La Moixonada és una proposta d'habitatge basat en la propietat col·lectiva sense ànim de lucre i en la responsabilitat amb l'entorn social i mediambiental. En altres paraules, és el nom que el grup motor -inicialment de cinc persones, ara ja en són nou- ha donat al projecte per constituir la primera cooperativa d'habitatge a la ciutat de Reus. Aquest es va iniciar el 2024, després d'un seguit de sessions impulsades per la Comunalitat Reus Sud en col·laboració amb la Fundació La Dinamo i l'Ateneu Cooperatiu CoopCamp.
A més de fomentar l'economia social i solidària, l'objectiu d'aquesta cooperativa seria "aconseguir un control no especulatiu, a través dels HPO de l'Ajuntament, habitatges cooperatius i altres fórmules com la masoveria", explicava a TarragonaDigital Ricard Aragonès, tècnic de la Comunalitat el desembre del 2023. Es tracta d'una opció habitual en altres països, que contribueix a reduir els preus del mercat d'habitatge i l'especulació, i també compta amb algunes iniciatives ja desenvolupades en altres municipis de Catalunya.
Davant el context actual d'emergència habitacional (dificultats d'accés a l'habitatge, pujada dels lloguers i desnonaments), el municipi de Reus necessitaria un projecte gran, amb unes 20 o 30 unitats familiars, amb criteris de protecció oficial. Alhora aquesta 'crisi' suposa una oportunitat històrica per replantejar el concepte d'habitatge i de comunitat.
En aquest marc, neix La Moixonada, que aspira a desenvolupar un model de convivència basat en l'autogestió, l'organització de vida col·lectiva i el suport mutu, construint una comunitat social mixta, inclusiva, cohesionada i integrada en la vida del barri. De fet, els seus membres descriuen que amb 'moixonada' buscaven una "paraula que fos molt d'aquí (del mot reusenc moixó)" i, al mateix temps, la idea dels "ocells que volen en estol" encaixava amb la filosofia. Gràficament, aquest queda representat amb el símbol "&", també amb al·lusions a "sumar" en comunitat.
Del concepte a la pràctica d'una cooperativa
"Ara fa un any, després de les sessions amb la Comunalitat, érem cinc persones com a grup motor, ràpidament es va unir una sisena i vam començar les reunions", descriu Nicolás Corgnet, un dels membres de La Moixonada. Els primers mesos van engegar pràcticament des de zero, tret de l'experiència que tenien dues integrants per treballar de forma assembleària gràcies a procedir del món de l'educació en el lleure i l'escoltisme.
També, tenien amistat amb gent d'altres projectes cooperatius similars d'arreu de Catalunya, que els van facilitar informació, però les nocions eren molt bàsiques. El fet de sumar més persones, els va permetre treballar per comissions, repartir-se les tasques i guanyar agilitat, per després prendre les decisions conjuntament i posar en comú els diferents temes en trobades quinzenals. Així, el passat mes d'octubre ja es van presentar en societat, en una primera xerrada informativa al Casal Despertaferro, on han trobat un espai de reunió.
Com apunta Corgnet, "el primer i principal objectiu sempre ha sigut consolidar el grup, perquè entre cinc persones no pots decidir per una futura cooperativa de trenta". Per tant, la idea del grup motor és arribar a una quinzena de membres per començar a estructurar "la normativa de convivència, constituir la cooperativa en si mateixa i dibuixar l'edifici".
Per tot plegat, consideren que aquest 2025 serà "l'any clau perquè es concretin moltes coses que ja estan en el camí"; ja tenen programada una reunió amb l'àrea d'Habitatge, aniran estructurant el funcionament intern -tenen previst constituir una associació per tenir una entitat jurídica clara- i buscant terrenys potencials, tot i que aquesta part encara està en una fase molt embrionària.
Comunicar el projecte, un aspecte clau
Les tasques a què més esforços han dedicat els últims mesos ha sigut la comunicació, és a dir, fer difusió del projecte i donar-se a conèixer. Més enllà d'obrir perfil a les xarxes socials i crear una imatge corporativa perquè la gent pugui identificar La Moixonada, destaquen la complexitat de desenvolupar un material pedagògic per poder explicar en què consisteix i que sigui atractiu. "Al final, és el repte més gran perquè la gent no és coneixedora d'aquesta mena de cooperatives", reconeix Nicolás Corgnet.
