Sant Pere i Misericòrdia són els dos patrons de la ciutat de Reus i marquen les dues dates clau en el calendari festiu i cultural: 29 de juny i 25 de setembre. Entrant en l'últim quadrimestre de l'any, els reusencs i reusenques ja escalfen motors per a celebrar la seva segona Festa Major amb un programa de més de 150 actes que s'engegaran el pròxim dijous, amb els dies grans a partir del dia 20.
Quins són els orígens, però, d'aquesta festa major petita i per què la Mare de Déu de Misericòrdia és també patrona de la capital del Baix Camp? A TarragonaDigital repassem la llegenda popular que, fa més de quatre segles, va marcar un abans i després en la història de la vila: es diu que, el setembre del 1592, la verge se li va aparèixer a una noia, Isabel Besora, coneguda com La Pastoreta; i la devoció va començar perquè li va prometre que erradicaria l'epidèmia de pesta que arrasava la ciutat i que, a partir de llavors, va desaparèixer.
El Santuari de Misericòrdia ocupa, precisament, el lloc on es va donar l'aparició, a la Partida de les Forques Velles, a l'inici de la carretera de Cambrils. L'edifici es va construir el s. XVII i està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Encara més, hi ha una petita capella en un dels laterals que remet al suposat punt exacte en què la pastora va veure la Mare de Déu.
La «casa» de la patrona reusenca
Originalment, la imatge que avui coneixem era venerada a la Capella de Betlem -al carrer de Monterols- i era la de la Mare de Déu dels Set Goigs, fins que es va traslladar, a principis del segle XVII, cap al temple. El Santuari ha patit, al llarg del temps, saquejos, incendis i altres atacs que van malmetre tant la seva façana com el seu interior, inclosa la desaparició de la verge.
L'arquitecte reusenc Pere Caselles va iniciar una primera reconstrucció, aturada amb l'esclat de la Guerra Civil, i va ser Joan Bassegoda qui va enllestir la seva tasca a mitjan segle XX. Als anys vuitanta es va acabar el projecte de Bassegoda per a la façana lateral sud i es van instal·lar vidres de seguretat. Totes aquestes reformes han anat imitant l'estil renaixentista que presentava la construcció inicial.
Un dels devots de la Mare de Déu de Misericòrdia va ser Antoni Gaudí, qui va rebre l'encàrrec de realitzar el projecte de reforma del santuari -el croquis es pot trobar al Gaudí Centre-, amb què l'arquitecte modernista per excel·lència hauria deixat empremta a la seva ciutat, però finalment no es va fer realitat per diferents motius.
Del «miracle» a les festes
Les Festes de Misericòrdia van començar a celebrar-se de forma excepcional, quan la ciutat necessitava un "favor", demanar que una malaltia, plaga, sequera o guerra s'acabés. Llavors, es portava la seva imatge en processó des del santuari fins a la Prioral de Sant Pere i, quan s'obrava el "miracle", la Mare de Déu tornava a casa.
En les cercaviles primigènies ja participaven les confraries locals, amb els seus balls i danses, banderes, carrosses i altres elements festius, que van arribar a ser una vintena fins que la desaparició dels gremis al llarg del segle XIX els va anar reduint. Entre ells, però, es va conservar el Ball de Diables, que precisament protagonitza el cartell d'aquest 2024 i, amb la Baixada de Misericòrdia i la carretillada final, encapçala dos dels moments més emblemàtics de la Festa Major actual.
Després de gairebé un segle més aviat d'efemèrides que de 'sortides' populars, la festa es va reorganitzar i els anys noranta ja va esdevenir la segona Festa Major de Reus, tal com ha arribat fins als nostres dies. A més, dins el programa festiu, l'Orfeó Reusenc va impulsar una proposta escènica, que acull la Prioral, en què recuperen la llegenda de La Pastoreta i els inicis de la commemoració a la Verge de Misericòrdia. Des del 2017, l'entitat posa música, cant i teatre a la història popular amb "Misericòrdia: de Reus al Cel".
