El 8 de març d'enguany tindrà un marcat caràcter de reivindicació laboral, ja que se centra en denunciar la bretxa salarial que pateixen les dones en el treball, així com altres discriminacions en aquest àmbit. I la forma que pren la protesta, com és propi d'aquest camp, és la vaga, en aquest cas femenina i feminista. La bretxa salarial és una xacra que tot just ha tornat als nivells de l'inici de la crisi, però la seva anàlisi permet treure a la llum algunes conclusions aparentment paradoxals, com que aquelles condicions vinculades a priori a l'estabilitat en la feina solen reflectir majors diferències salarials entre homes i dones.

Això pot ser així perquè, segons apunten alguns estudis, la causa d'aquesta discriminació no seria tant els perjudicis masclistes dels empresaris -que alguns casos hi ha, segur-, sinó l'afectació de la maternitat en la vida laboral de les treballadores. Com que les tasques de cures en general i les dels fills en concret recauen sovint en la mare, aquesta es veu obligada a interrompre la carrera professional en el moment en què es decideix parir, amb les previsibles conseqüències pel que fa a dificultat d'ascens a posicions directives o acumulació d'antiguitat, en canvis de feina o en adopció de jornades parcials -pel que fa a hores i salari-.

D'aquesta manera, els homes amb feines precàries presenten condicions salarials similars a les dones precàries, però, en canvi, els homes tenen més facilitats per escapar d'aquest terra laboral i ascendir, acumulant una experiència que els seria impossible d'adquirir si es corresponsabilitzessin com pertocaria de la cura dels fills. L'informe "Evolució de la bretxa salarial de gènere 2008-2015", elaborat i fet públic recentment per la Generalitat, mostra alguns indicis sobre aquest fet a Catalunya, així com l'observatori IQ també agrupa estadística amb perspectiva de gènere en diversos camps, també el laboral, que ho permeten analitzar.

Mesures com una baixa per paternitat i maternitat igual i intransferible o un canvi social profund basat en la corresponsabilitat de les tasques no remunerades i de cures ajudarien a corregir en part aquesta xacra. Caldrien, però, altres mesures, com avançar cap a jornades més racionals i compatibles amb la vida personal, un sistema públic que faciliti les cures a les persones dependents (escoles bressol des dels zero anys i llei de la dependència desenvolupada), fixar quotes per promocionar dones a llocs directius o acabar amb la discriminació horitzontal que relega les dones a feines menys reconegudes i remunerades.

1. La bretxa general s'ha reduït, però és lluny d'erradicar-se

La diferència entre el salari mig de les dones i el dels homes no s'ha reduït de forma substancial els darrers anys. De fet, segons les últimes dades disponibles, la bretxa salarial del 2015 es va situar en nivells similars als de l'inici de la crisi, en un 23,9%. L'augment dels sous de les dones va ser aquell any del 3,1%, força superior al dels homes (0,2%), cosa que va permetre que es reduís la diferència en més de dos punts respecte el 2014.
  2.Les dones, campiones de la jornada parcial

En molts casos, la diferència salarial s'explica en part pel major pes de la contractació parcial en dones respecte als homes. Com que moltes d'elles no treballen de forma remunerada la jornada sencera, el seu salari és -com a mínim- proporcionalment inferior. De fet, només el 6,7% dels treballadors tenien un contracte a temps parcial el 2017, un tipus de jornada que afectava al 22,2% de les treballadores. Aquesta clara divergència, a més, s'ha mantingut força constant des de l'inici de la crisi.
  3. El sou d'homes i dones a temps similar, força similar

D'aquesta manera, si la comparació no es fa de forma genèrica, sinó entre els treballadors i treballadores amb jornades a temps complet i els que en tenen a temps parcial, la diferència ja es redueix. De fet, en alguns anys com el 2013, el salari mitjà entre els homes que tenien un contracte a temps parcial era pràcticament el mateix que el de les dones en la mateixa condició, tot i que aquesta diferència s'ha anat incrementant fins al 7,1% el 2015. En canvi, la bretxa entre els ocupats a temps complet és superior (en tractar-se de feines més estables, també hi influeixen altres qüestions com l'antiguitat), tot i que lluny del 23,9% global que separa homes i dones, ja que així es comparen relacions laborals més homologables.
  4. Les dones treballen -remuneradament- sis hores i mitja menys a la setmana

Una altra evidència conforme les jornades laborals de les treballadores són més curtes que les dels treballadors es troba quan s'analitza la jornada mitjana d'elles i la d'ells i la seva evolució. De mitjana, els treballadors van tenir l'any passat una jornada propera a les 40 hores setmanals, concretament de 37,2, mentre que la d'elles no arribava ni a les 32 hores. I la diferència sembla que s'eixampla els darrers anys, ja que la dels treballadors va ser el 2017 més d'una hora superior a la del 2015, mentre que la de les treballadores va ser menys de mitja hora més llarga.
  5. El sector de la restauració, on hi ha més diferència

D'aquesta manera, si es compara el que cobren de mitjana elles i ells per cada hora efectivament treballada -de forma remunerada-, la bretxa es redueix i les treballadores perceben només un 15,3% menys que els treballadors. A partir d'aquí, el motiu del diferencial cal buscar-lo en alguna altra banda i no en el tipus de jornada.

