La CUP demana penes de fins a sis anys de presó en el cas Shirota

Entre els investigats hi ha l'exalcalde Lluís Miquel Pérez, dirigents d'INNOVA i membres d'aquell govern, com Teresa Pallarès

Després de tancar la instrucció del cas, el jutge va obrir el termini per presentar escrits d'acusació
Després de tancar la instrucció del cas, el jutge va obrir el termini per presentar escrits d'acusació | Jordi Olària Gras
23 de juny del 2023
Actualitzat a les 12:16h
La CUP demana penes de fins a sis anys de presó per als principals responsables d'INNOVA en l'escrit d'acusació del cas Shirota. Segons ha informat Canal Reus, citant l'escrit, el partit carrega contra els 18 investigats que queden a la peça judicial. Hi figuren noms com l'exalcalde Lluís Miquel Pérez o Josep Prat, com els integrants del darrer tripartit del PSC, ERC i ICV, incloent-hi l'actual portaveu de Junts, Teresa Pallarès.

El cas judicial investiga la creació de Shirota Functional Foods l'any 2007, una iniciativa publicoprivada participada per l'Ajuntament de Reus i la Morella Nuts. El consistori reusenc va aportar un aval de tres milions d'euros que es va acabar perdent quan el projecte va fer aigües. El passat mes de març es va tancar la instrucció, arxivant la causa per als membres de l'Ajuntament que no formaven part del govern.

Aleshores, el jutge va obrir un període perquè les parts presentessin escrits d'acusació, com ha fet en aquest cas la CUP. Al document, citat per la televisió reusenca, es fa incís en "el funcionament mafiós del hòlding d'empreses municipals INNOVA" que apuntava el magistrat. S'acusa els investigats de delictes de malversació de fons públics, blanqueig de capitals i prevaricació.
 

La CUP demana penes de presó, inhabilitació i multa

Pel que fa a les penes, la CUP demana sis anys i mig de presó per a Lluís Miquel Pérez, exalcalde socialista de Reus. És la mateixa condemna que vol que s'imposi a Josep Prats, que va dirigir INNOVA, a Esther Ventura, que n'era la directora economicofinancera, i Natàlia Torrell, que era la secretària de l'ens. A més, es reclama una multa total de 3,1 milions d'euros, corresponent a l'aval que l'Ajuntament va perdre durant l'operació.

Els cupaires encara hi afegeixen dues penes més. Per una banda, la inhabilitació especial pel dret de sufragi passiu mentre duri la condemna; és a dir, que no es puguin presentar a unes llistes electorals. En segon lloc, també reclamen la inhabilitació absoluta per a qualsevol càrrec o tasca pública en l'àmbit local o autonòmic durant quinze anys.

A més d'aquestes quatre persones, la CUP també demana penes per a les catorze que formaven part del govern municipal d'aleshores. En primer lloc, reclamen tres anys de presó, inhabilitació especial pel dret a sufragi passiu mentre duri la condemna i inhabilitació absoluta per a càrrec o tasca pública durant deu anys. Aquestes penes les proposen per a Jordi Bergadà (ERC), Empar Pont (ERC), Àlex Martínez (PSC), Eduard Ortiz (PSC) i Daniel Pi (ICV).
 

Consideren els acusats culpables, almenys, subsidiàriament

Per a la resta del govern reclamen dos anys de presó i les mateixes inhabilitacions. En aquest segon grup hi ha Teresa Pallarès, que era regidora del PSC i ara és portaveu de Junts per Reus. També Joan Anton Verge, que era socialista i aquestes eleccions municipals ha ocupat el vuitè lloc a la llista d'ERC.

La CUP demana la mateixa pena per a la resta d'aquell govern, com són Misericòrdia Dosaiguas (PSC), Maria Rosa Garrido (PSC), Carles Salas (PSC), José Magrazó (PSC), Martina Garcia (PSC), Ernest París (ICV) i Pilar Pérez (ICV). Segons exposa el mitjà citat, l'escrit cupaire apunta dues hipòtesis possibles.

En primer lloc, planteja que haurien sigut autors d'un delicte de prevaricació i malversació. Si no n'eren conscients, afegeixen, haurien sigut responsables subsidiaris d'aquests delictes. En el segon escenari, la pena per als nou regidors de govern es reduiria a un any de presó.
 

El jutge va tancar la instrucció el passat mes de març

Diego Álvarez de Juan, el jutge que porta el cas, va tancar la instrucció del cas Shirota el passat mes de març. En aquell auto apuntava que el govern del PSC, ERC i ICV hauria signat l'aval municipal per a la constitució de Shirota "d'esquena al plenari municipal, amb opacitat i sense seguir la legalitat".

Subratllava que els tres milions d'euros superaven la quantitat que l'Ajuntament podia aportar legalment tenint en compte que només tenia el 40% de la propietat de l'empresa. La tesi principal del magistrat és que l'objectiu de l'operació era que la Morella Nuts es quedés aquests tres milions d'euros.

​Amb el tancament de la instrucció, la causa va quedar arxivada per a tots els investigats que no formaven part ni de la direcció d'INNOVA ni del govern municipal. Això també inclou els representants de l'empresa que, presumptament, s'hauria d'haver acabat beneficiant de l'operació, i que també va quedar fora de la investigació judicial.