La vila de Riudecanyes és un municipi de la comarca del Baix Camp que data de mitjan segle XII -originalment com a part de Cambrils- i que té una població de 1.354 habitants, segons dades del 2023 de l'Idescat. Com bé assenyalen des del mateix Ajuntament, hi ha tres elements que donen caràcter i singularitat al poble: el castell medieval, l'embassament i els seus carrers.
Riudecanyes, que llavors formava part de la Comuna del Camp, es va convertir el 1387 en la seu de la baronia d'Escornalbou, que comprenia vuit municipis veïns, tenia una superfície de 101 km² i era un territori sota la titularitat de l'Arquebisbat de Tarragona. Actualment, el Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou continua sent part del terme municipal, és l'atractiu turístic-cultural per excel·lència i s'ubica en un dels seus punts més elevats.
També, el poble es troba a tocar del pantà homònim, construït a finals del segle XIX i que pateix greument l'actual sequera, amb menys d'un 2% del volum embassat, fet que impedeix regar grans extensions agrícoles del Baix Camp. I, com a tercer factor, la unicitat del municipi i, especialment del seu nucli antic, es deu al nom dels carrers, que representen tots els dies de la setmana a excepció del dijous.
Els odònims i les festes dels barris
Els odònims dels carrers de Riudecanyes tenen el seu origen en el segle XV, quan es va establir oficialment al municipi la festivitat de Corpus Christi. Des de Cal Pedret, una casa antiga que s'ha reformat per oferir allotjaments turístics -ubicada al carrer del Dimarts-, destaquen aquesta "autenticitat del poble", que va començar perquè cada barri celebrava la festa un dia de la setmana i dijous, com a dia del Corpus, era quan ho celebraven conjuntament tots els vilatans.
Així, les festes dels barris van acabar determinant les nomenclatures de la via pública. Des del Rondaller expliquen que la població guarnia els carrers amb catifes i enramades i, el dijous, s'organitzaven actes religiosos, es matava un xai per fer un sopar popular a l'aire lliure i s'acabava la festa amb un ball conjunt. Avui dia, no es mantenen les celebracions per carrers, però encara s'engalanen balcons i es preparen altars en el recorregut de la processó -que antigament encapçalaven els infants que havien fet la comunió- cada mes de juny.
D'altra banda, la particular configuració dels carrers provoca, per exemple, que l'encreuament entre els carrers Dilluns i Dimarts es formi en diverses cantonades, dificultant la capacitat d'orientació dels visitants que no siguin nascuts o residents del poble. Aquest traçat irregular, perquè no segueixen una línia recta (alguns vials envolten una illa de cases, altres giren sobtadament una cantonada o es bifurquen en dos), és conseqüència del fet que, originàriament, era el barri el que duia el nom del dia de la setmana -aquell dia en què celebraven el Corpus- i no el carrer. Probablement, els més extensos siguin els carrers del Dimarts i del Dimecres, carrer que també té una importància considerable: l'Ajuntament es troba en el número 9 i en el número 27 hi ha l'Església de Sant Mateu.
Amb el pas del temps i a mesura que ha anat creixent el nucli poblacional al voltant del barri antic, el municipi ha incorporat noves referències de carrers. En l'entorn més immediat als "dies de la setmana", els odònims representen santorals, com "Sant Abdó i Sant Senén" i "Sant Mateu", que també dona nom a l'església i a l'escola municipal; personatges rellevants, com el mestre Miquel Vall o Guillem de Brocà, qui va ser un jurista i historiador nascut a Reus i mort a Riudecanyes; o qüestions de 'localització', com l'avinguda del Parc de les Glaneres.