El Teatre Fortuny i El Círcol, la Llotja i el Mercat dels Dilluns, l'antic Casino i l'antic Cafè París, el record de l'Hotel Londres o el rellotge de Borges, recentment desaparegut. Tots són punts emblemàtics de la ciutat de Reus i identificatius de la plaça del Prim, però, per descomptat, el símbol més icònic és l'estàtua eqüestre del General reusenc Joan Prim i Prats de qui rep el nom. Llavors, com es deia la plaça abans que l'Ajuntament instal·lés aquest monument?

Encara que la plaça no es va urbanitzar fins a finals del segle XIX, poc abans de tenir l'estàtua, de fet, ja tenia molta història d'abans. Entre els segles XVII i XVIII va ser coneguda com a plaça de les Monges, arran d'un convent de monges carmelites que es va construir en uns terrenys davant del portal de Monterols i que ocupaven, amb la seva pròpia horta, més de la meitat de la plaça. El convent va ser enderrocat per la Junta Revolucionària, el 1868, i l'espai que va quedar lliure es va passar a anomenar plaça de la Revolució.

Com a nom oficial va durar poc, perquè ja el 1882 es va convertir en la plaça del Prim, com a culminació del procés d'urbanització que es va fer de la plaça i va obrir una campanya de "micromecenatge popular" per finançar el monument d'homenatge al General. Hi va haver polèmiques polítiques i estètiques que van endarrerir la construcció de l'estàtua fins al 1891, ja que Lluís Puiggener, autor també de l'escultura del parc de la Ciutadella de Barcelona, proposava una figura molt similar.

L'estàtua de Joan Prim sobre el cavall, esculpida en bronze i sobre un pedestal de marbre amb diferents relleus commemoratius de les seves batalles, es va col·locar el 1893, però mai va tenir inauguració formal per les discrepàncies polítiques. Durant la Guerra Civil, la que és una de les places més cèntriques de la ciutat de Reus va prendre el nom de la plaça Roja. Avui inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, la plaça forma part de l'imaginari popular dels reusencs i reusenques des que són petits, per les cadenes de ferro que envolten el monument, que van esdevenir, fa anys, un espai de joc indispensable.