Les discrepàncies al voltant del desplegament de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a Reus, que s'engegarà progressivament amb les primeres sancions als vehicles més contaminants a partir de l'1 de desembre d'aquest 2025, i fins a la seva implantació completa el 2028, continuen en el candeler i centren tant els debats polítics com les preocupacions a peu de carrer. L'impacte econòmic que aquesta mesura per regular el trànsit i reduir les emissions de contaminants pugui tenir és la principal inquietud dels comerços de la ciutat.

Per aquest motiu, l'entitat comercial El Tomb de Reus va presentar fa uns dies una demanda a la sala del contenciós administratiu del TSJC per intentar frenar la implementació de la ZBE i reclamar una aplicació de la mateixa més "proporcionada, equilibrada i consensuada amb els sectors afectats". En representació de més de 200 establiments del centre, l'associació reivindica que la millora de la qualitat de l'aire i fer una ciutat més verda i sostenible ha de ser compatible amb el comerç local.

"L'afectació econòmica que pugui tenir és el principal motiu pel qual hem acabat interposant el contenciós, no hem vist una altra manera de poder parlar amb l'Ajuntament i ens hi juguem el futur, perquè l'impacte econòmic serà molt gran", assenyala Víctor Perales, membre del consell del Tomb. Assegura que no van tenir la possibilitat de reclamar abans i que no van presentar al·legacions perquè "desconeixien que es pogués canviar".

Continua exposant que "pensaven que l'Ajuntament els estava dient la veritat i que era una imposició total de la llei, que venia marcada per Europa i que no hi havia marge de maniobra". Amb la demanda, esperen que el tribunal l'accepti a tràmit i, llavors, pretenen poder negociar amb el govern de Reus perquè "la llei és molt flexible i no es poden tancar en banda, hi ha moltes maneres d'acabar reduint les emissions i que no sigui directament la prohibició dels cotxes ni sancionar a la gent", reclama Perales.

Les aportacions dels comerços

En el mateix comunicat en què anunciaven la demanda interposada contra la ZBE, demanaven ser inclosos a l'hora de decidir sobre la "construcció del futur de Reus". En aquest sentit, alguns usuaris van criticar la manca de participació dels membres del Tomb en el procés participatiu per a la redacció de l'ordenança. Cal recordar que l'Ajuntament va convocar cinc sessions sectorials, una de les quals anava adreçada a la Cambra de Comerç, PIMEC, la Unió de Botiguers i el Tomb de Reus; com també es van debatre les necessitats i limitacions amb el sector del transport i els taxis o les AMPA i AFA de la ciutat.

Segons insisteix Víctor Perales, "els membres del Tomb no van assistir a les reunions perquè es refiaven que el que els havien dit era veritat". Malgrat tot, com detalla la regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència, Dolors Vázquez, es va fer la convocatòria (14 de maig del 2024) perquè aportessin consideracions i suggeriments, sessió a què només van assistir un representant de la UBR i un de PIMEC, que "van fer aportacions amb molt bon criteri i es van introduir en l'ordenança".

Entre els exemples enumerats per la regidora, es troben la creació de pàrquings dissuasius o l'habilitació d'uns convenis, en què s'està treballant actualment, perquè els pàrquings de Reus puguin acollir els vehicles. Després de la sessió, a més, Vázquez recorda que es va enviar l'acta informativa perquè les entitats convocades, inclòs El Tomb, poguessin fer aportacions per correu electrònic.

No va ser així i els representants comercials no van presentar cap reclamació. No obstant això, Perales explica que en la primera sessió informativa adreçada a la ciutadania, que va tenir lloc a l'Antic Hospital, sí que van assistir i "allà el plantejament que van fer no era el de la primera corona d'avingudes de Reus, sinó una zona molt més petita", que els va semblar bé i hi estaven d'acord.

