Amb motiu de l’Any Carner, que commemora els 50 anys de la mort del “Príncep dels poetes”, la Fundació Apel·les Fenosa presenta l’exposició  Josep Carner i els Jocs Florals de la Llengua Catalana, París 1948, que recorda l’amistat entre el poeta i l’escultor. En aquest esdeveniment, Nicole Fenosa va ser triada per Mercè Rodoreda com la Reina dels Jocs Florals. El vestit va ser dissenyat per l’escultor Joan Rebull.
 
L’exposició està ja oberta a la seu de la Fundació Apel·les Fenosa, C/ Major, 25, del Vendrell, fins a finals d’abril de 2021. Quan sigui permès es farà un acte d’homenatge a Josep Carner amb la participació del comissari de l’ANY CARNER, el professor Jaume Coll, i Òmnium Cultural, amb lectures de poemes de Carner i música de violinistes relacionada amb el poema “L’ Hamadríade del violí”.

Josep Carner i Fenosa es troben a París l’any 1948 i comparteixen la proximitat amb Mercè Rodoreda i Armand Obiols, i iniciatives com la Revista de Catalunya, i, òbviament, els Jocs Florals de la Llengua Catalana, que Carner presideix.
 
L’any 1948 Fenosa fa el retrat de Carner, i d’ençà d’aquests moments la seva relació és més estreta. Carner li envia el poema de “L’hamadríade del violí”, que Fenosa publica en diversos catàlegs i llibres, i tots dos es veuen quan el poeta visita París.
 
El poema està inspirat en l’obra “Violoniste”, que va ser exposada per primera vegada l’any 1946 ala Galeria Jacques Dubourg de París, on Carner la va veure per primera vegada. Va ser publicat per primera vegada a la Revista de Catalunya, i Fenosa va fer-lo servir en moltes de les seves publicacions... al catàleg de l’exposició de la Galeria Jardin de Barcelona, 1957; a les Obres completes de Josep Carner , I: Poesia. Barcelona: Selecta, 1957, a l’edició feta per Joan Gili l’any 1964; a la primera gran monografia sobre Fenosa, editada a Barcelona l’any 1969 per Polígrafa, sota la direcció de Joan Perucho i escrita per Raymond Cogniat, incorporat al catàleg de l’exposició de Fenosa a la Sala Gaspar de Barcelona l’ any 1969. També va ser traduït al francès a la revista SUD l’any 1976 i al llibre escrit per Jean Leymarie, i editat per Skira, l’any 1993.
 
Abans dels Jocs Florals de París de 1948, es van celebrar a l’exili el 1941 a Buenos Aires, el 1942 a Ciutat de Mèxic, el 1943 a Santiago de Xile, el 1944 a L’ Havana, el 1945 a Bogotà, el 1946 aMontpellier i el 1947 a Londres.
Els Jocs es varen celebrar a l’amfiteatre de la Sorbonne de París el 7 de novembre de 1948, sota la presidència de Josep Carner i amb un jurat composat pel mateix poeta i Just Cabot, Jean Cassou, Pierre Fouché, Josep Quero i Molares, Mario Roques.
 
L’exposició recorda el vincle estret entre Rodoreda i Fenosa, fins al punt que la concentració de l’escriptora en el Món d’Ulisses va influenciar Fenosa en el cicle d’escultures dedicades a l’Odisea.
 
A principis de 1947, Mercè Rodoreda pogué deixar la feina de cosidora per passar a treballar un altre cop com a col·laboradora a la Revista de Catalunya. A banda de publicar durant aquell any narracions a les diverses edicions de la revista.
 
L'any 1947, als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Londres, guanyà la seva primera Flor Natural amb sis sonets. Amb el poema “Món d'Ulisses”, Rodoreda s'alçà per segon cop amb la Flor Natural dels Jocs Florals de 1948 a París, poema que fou publicat a la revista  La Nostra Revista aquell mateix any. Rodoreda pensà editar el poemari amb il·lustracions d’ Apel·les Fenosa. Es conserven només  dos dibuixos de Penélope que s’exposen a la mostra.
 
Josep Palau i Fabre va obtenir un accèssit a la “Flor Natural” dels Jocs Florals amb el poemari “L’Aventura”. Resident a París, Palau havia visitat sovint l’estudi de Fenosa. D’aquesta època destaca la sèrie de dibuixos que l’escultor va fer per il·lustrar el Llibre d’Amic i Amat, que havia d’editar Pierre Berès l’any 1947 segons la traducció del seu amic Max Jacob. La revista Ariel ja va recollir aquesta iniciativa amb un text publicat per Josep Palau i Fabre. Aquest és l’esborrany de l’article, on destaca que Fenosa col·leccionava líquens.