Davant la dificultat per arribar a persones que puguin estar interessades i motivades per implicar-se en el projecte, han començat a fer xarxa de contacte amb altres entitats locals. "Al llarg del 2024, hem participat en diferents activitats per crear relacions, com l'Aplec del Camp, la Bresca, la Fira d'Entitats de Reus i hem conegut altres cooperatives de treball", detalla una altra de les membres, Mar Retamero. També, es van sumar al bloc cooperatiu en la manifestació del 23N per l'habitatge i comparteixen informació amb el Sindicat d'Habitatge reusenc.
L'acompanyament de La Dinamo, alhora, ha sigut cabdal. Gràcies a diferents cicles de formació interna dirigits a projectes d'habitatge, que han fet suport en les seves xerrades i han organitzat visites amb altres cooperatives per compartir experiències, han pogut guanyar seguretat i creure més en La Moixonada. El paraigües de la Comunalitat Reus Sud també els ha permès formar part de la xarxa de l'economia social i solidària.
Temps i energia de manera altruista
Precisament, des del grup motor assenyalen que la iniciativa és molt engrescadora per a les altres entitats, que creuen que tindrà un impacte en la ciutat i hi veuen futur. Al mateix temps, han pogut visitar altres cooperatives d'habitatges, com la Borda del barri de Sants, i expliquen que "va ser bonic veure l'edifici acabat i percebre com està vivint la gent allà". "És motivador veure que es pot aconseguir i no és només una utopia d'uns quants", expressa Nicolás Corgnet.
Encara més, tenint en compte que l'obstacle principal que s'han trobat és que, com són projectes a llarg termini, "a molta gent li fa respecte perquè hi ha molta incertesa, no és immediat i genera reticències el fet d'implicar-se i dedicar temps i energia quan el moment final queda lluny", evidencia Retamero. Les previsions de La Moixonada és que d'aquí a cinc o sis anys es pugui entrar a viure, d'acord amb l'experiència dels últims habitatges cooperatius que s'han fundat.
En paral·lel, Mar Retamero reflexiona sobre "l'altruisme de la gent que s'ha sumat al projecte més per la idea d'ajudar que pel seu benefici personal, perquè aquesta opció existeixi a Reus, independentment de si en un futur els encaixarà o no"; pensant en què altres persones ho puguin aprofitar. Altra gent, malgrat tot, voldria participar, però necessita una solució més urgent per a la seva problemàtica personal amb l'habitatge.
Els membres de la cooperativa reusenca ho defineixen com "un exercici de compromís", on no totes les persones que ho inicien arribaran al final i altres se sumaran en estadis finals del projecte, quan ja s'haurà de formalitzar un conveni/contracte per a la cessió d'ús del terreny i dissenyar un edifici. "També, és cert que hi ha respostes que ara no les tenim, per exemple, què passarà quan s'acabin aquests contractes, ja que els habitatges cooperatius no tenen una història de cent anys a Catalunya i no ho podem saber", reconeix Retamero.
Una aposta comunitària: el canvi de xip
En el context actual de l'habitatge, consideren que és el millor moment perquè la gent s'impliqui o perquè els polítics vegin l'oportunitat d'apostar per aquest model. Defensen la idea de crear espais de vida comuns organitzats i flexibles en un edifici sostenible que busca tenir costos més assequibles i estables amb una factura energètica reduïda. "Al final, volem lluitar contra la pobresa social i energètica", recalca Corgnet.
L'objectiu final, a més, és reduir l'especulació i fer front al sistema perquè l'habitatge sigui més accessible i inclusiu. "Es tracta de plantejar-ho d'una manera que fomenti més la comunitat, les xarxes de suport i no un tipus de relació entre veïns conflictiva", exposa Mar Retamero, qui també reivindica el punt d'autogestió i empoderament tan important que es deriva de "prendre les decisions de manera conjunta, assembleària, entre les sòcies de la cooperativa".
"El fet de decidir de manera col·lectiva és el gran canvi", afegeix Nicolás Corgnet, "perquè si has pogut teixir una comunitat, els problemes econòmics -o de la classe que siguin- poden tenir una altra sortida". La filosofia de tot plegat és que, malgrat que la gent només contempla comprar o llogar en un moment crític, es poden visibilitzar altres opcions -com una cooperativa d'habitatge- que permeten més estabilitat i tranquil·litat en la cobertura d'aquesta necessitat bàsica que és tenir un sostre on viure.