Superfície «afectada» i implementació de la ZBE

Posteriorment, però, el Decret 132/2024 va passar a exigir un mínim del 25% del sòl urbà residencial i va obligar, per tant, a ampliar l'àrea d'implementació de la ZBE. La regidora Dolors Vázquez apunta específicament que no es pot reduir més la superfície -com proposen des del teixit comercial- perquè no s'arribaria al mínim legal, i que s'està parlant de l'àrea útil del nucli residencial i no de la genèrica com a municipi. En el cas de Reus, està previst que la Zona de Baixes Emissions comprengui un 34% d'aquest nucli urbà, que inclou el 66% de la població.

En canvi, Perales defensa que la "normativa indica que el 25% es pot modificar d'acord amb la proporcionalitat, en funció de la contaminació que hi hagi i si es poden mantenir els llindars fins al 2030". "Han fet allò fàcil: agafar la primera corona d'avingudes perquè no cal canviar cap senyal de trànsit ni modificar res perquè la gent pot continuar circulant per fora", etziba.

Des del Tomb de Reus, recalquen que "s'ha d'estudiar l'impacte econòmic perquè la llei permet fer reduccions de la zona d'afectació, tenint en compte que el 25% es va establir a Barcelona per uns càlculs que van fer els tècnics d'allà i, després, es va fer llei, però la normativa europea només parla de reduir emissions i no del com". En aquest àmbit, a més, l'entitat comercial referma que l'informe mediambiental que es va aprovar "demostra que no superem en cap moment els llindars i que la qualitat de l'aire de Reus és bona".

El membre del consell del Tomb concedeix que, si d'aquí al 2030, els llindars permesos per la normativa europea s'endureixen, podria ser que en algun moment Reus incomplís la llei, però insisteix que "ara mateix no s'incompleix el que diu la normativa, que vol reduir les emissions de CO₂ al 50% en aquests pròxims cinc anys".

Quin impacte econòmic tindrà? Por a la «fuga» de clients

Els comerços de la ciutat veuen amb "moltíssima preocupació" la implementació de la ZBE: "hem d'anar cap a un model de ciutat diferent del que tenim, però anem pas a pas i no vulguem començar la casa per la teulada". Perales reflexiona que a Catalunya "no hi ha cap ZBE en funcionament perquè hi ha un motiu econòmic al darrere" i assegura que la directora general de Comerç, Marta Angerri, va expressar que "prioritzar les emissions per damunt de l'economia podia sortir molt car a tothom".

D'una banda, els fa por la "fuga" de clients perquè "encara que no sigui directament una prohibició, les restriccions i sancions ho acabaran sent si no es canvien el cotxe". "I llavors, en lloc de comprar a Reus, se n'aniran a les Gavarres", lamenta Víctor Perales. Afegeix que "els qui han fet l'estudi no han considerat que el 70% dels clients que compren al centre de Reus són de fora i venen amb el seu cotxe privat perquè no tenim un transport eficient que ens connecti amb tots els pobles del voltant, que es troben en l'àrea d'influència de la ciutat".

La ZBE començarà a imposar sancions als no residents sense etiqueta ambiental a partir de l'1 de desembre del 2025 i, segons càlculs del Tomb de Reus, la facturació anual podria disminuir uns 50 milions d'euros a la ciutat, amb una baixada d'aproximadament un 10% de les vendes i podria comportar que un miler de treballadors hagin de deixar la feina. Perales indica que a la zona d'afectació hi ha 3.500 establiments comercials i critica que la ZBE se sumarà a un moment molt delicat del comerç, caracteritzat per una gran quantitat de botigues tancades.

D'acord amb les dades que han obtingut a partir de l'aplicació mòbil de l'entitat i altres enquestes realitzades, els comerciants estan alarmats perquè, d'aquí a dos anys, "un 65% dels vehicles d'arreu de la comarca no podran entrar i un 50% dels veïns de Reus, que inicialment tindran exempcions i podran continuar entrant, tampoc podran el 2027". "Hi ha un 25% que no tenen distintiu ambiental i ja estaran afectats a finals d'enguany", completa.

