Moltes persones s'han congregat a l'entorn de l'Arc de Berà. Foto: Agnès Llorens.

La Diada de l’Onze de Setembre d’enguany ha estat la de tots. La de les gralles, els gegants i els castells, però també la dels dinars populars, les paelles i la de la tasca de moltes persones que han treballat dur per aconseguir que, durant tres quarts d’hora, tot Catalunya hagi estat connectada per una via plena de persones i d’històries.

Primer de tot, l’expectació. «Espero que tot surti com està planificat», comentava prop de les tres de la tarda Montse Lario, de 61 anys i resident al Montmell. Quan encara quedaven més de dues hores pel moment clau, els organitzadors ja anaven rebent els primers autobusos al tram 243, a la sortida de Tarragona. A poc a poc, les carreteres han anat poblant-se de grups de samarretes grogues, centenars de persones han anat agrupant-se al retall de camí que els corresponia.

En segon lloc, la preparació. Prop de les quatre de la tarda, la majoria de recorregut del Tarragonès ja estava ple de gent guardant la seva zona, armats amb estelades. Persones de tot tipus: joves, infants i gent gran. Si per alguna cosa ha destacat aquesta Via Catalana al seu pas per les comarques tarragonines —igual que a la resta del país— ha estat l’heterogeneïtat de persones que l'han anat teixint durant el camí, farcit de dinars populars i activitats diverses per fer més lleugera l'espera a peu de carretera. Quan encara faltava poc més d'una hora per al moment clau, la Torre dels Escipions bullia d'activitat.

El moment clau. A les cinc en punt de la tarda, l'Arc de Berà congregava milers de persones que s'han agrupat entorn del monument per continuar la Via. Arriba el moment d'agafar-nos les mans i passar a la història. El Xavier ha vingut des de Rubí amb la seva parella per ocupar el seu tram. «Ens vam apuntar fa pocs dies i aquí estem per contribuir», comenta. Quan falten pocs moments per a l'hora clau, les 17.14 hores, tots —també els periodistes ens sumem a participar del moment ni que sigui per uns minuts— segueixen les instruccions dels coordinadors de tram. Ens agafem de la mà i aleshores sí, hem fet història. Sonen gralles de fons i, en el moment en què es forma la Via Catalana, els pilars dels castellers encerclen el monument i surt el sol. Fins ara no l'havíem vist.

Finalment, Els Segadors . A les 17.55 encara hi ha plena activitat a la rotonda d'Altafulla. Tot i que no totes les mans es mantenen agafades, ningú no s'ha mogut de lloc. El tram 248 bull de famílies que branden estelades. Sonen els segadors per posar fi a un moment històric i ara només queda esperar com es transforma aquest moment històric. Però això vindrà demà. Ara és moment de seguir com encara ressonen les cançons al carrer d'observar els que tornen a casa, encara amb l'estelada al coll i cantant cançons. Demà, com deia la pel•lícula, serà un altre dia.