic de TV3 els anys noranta.

- Les pràctiques són reproduïbles per aprendre el mètode científic.
- Cedida
En aquest sentit, el model d'activitats podrà tenir continuïtat en altres centres educatius, així com l'exposició que primerament van instal·lar al hall de l'institut serà itinerant pels centres cívics i escoles de Reus i per qualsevol altre equipament que els la demani. Encara més, el centre s'ofereix a preparar "paquets de residus" perquè serveixin de recursos educatius per a tots ells.
L'horitzó del projecte és ampliar el seu abast com una eina de transformació social i mediambiental. El reconeixement europeu ja els ha permès fer un primer pas i tenir visibilitat, ara esperen que altres centres educatius i comunitats abracin les iniciatives i les posin en pràctica, per contribuir a canviar els hàbits de consum, reutilització i reciclatge.