Els aparcaments, mesura positiva i insuficient alhora

Amb tot, la regidora Vázquez insisteix que "a Reus es podrà entrar amb cotxe, es podrà comprar i es podrà gaudir de la ciutat". L'Ajuntament està treballant en un conveni amb els pàrquings privats i públics inclosos en la zona d'afectació per assegurar zones d'estacionament a la ciutadania. També, pretenen incloure els aparcaments soterrats de centres comercials i supermercats.

Malgrat això, els comerços estan preocupats perquè consideren que serà insuficient i no hi haurà espai per a tothom. En aquests casos, Víctor Perales qüestiona que "si els cotxes contaminants entren a la ZBE i no troben aparcament, acabaran marxant de Reus i, posteriorment, els arribarà una multa perquè la seva matrícula no haurà quedat registrada en cap pàrquing; encara que la persona tingués intenció d'aparcar en un pàrquing autoritzat, no tornaran mai més".

De fet, aquesta situació -clients potencials havent de marxar sense comprar per no trobar lloc on deixar el cotxe- ja s'ha donat en les últimes campanyes de Nadal, quan Reus és un punt d'atracció turística i comercial d'arreu de Catalunya, milers de persones venen a la ciutat i tot queda ple.

La campanya de Nadal: el focus de la Unió de Botiguers

Precisament, l'altra entitat comercial de la ciutat, la Unió de Botiguers de Reus, ha manifestat la seva "profunda preocupació" per la decisió de començar a implantar la ZBE coincidint amb la campanya de Nadal 2025. La junta de la UBR apunta que gran part dels establiments comercials es concentren en la zona d'afectació i que no només aquesta campanya és imprescindible per a molts comerciants, concentrant entre el 25% i el 40% de la facturació anual, també recorda que "el petit i mitjà comerç representa aproximadament el 20% del teixit econòmic local, que genera ocupació directa i dinamitza la vida urbana". 

Davant això, exposen que "qualsevol restricció d’accés sobtada pot suposar un descens notable en vendes i afluència de públic". També, que els restauradors i distribuïdors ja han advertit que "les restriccions podrien complicar la cadena de subministrament i que demanaran facilitats especials per a càrrega i descàrrega", tenint en compte que l'estudi de l'Ajuntament ja hauria xifrat en uns 23 milions d'euros el cost de renovació de la flota de furgonetes i vehicles logístics dels comerços locals. 

Des de la junta de la Unió de Botiguers exemplifiquen que la implementació de restriccions "s'ha associat, en altres ciutats similars, a una reducció inicial del trànsit comercial, però amb possibilitat de creixement a mig termini amb mesures complementàries i vianalització". Alhora, l'entitat comercial posa sobre la taula la pèrdua de clients i la caiguda en les vendes en un període clau, l'augment dels costos operatius, el risc de tancament de negocis històrics i el desplaçament del consum cap a grans superfícies o comerç digital. En el seu cas, no han presentat una demanda judicial perquè no veien viable assumir els potencials costos econòmics ni riscos jurídics.

Això sí, reclamen al consistori reusenc "una ZBE que no deixi enrere el comerç" i demanen solucions que "compatibilitzin la sostenibilitat ambiental amb l'activitat econòmica i l'accessibilitat urbana". Proposen "pausar temporalment" la implantació fins que "s’hagin delimitat amb claredat tots els aspectes tècnics, logístics i socials amb el màxim consens possible", que es redueixi el perímetre a "aquelles àrees amb una concentració real de nivells elevats de contaminació", que hi hagi exempcions específiques per a clients i logística comercial durant la campanya de Nadal, que hi hagi línies d'ajuts i altres facilitats per garantir accessibilitat i flexibilitat dins la ZBE.