Segons informen diferents mitjans de comunicació, la mort s'ha produït aquest migdia després que li donessin un preparat específic amb substàncies químiques per acabar amb la seva vida.
Tot plegat, 9 mesos després que l'home, veí d'Alcover, es dirigís a l'empresa on anteriorment havia treballat, Securitas Seguridad, per disparar contra tres dels seus excompanys. Més tard, durant la seva fuga, va ferir també amb arma de foc un dels agents dels Mossos d'Esquadra que el perseguien. Finalment, va ser detingut a Riudoms, en un mas abandonat.
Eugen Sabau patia arran dels fets una tetraplègia irreversible amb un dolor constant. Va ser aquest el motiu que el va portar a demanar l'eutanàsia, tot i la seva situació processal de presó provisional a l'espera que es dugués a terme el judici. Finalment, la justícia va acceptar prioritzar el dret a la pròpia vida de l'acusat per sobre dels drets de l'acusació, que s'han mostrat públicament decebuts amb la decisió.
En concret, a Sabau l'acusaven d'un presumpte delicte d'homicidi en grau de temptativa i també d'atemptat a l'autoritat i tinença il·lícita d'armes. La Comissió d'Avaluació i Garanties de la Generalitat va confirmar el dret a rebre l'eutanàsia i ha estat finalment aquest dimarts quan se li ha aplicat, envoltat de la seva família.
La mort s'ha certificat a dos quarts de set del vespre. Sabau ha pogut estar acompanyat de familiars, segons ha detallat el seu advocat, Gerard Amigó. El procediment s'ha allargat durant unes hores. En els propers dies és probable que es faci pública una carta que el pistoler ha deixat escrita. Tot i la mort de Sabau, els mossos d'esquadra ferits durant l'operatiu policial que va acabar amb la detenció del pistoler mantenen obert el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i denunciaran la Generalitat per poder rebre indemnitzacions.
La culminació del procés d'eutanàsia implica, de retruc, que no se celebrarà un judici dels fets. Les víctimes havien demanat que primer s'apliqués la via judicial i, posteriorment, el procediment de mort digna reclamat pel pistoler; però tant el Tribunal Constitucional com el TEDH han posat per davant el dret a una mort digna.
L'advocat dels mossos ferits, José Antonio Bitos, ha valorat que el cas encara té recorregut al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). De fet, divendres passat van presentar una demanda contra l'estat espanyol per vulneració del dret fonamental a les víctimes a un judici just. Tot i que inicialment el tribunal va rebutjar paralitzar el procés d'eutanàsia com a mesura cautelar, el procediment continua endavant, si bé la decisió final pot trigar anys en arribar. El lletrat considera que és necessari que es marqui un precedent i s'unifiquin criteris d'actuació per si algun cop es repeteix una situació similar.
Paral·lelament, també ha indicat que iniciaran un procediment contra la Generalitat per reclamar una indemnització per les ferides que van patir els agent durant la detenció de Sabau. "Això ja està reconegut en una sentència del Tribunal Suprem del 2020 que diu que en els casos que l'individu que causa les lesions sigui insolvent o mori, serà l'administració per la qual treballen les víctimes la que hagi de respondre per aquestes lesions", ha explicitat. Aquest punt pot acabar al jutjat per la via del contenciós administratiu pel fet que no s'ha celebrat un judici per la via penal que reconegut mitjançant una sentència els danys causats pel pistoler.
[h3]Desamparades[/h3]
Segons Bitos, les víctimes es troben desemparades i amb "frustració amb la justícia". "Avui l'estat de dret és una mica més dèbil perquè les víctimes d'uns delictes greus no han pogut ser recompensades amb un judici just", ha indicat. En la seva opinió "són doblement víctimes, de Sabau i de la justícia que no els ha donat a una pretensió legítima, com és que aquest senyor s'assegui al banc dels acusats i respongui dels fets".
Bitos ha valorat que amb l'actual llei de l'eutanàsia, "passa el contrari": "Sabau s'ha ficat en una situació volguda per ell, no per les víctimes, i al final qui decideix qui i com continua el procediment és precisament el responsable del patiment de les víctimes", ha assenyalat. I ha finalitzat: "que un suposat delinqüent decideixi quan i com acaba un procediment penal és una disfunció del nostre estat de dret i hem de fer un raonament més enllà d'aquest cas concret".
Segons ha apuntat, "el tancament de l'episodi per les víctimes serà quan hi hagi un judici just", i ha afegit que "no es busca cap venjança".
[noticia]45835[/noticia]
[noticia]45846[/noticia]
[noticia]45330[/noticia]
[noticia]43676[/noticia]
[noticia]43627[/noticia]
