"La governança a la ciutat ha canviat en el sentit que la gent s'ha cregut que les eines de participació que posàvem sobre la taula eren útils i es podien fer servir", afirma Montserrat Flores, regidora de Bon Govern, Transparència i Participació. Més enllà del període d'exposició pública en què presentar al·legacions a qualsevol llei o ordenança, l'Ajuntament de Reus ha fet bandera de les seves polítiques de participació en els últims anys.
A través de la plataforma Reus Participa, que també ha anat millorant la seva funcionalitat per ser més àgil i accessible per a tots els usuaris, queda constància de cada procés que es posa en marxa. "Sigui un procés llarg i amb més opcions de debat o una acció més concreta, és tan valuosa una experiència com una altra", assenyala Flores, qui posa en valor la iniciativa que es va fer l'any 2021 sobre el dol gestacional i perinatal, que, a partir de vivències personals o de persones properes, van arribar suggeriments a l'àrea de Participació que van permetre impulsar tant un espai específic al Cementiri com un llibre de registres a l'arxiu municipal en què inscriure els nadons no-nats.
El reglament municipal de Participació Ciutadana de Reus contempla diferents eines o vies, des de qualsevol iniciativa popular a un procés participatiu, passant per intervenir en una sessió plenària o introduir un punt en l'ordre del dia, o bé ser convidat a una comissió informativa. També, es pot convocar una audiència pública, una trobada amb el govern municipal per informar i debatre sobre algun tema; crear un nou òrgan de participació (Consell de Mobilitat, Consell de la Gent Gran, Consell d'Infants Ciutadans...); es pot impulsar una consulta ciutadana o fer una petició directa a l'Ajuntament.
Pressupostos participatius 2025
Entre totes aquestes opcions, un dels més reconeguts per la ciutadania són els Pressupostos Participatius, que permeten als reusencs i reusenques proposar projectes i posar el focus en necessitats que identifiquen en el seu dia a dia. De la darrera convocatòria, del 2022, ja s'han executat tres propostes: la barana a l'avinguda de Prat de la Riba, el mirall a la carretera vella de Salou i el control de velocitat al Camí de Valls.
Així mateix, estan en marxa els projectes de millora dels centres cívics Ponent (adequació de la sala gran i insonorització), Carme (equipament de so) i Mestral (construcció d'una nova cuina). La regidora explica que la "resta dels projectes es troben en un estat variable, perquè durant part del 2024 el departament ha estat sense personal, però ara ja s'ha tornat a engegar i hi ha dues tècniques treballant plenament per avançar".
De fet, els Pressupostos Participatius es caracteritzen per ser un procés llarg i garantista perquè cal fer un seguiment i diverses trobades entre els tècnics i la persona proposant de cadascun dels projectes escollits a través de la votació popular, a què se sotmeten aquelles iniciatives que puguin ser viables, i que es doten amb un pressupost concret. Dels projectes pendents, apunta la regidora de l'àrea, "alguns tenen relació amb línies generals de treball de l'Ajuntament i s'han de dibuixar coordinadament, com la pacificació d'entorns escolars; i altres, com les línies de bicibús, són innovadors i cal fer una certa reflexió".
Encara que "no és desitjable que se solapin dues convocatòries, depèn de si els projectes que es presenten tenen molta afectació d'obra i, llavors, s'ha de licitar la redacció i s'allarga molt el procés; però és part de la riquesa dels processos participatius, perquè sinó no tindria sentit, els tècnics ja en saben de fer projectes", evidencia Montserrat Flores. Així, enguany es tornaran a convocar de nou, ja s'està treballant en les bases, amb la voluntat de tenir noves propostes a finals del 2025 i començar-los a definir l'any vinent.