En tot cas, aquesta bretxa per hora treballada varia segons el tipus de treball. Així, en les directives i gerents puja fins al 20,2% i en la restauració i el comerç, fins al 25,5%, però en els professionals científics i intel·lectuals és de tan sols el 10,4%.
  6. Elles són les que deixen la feina per la casa

Hi ha moltes raons per les quals un treballador pot aparcar la carrera professional, però no totes pesen per igual en homes i dones. Així, el percentatge d'estudiants homes i dones és similar, com en el cas dels jubilats i prejubilats o els incapacitats permanents. En canvi, el 91% de les persones que es troben inactives per dedicar-se a les tasques de la llar -entre les quals, la cura de fills- són dones. La diferència és abismal i queda clar a qui afecta més aquest impàs en la progressió laboral que impedeix acumular antiguitat o progressar en l'escala directiva (amb la millora salarial corresponent).
  7. Homes i dones es reparteixen les branques de treball

Un altre dels motius pels quals el salari mitjà de les dones és inferior és perquè hi ha un percentatge superior d'empleades en determinades ocupacions en què el sou és generalment més baix. Així, el percentatge d'homes en la indústria, amb salaris més elevats, és superior al de les dones, mentre que elles treballen més en el sector terciari, pitjor remunerat.

Però, fins i tot en sectors similars, les activitats que ocupen homes estan més prestigiades i millor pagades. Així, un 60,2% dels empleats del comerç a l'engròs i la intermediació són homes, però el 65,3% de les empleades al comerç al detall són dones. Igualment, un 69,1% dels treballadors de les indústries tèxtils són homes, però la tasca de la confecció de peces de vestir és d'elles en un 61,7% dels casos. A banda, qüestions de cures com la sanitat o l'educació són clarament femenines, per no parlar del treball domèstic.
  8. La bretxa creix amb l'edat

Les raons anteriorment citades ajuden a explicar els motius pels quals la bretxa salarial en la gent jove és inferior a la dels grups d'edat més avançada. De fet, la diferència entre el que cobren ells i elles és la meitat entre la gent de 25 a 34 anys que entre els de 55 anys i més.

Això es deu, entre altres motius, a que el primer grup d'edat sovint no ha hagut d'afrontar encara la qüestió de la maternitat, a banda que nois i noies acostumen a patir feines precàries similars, mentre que els següents grups ja van millorant les condicions laborals, l'antiguitat i els càrrecs jeràrquics, deixant enrere moltes dones per les raons ja citades. En tot cas, sembla que la bretxa s'ha reduït en els grups d'entre 35 i 54 anys i ha augmentat en el de més edat. 9. Les feines estables consoliden també la diferència salarial

Una altra evidència conforme les situacions de precarietat laboral afecten de forma similar a homes i dones emergeix quan es compara la bretxa salarial entre aquells que tenen un contracte temporal. Segons l'any que s'analitzi, les dones amb contracte temporal cobren entre un 10% i un 14% menys que els homes en aquesta mateixa situació. La diferència entre els que tenen contracte indefinit, en canvi, puja fins a un marge d'entre el 24% i el 28%, ja que en aquest cas s'hi inclouen aquells llocs de treball fixes amb certa progressió en la carrera, la qual té més impediments en elles, com hem analitzat. En tot cas, les diferències en la contractació temporal sembla que tendeixen a créixer.
  10. Els immigrants tenen menys bretxa: la precarietat no fa distincions

En línia amb la menor diferència entre la gent jove, la bretxa és inferior a la mitjana entre el col·lectiu nouvingut. Les raons poden ser similars, ja que les seves feines acostumen a estar pitjor remunerades i són més precàries, a banda d'acumular menys antiguitat i ocupar menys llocs directius, també entre els homes, per bé que una raó afegida podria ser que la incorporació de la dona al mercat laboral és inferior. Tot i això, en els darrers anys, la bretxa ha crescut notablement també entre la població nouvinguda.
  11. La diferència en els serveis és lleugerament superior

La diferència entre els salaris d'homes i dones no varia massa en funció del sector productiu, tot i que és una mica superior en el cas dels serveis que en el de la indústria (el nombre de dones en la construcció és massa baix com per fer una comparativa rellevant en aquest camp). Es podria deure a la major diversitat de feines en el sector terciari, que permet un major marge de bretxa horitzontal com l'abans analitzada, relegant les treballadores a feines menys reconegudes i retribuïdes.