Per ara es tracta de diversos consells entre els quals hi ha els de limitar l’ús de la pirotècnia a la nit de Sant Joan, llençar-la lluny d’habitatges, persones i animals —mantenint alhora la distància amb zones boscoses—, i fer servir en la mesura del possible pirotècnies de llum i que facin poc soroll.
La normativa, aturada
Fa dos anys, el govern local de Calafell va posar sobre la taula la necessitat de fer una normativa per regular l’ús dels petards i la pirotècnia a l’espai públic. L’ordenança delimitaria les zones i els dies adequats per llençar pirotècnia, i inclouria un pla per eliminar progressivament, en un termini màxim de sis anys, l’ús de la pólvora en les festes populars, buscant alternatives com la pirotècnia sense soroll.Des de l’Ajuntament afegien que la normativa s’havia de fer en col·laboració amb les diferents entitats que fan servir pirotècnia i, fins i tot, plantejaven l’opció de fer una consulta ciutadana. Dos anys després, però, l’ordenança continua sense concretar-se. Fonts municipals expliquen que això és així perquè cal una “iniciativa d’àmbit català, com a mínim”, que doni cobertura jurídica a la normativa.
En aquest sentit, posen com a exemple el text que ha elaborat el Servei Català de Trànsit (SCT) referent als vehicles de mobilitat personal perquè serveixi de base per a les regulacions dels municipis. Un document de referència que cada consistori pugui adaptar després a la realitat del seu municipi.
Per això esperen que, un cop passin tots els períodes electorals, es pugui obrir el debat sobre un tema que creuen que cada cop preocupa a més municipis. “La pirotècnia sorollosa causa efectes perjudicials i perillosos en persones i animals, i a més perjudica el medi ambient, raó per la qual arreu del món avança la idea d’una pirotècnia basada en la llum i no en el soroll”, resumia fa un any la tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Calafell, Helena Rubio.
