El jutjat de Gandesa ha arxivat provisionalment la instrucció sobre el cas. Cal recordar que les diligències les van obrir els Mossos d'Esquadra després que denunciessin la situació al Parlament, al setembre, on van portar algunes d'aquestes restes "esgarriades", així com l'exhibició d'ossos.
El secretari del jutjat de Gandesa explica la situació de la instrucció
Marc Antoni Malagarriga-Picas, donant genètic que busca un oncle desaparegut en la Batalla del Segre de la guerra civil, i membre de l'associació de familiars del Banc d'ADN i de la Xarxa Catalana i Balear de suport a la querella argentina, s'ha reunit amb el secretari judicial del jutjat de Gandesa per conèixer la situació de la instrucció sobre el cas de les restes de combatents que cal recuperar.En aquest sentit, el secretari judicial ha comunicat que el cas s'ha arxivat. Segons Malagarriga-Picas, la justícia espanyola interpreta la llei d'amnistia "apartant els desapareguts de la guerra civil i la dictadura franquista de la via penal" i apartant a aquestes víctimes "una colla de drets fonamentals".
Tot i el sobreseïment, se'ls ha aconsellat que "la via més factible" per al cas i per trobar una escletxa legal és a través de la nova Fiscalia de Memòria Democràtica, una figura creada amb la darrera llei estatal, i que es va constituir a Madrid al juny.
"Caldrà denunciar aquests fets de les restes, amb exhibició pública sobretot, a aquesta Fiscalia. Haurem de demanar quin ens pertoca, si n'hi ha algun assignat per aquest àmbit a les Terres de l'Ebre", ha explicat Malagarriga-Picas.
"Aquestes restes han d'anar al laboratori a ser analitzades"
En aquest sentit, Malagarriga-Picas ha reivindicat que "a veure si així es pot rescabalar com Déu mana, hi ha d'haver una cadena de custòdia que s'ha de respectar, aquestes restes han d'anar al laboratori a ser analitzades, se'ls ha d'extreure a l'ADN, com totes les restes que estan a la cua d'aquesta roda d'identificacions que no ha de parar mai, perquè són milers i milers els desapareguts que s'han d'identificar".Mentre fan la consulta, prepararan la documentació i el material del qual disposen per demanar "l'actuació fiscal sobre aquest disbarat", ha afegit, i confien que es reobri una instrucció que van iniciar els Mossos d'Esquadra. Va ser al setembre, quan aquestes entitats van tornar a denunciar la situació d'abandonament i denigració en què hi ha milers de restes humanes als boscos i espais de les Terres de l'Ebre.
En una compareixença a la Comissió de Justícia, van posar, literalment, sobre la taula algunes de les restes que es troben en superfície a la zona de l'incendi que va cremar a Corbera d'Ebre l'estiu passat. Les van recollir sense dificultats de les soques dels arbres. La instrucció va anar a parar al jutjat número 15 de Barcelona, i fa dues setmanes, van descobrir que s'havia traslladat al jutjat de Gandesa.
També reclamen al Departament de Justícia que retirin les restes òssies que s'exhibeixen en vitrines de vidre tant al Monument de la Pau de la Cota 705 de la Serra de Pàndols com a la Cova de Betlem de Corbera d'Ebre, fet que consideren "una vergonya sumaríssima" sense "explicació possible".
Qüestionament biomèdic
Finalment, un altre aspecte que recriminen aquestes associacions és que el Banc d'ADN de familiars de les víctimes de desaparició forçosa faci un "doble ús" del material genètic. "La paradoxa és que el nostre ADN està en el programa d'identificació genètica de la Generalitat i hem descobert que està inclòs en una col·lecció genètica de malalties", ha assegurat Malagarriga-Picas.Encara que es tracti d'un encaix legal, el promotor de la denúncia recorda que la llei d'investigació biomèdica per malalties "prohibeix explícitament" tenir mostres forenses en un banc d'ADN de malalties, com seria el cas.
Malagarriga-Picas manifesta el banc d'ADN dels desapareguts es guarda com un banc de malalties a l'Hospital-Institut de Salut Carlos III de Madrid, on es guarden tots els bancs d'ADN estatals.
Al setembre organitzaran una jornada "amb veus autoritzades" sobre aquesta qüestió.
