El poeta i escriptor reusenc Xavier Amorós ha mort aquest dilluns amb 99 anys. Segons les primeres informacions, hauria traspassat per causes naturals. Va néixer el 7 d'abril de 1923 a la capital del Baix Camp i en va rebre el nomenament de fill il·lustre el 1998.
L'any 2003 es va posar el seu nom a la Biblioteca Central, l'única municipal que hi havia aleshores. Amorós s'havia implicat tant en clau cultural com política. Era membre del Centre de Lectura, entitat del qual va ser nomenat president l'any 1981.
Va entrar a l'ateneu el 1948 quan es va reobrir per integrar-se a la secció de Literatura i Idiomes, i la primera meitat dels setanta en va dirigir la revista. Hi va fundar Amics de la Poesia juntament amb Josep Maria Arnavat i Ramon Amigó i també va implicar-se en el Teatre de Cambra. Durant els anys quaranta havia començat a escriure poesia, que finalment es va publicar l'any 2000 sota el títol de Poemes Inèdits de Xavier Amorós.
Abans ja havia publicat diversos llibres i havia rebut guardons. Un exemple és el premi Carles Riba de 1964 per Qui enganya, para. La seva obra teatral Història sentimental li va valer el 1958 el premi Santiago Rusiñol, tot i que l'obra no es va publicar fins al 1993.
L'any 1982 es publica el recull Poemes 1959-1964 que li va valer el premi de Literatura Catalana de Poesia de la Generalitat de Catalunya. Juntament amb Poemes inèdits de Xavier Amorós, publicat pel seu fill, marquen el final de la seva obra. Segons explicava ell mateix, perquè considerava que ja havia escrit tot el que havia d'escriure.
El 1998 va rebre el Memorial Gabriel Xammar en considerar-lo un referent als Països Catalans de la literatura i la cultura del Camp de Tarragona. L'any 2004 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili i el 2004 se li va concedir la Creu de Sant Jordi. Amorós també s'havia implicat políticament, formant part de la coordinadora local de l'Assemblea de Catalunya durant la transició.
Va ser proposat com un dels tres senadors del PSOE a la província de Tarragona i va sortir escollit a les eleccions generals de 1986 i a les de 1989. Va ostentar el càrrec fins al 1993, quan es va jubilar. El fet d'implicar-se políticament li hauria vingut de família.
Fins que va ser nomenat senador havia sigut professor universitari. Havia cursat Magisteri i va ensenyar Literatura Catalana a l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona a Tarragona entre 1980 i 1986. El seu pare era militant d'ERC, un dels tres propietaris de la botiga de teixits coneguda com Las Américas, situada al Palau Bofarull.
Quan aquest va morir, Amorós va fer-se càrrec de la seva part del negoci, i el 1976 va ser un dels membres fundadors de la Unió de Botiguers de Reus. El seu fons està dipositat a l'Arxiu Municipal de Reus.
