La polèmica pel canvi de nom del municipi de Cabacés, al Priorat, encara no està tancada. El grup municipal de Junts ha presentat un contenciós administratiu al Jutjat de Tarragona contra l'Ajuntament amb l'objectiu que els tribunals exigeixin el compliment de la Llei de Política Lingüística i, per tant, que es normalitzi la catalanització del topònim, "Cabassers", i s'abandoni "la castellanització imposada pel franquisme com a nom oficial", en paraules del mateix partit.
"Imposada com a oficial el 1939 per la repressió franquista contra la llengua catalana; el 1933 la Generalitat oficialitzà la forma catalana dels noms dels municipis de Catalunya, normalitzats amb l’ortografia de l’IEC, però la dictadura revertí aquesta oficialització el 1939 i tornà a les formes anteriors a la normalització republicana de 1933", expliquen des de Junts en un comunicat.
"El 1998 el Parlament de Catalunya promulgà la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, que estableix que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’IEC i que fa corregir aquesta situació vexatòria", afegeixen i asseguren que l'actual govern local va votar en contra de complir-la en un ple extraordinari el mes de març de 2024.
El govern local d'@Esquerra_ERC ha ridiculitzat i desprestigiat Cabassers fins a extrems absurds, mantenint una cacicada. Hem hagut de demanar al Jutjat Contenciós Administratiu que el forci a complir la Llei de Política Lingüística:https://t.co/tHxR7tuZsHhttps://t.co/M5XPP5cN3I
— Junts Cabassers (@JuntsCabassers) January 12, 2025
Les reivindicacions per al canvi de nom van acabar en un acord entre ERC i Junts al municipi prioratí, el passat 5 de juliol, per oficialitzar el topònim, però des de l'oposició afirmen que ni es va consultar el procediment ni es va iniciar l'expedient. "Davant de la inacció del govern municipal i del seu engany a tota la població l’hem portat al jutjat per fer-li complir la Llei de Política Lingüística i per defensar els drets lingüístics", conclouen des del grup de Junts.
Topònims que no segueixen la normativa de l'IEC
Encara que l'ajuntament va emetre un comunicat reconeixent que "l'única forma correcta del topònim és la d'ortografia estrictament catalana, 'Cabassers', i que s'ha d'oficialitzar en compliment de la Llei 1/1998, de Política Lingüística i de la de Memòria Democràctica, i per això, assumeix l'obligació i la urgència d'iniciar l'expedient per a fer oficial la forma legal del topònim, amb l'objectiu de preservar la nostra identitat i la seva rica herència cultural catalana"; mai ha arribat a ser així.
"Les cacicades de l'Ajuntament de "Cabacés" han ridiculitzat el municipi fins a extrems demencials", critiquen des del partit arran del ressò que s'han fet mitjans estatals sobre el fet que després del franquisme, molts municipis van recuperar la seva denominació catalana, tots ells a excepció de Cabacés. Els habitants van decidir, en un passat, conservar el nom castellà i "mantenir la tradició", una decisió controvertida a la qual es va oposar l'Institut d'Estudis Catalans, que assenyala que es tracta d'una falta ortogràfica el fet de no escriure correctament Cabassers.
Així, des de Junts x Cabassers s'emparen en l'article 18.1 d'aquesta llei i exposen l'existència de diversos municipis que no segueixen la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans tot i que són els topònims oficials perquè estan inclosos en el Registre d'ens locals de Catalunya i el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Alhora, apunten, que en aquesta argumentació (present en la consulta sobre el canvi de nom) obvia l'article esmentat: "Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d'acord amb la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans, excepte els de la Vall d'Aran, que tenen l'aranesa".
Per tant, els informes de l'IEC han de ser vinculants i no només preceptius. Malgrat tot, la tradició es manté en vuit municipis més que no han adoptat la normativa ortogràfica: Capmany (en català, Campmany), Figaró-Montmany (el Figueró i Montmany), Lladó (Lledó d'Empordà), Massanes (Maçanes), Navàs (Navars), Rialp (Rialb), Torrelavit (Terrassola i Lavit), Forallac (Vulpellac, Fonteta i Peratallada).