L'escriptor ha fet l'esforç de fer la seva primera intervenció en català, un gest molt aplaudit per les més de 250 persones que han assistit a aquest acte organitzat per Òmnium Tarragonès i l'ANC de Tarragona. El gallec ha posat damunt la taula que des de fora de Catalunya s'orienten els esforços per destruir i "fer desconèixer l'existència del poble català i la mobilització que s'està portant a terme per reduir-ho tot a un conflicte entre polítics, entre espanyols i catalans". En aquest sentit, ha animat als assistents dient-los que "la clau de l'èxit és vostra, està a les vostres mans". De Toro defensa fermament que el referèndum s'ha de celebrar i està convençut que l'Estat farà una última oferta abans que es posin les urnes.
Per altra banda, el gallec ha manifestat que li agradaria "tenir la nacionalitat catalana" per poder votar i no ha dubtat en dir que "els tinc enveja com a país". Ara bé, l'escriptor està "preocupat" per la "fragilitat" del poble català en el sentit que a causa del desànim "es pugui liquidar tot el procés". En aquest sentit, perquè ningú que defalleixi ha recordat que el moviment que s'està fent a Catalunya és únic a Europa i ha assegurat que l'èxit també està en la "confiança en si mateixos". "No fer el referèndum seria l'autodestrucció", ha sentenciat. Les paraules del gallec han aixecat aplaudiments que han ressonat amb força per les parets de l'Aula Magna de la URV.
La clau per aconseguir la independència: "la intel·ligència"
Josep Lluís Carod-Rovira, expresident d'ERC i director de la Càtedra UPF sobre Diversitat Social, ha estat ben clar dient quina és la clau per aconseguir la independència i també el referèndum, "la intel·ligència". Segons el republicà la via dels "bocamolls" i dels conversos emergents no porten a bon port tot el procés. El poble català no pot pretendre enfrontar-se a un Estat que va en contra seva perquè té molts més recursos. Per aquest motiu cal fer ús de la intel·ligència, "hauríem d'europeïtzar més el procés, el dia que en una manifestació independentista hi hagi tantes banderes europees com estelades, la gent ho veurà de diferent manera", ha sentenciat.
El republicà ha destacat que "estem elaborant una idea de nació que és un veritable experiment. És un invent de nació no nacionalista, un projecte cívic, inclusiu i integrador". Per aconseguir-ho, potser "haurem d'ocupar places, carrers i avingudes, sempre pacíficament i haurem d'acampar fins que ens escoltin i ens deixin celebrar un referèndum," que dubta que l'Estat en proposi un de pactat. Per tant, segons l'expresident d'ERC, cal que el procés compti amb observadors que donin cobertura europea i veracitat al referèndum. "Confio que des del departament corresponent s'està treballant per aconseguir cobertura i complicitat europea", ha etzibat. També ha dit que "el més important és a veure com ho fem".
Carod-Rovira ha recordat als assistents que s'intentarà boicotejar qualsevol tipus de referèndum per part dels partits que no estan a favor que se celebri. Per aquest motiu, el republicà ha dit que ara mateix s'està emprant una estratègia errònia, ja que no es pot carregar contra els partits que no són independentistes però que són democràtics i estan a favor de votar en un referèndum. "Cal un canvi d'estratègia", ha expressat.
Mès de 250 persones han assistit al debat Foto: Jonathan Oca
"No vull ser jo qui posi aigua al vi"
L'exconsellera i metgessa Montserrat Tura ha destacat que "tots volem que la Catalunya independent que pugui governar-se" però "no és una cosa fàcil". Ja fa anys que la il·lusió, l'entusiasme i la mobilització per aconseguir-ho és evident. "Sempre amb una actitud pacífica, cívica, perseverant i persistent, sense defalliment", ha afegit. Però davant de tot això hi ha "una Espanya rància, incapaç d'entendre el que passa". L'única manera de saber si la majoria vol la independència "és deixant-nos decidir amb el referèndum", ha expressat.
En aquest sentit, Tura ha dit que "no vull ser jo qui posi aigua al vi" però és partidària de no fer-lo precipitadament i que quan es faci "sigui vàlid, és a dir, aconseguir una homologació del referèndum que tingui "pluralitat". Dins del concepte de vàlid, l'exconsellera ha explicat que inclou que 'tota la ciutadania s'ha de sentir cridada a votar, tant els que estan a favor de la independència com els que no i per això cal "la formula perfecte que de moment no veig".
"La independència no és una utopia o un futurible"
Per la seva banda, el filòsof i professor de la Universitat de Girona i d'ESADE, Xavier Antich, ha destacat que "l'independentisme té un projecte polític real, de construcció de país, no és un projecte nostàlgic ni té una visió revisionista. No cau en la temptació inútil de reformar Espanya". El moviment és únic a Europa per la magnitud social i territorial que "l'ha convertit en hegemònic" i per saber si és majoritari o no "cal votar".
"La independència no és una utopia o un futurible sinó que la independència és la que orienta el que part del país està fent, és alguna cosa més profunda", ha expressat Antich. Aquest sentiment ve provocat, en gran part, per "l'esfondrament de la confiança en l'estat espanyol com un estat democràtic i de dret. S'ha acabat el posar pedaços per tapar forats". Abans de parlar del referèndum ha dit que "el tren més fort de l'emancipació és una veritat política i actuar com si fossis lliure és el que anticipa que un dia ho puguis ser".
Antich defensa que el que seria desitjable és un referèndum pactat entre Espanya i Catalunya però assegura que el màxim a què es pot aspirar és que sigui "tolerat i permès. No pactat" i el més important és que tothom se senti cridat a votar.