Les polítiques reusenques, un mirall per a Catalunya
La futura Llei de Participació Ciutadana de Catalunya és cada vegada més a prop de ser una realitat i, en tot el procés de treball per a redactar l'avantprojecte, l'Ajuntament de Reus ha format part del grup motor que, conjuntament amb altres ajuntaments catalans, ha exposat els beneficis d'aquestes polítiques al llarg de diverses jornades tècniques organitzades per la Direcció General de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques.
La regidora Montserrat Flores ha assistit a les sessions i descriu que el "departament ja se l'ha fet seu i està estudiant l'avantprojecte amb la intenció de portar-lo aquest mateix 2025 al Parlament i començar la tramitació". A més, concreta que es va començar a treballar fa ja quatre anys i les trobades han servit per "contrastar amb els ajuntaments com els pot ser útil la llei en l'execució i desenvolupament habitual de les polítiques de participació".
En aquest sentit, la regidora reusenca celebra que "l'esborrany els va sorprendre molt gratament perquè era el retrat a nivell de país de què fem com a ciutat", és a dir, que s'emmiralla de manera molt fidel pel que fa a les eines amb què la llei hauria de convertir-se en un paraigua per a tots els ajuntaments i els elements de suport que haurà de proporcionar a l'àmbit local.
A més, Flores destaca positivament que va quedar reflectida la necessitat de planificar la participació perquè "això vol dir que entenem que sense temps, no hi ha qualitat participativa, ja que per saber com viu la gent un determinat tema, cal que tothom se senti empoderat a participar". "I encara hi ha persones a la nostra societat que creuen que no són ningú per dir el que pensen, quan ens interessa la seva opinió i han de tenir temps per poder formar-se-la i explicar-la", evidencia. També, cal temps per evitar opinionscrispades o poc mesurades.
El camí per prendre «millors» decisions
Altres aspectes que també prendria la llei catalana de l'experiència de Reus com a referent són la qualitat, la diversitat, la representativitat, la no-discriminació per cap aspecte que indirectament pugui deduir-se’n, el debat de qualitat i la pluralitat d’eines. "Amb la participació, busquem es puguin expressar tota la diversitat de necessitats i interessos que té la ciutadania, reconeixent el dret i la legitimitat de tothom", resumeix la regidora.
Això sí, no es tracta de satisfer tothom, perquè no serà possible, però sí d'escoltar tothom. L'objectiu de les administracions ha de ser escoltar les diferents opinions per prendre millors decisions i més fonamentades. "La decisió serà acceptada o no, però com a mínim serà entesa", considera Montserrat Flores, qui explica que aquestes polítiques fomenten la democràcia deliberativa, que ha de complementar la democràcia representativa (resultats electorals).
Per aquest motiu, la llei de participació haurà de servir per acompanyar els diferents departaments en la seva presa de decisions i establir els mecanismes per detectar i comunicar-se amb els agents que estaran directament implicats o afectats per aquestes. La idea seria que puguin intervenir i incorporar les seves veus a la manera de fer de l'administració.
Un àmbit complex i molt específic
Amb tot, la participació ciutadana és el dret de la ciutadania a intervenir en el debat i la presa de decisions sobre qüestions de la ciutat, "és una expressió de necessitats i voluntats, no una carta als reis", recorda la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació de l'Ajuntament de Reus. I, com a tal, comporta certes complexitats.
D'una banda, "moltes de les coses que es fan no són vinculants", reconeix Flores, però les institucions s'han de comprometre amb la llei de transparència i, més enllà que prenguin les decisions qui li pertoqui fer-ho, s'han de seguir diferents passos: claredat informativa sobre el procediment, delimitar sobre què es vol deixar participar i retre comptes, és a dir, explicar els motius encara que la decisió final sigui contrària a l'opinió majoritària.
Aquests punts són clau per garantir la traçabilitat de les administracions i, també, per fer pedagogia sobre la participació i fer creure la ciutadania que aquesta és útil, que la seva contribució té un sentit i lluitar contra la desafecció generalitzada que aboca a creure que "aquests procediments són una pèrdua de temps".