L'assassinat de la cuinera de la presó de Mas d'Enric a mans d'un dels interns que treballava amb ella va desencadenar una onada de protestes als centres penitenciaris catalans. Els treballadors van arribar a bloquejar durant dies els accessos de les presons per reclamar responsabilitats i mesures al Govern. Aquesta ha estat una de les notícies destacades del 2024 al Camp de Tarragona, juntament amb el caos generat pel tall de via per les obres al corredor mediterrani des de l'1 d'octubre. L'impacte de la sequera a l'agricultura del Baix Camp i el Priorat, on el Govern projecta portar aigua de l'Ebre als pantans de la comarca per regar, l'enèsim capítol del Hard Rock que ha impactat en l'escena política o els talls de carreteres de Revolta Pagesa han protagonitzat també l'actualitat al llarg d'aquest any.
La sequera ha marcat bona part de l'any informatiu a tot Catalunya i la demarcació de Tarragona no ha estat excepció. De fet, el Baix Camp i el Priorat són dues de les comarques que s'han vist més afectades per la manca d'aigua. En aquesta línia, el 14 de gener del 2024 el conseller d'Agricultura, David Mascort, presentava a Falset un projecte per portar aigua de l'Ebre als pantans del Priorat i poder regar.
La sequera ha deixat els embassaments buits durant bona part de l'any i ha impossibilitat l'ús de l'aigua per a molts conreus que la necessitaven. La sequera ha castigat especialment enguany la collita de raïm del Priorat, la d'olives així com la de les avellanes. Els episodis de pluges de la tardor han permès recuperar parcialment les reserves. El nou Govern va anunciar al novembre una línia d'ajuts de 6 milions per pal·liar la sequera a les conques del Siurana, Riudecanyes i Montsant.
Si continuem repassant l'any de manera cronològica, un capítol 'curiós' el van protagonitzar l'Ajuntament d'Altafulla i l'Ajuntament de Tarragona, després que els del Baix Gaià fessin pública la seva voluntat, el 2 de febrer, de demanar canviar el límit del terme municipal. L'anunci va obrir un conflicte territorial amb Tarragona. Durant el ple del 22 de febrer el govern d'Altafulla va aprovar inicialment el procés per determinar l'alteració del terme municipal respecte de Tarragona, per ampliar el terme 70 hectàrees a la zona del Vinyet. Al maig, l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, demanava l'arxivament de l'expedient manifestant que no hi havia "cap novetat geogràfica, demogràfica, econòmica o administrativa" que justifiqui la modificació.
L'any de la Revolta Pagesa i l'accident a PortAventura
El primer gran titular del 2024 el van protagonitzar els pagesos. Va ser el 6 de febrer quan uns 300 tractors, procedents de diferents punts del Camp de Tarragona, van tallar l'AP-2, la C-14 i l'N-240 a Montblanc i els accessos al Port de Tarragona per demanar preus justos, menys burocràcia i mesures per combatre la sequera. La protesta, que es va allargar durant tota la jornada, es va sumar als talls que es van fer arreu del país en el marc de la revolta pagesa. L'endemà una columna formada pels pagesos de la Conca de Barberà, del Baix Penedès i de Vila-rodona van marxar cap a Barcelona.
En el capítol de successos, l'11 de febrer va marcar un dels dies claus de l'any. Catorze persones van resultar ferides -dues de crítiques i tres de menys greus- per la caiguda d'un arbre en un episodi fort vent a una muntanya russa de Port Aventura. L'accident es va produir a l'atracció Tomahawk, a l'àrea del Far West. La forta ventada va fer caure un arbre proper a la muntanya russa i algunes de les branques haurien impactat contra els usuaris de l'atracció. Divuit de les persones afectades van denunciar els fets, però pocs dies després el jutgedesestimava el cas en no veure-hi indicis de delicte.
El ple de l'Ajuntament de Mont-roig del Camp del Camp ha aprovat enguany, l'11 de març, els canvis urbanístics i el plec de condicions per l'arribada de Lotte Energy Materials. El consistori donava llum verda a la venda dels terrenys del polígon de Comellarets, que han de permetre l'arribada al municipi de l'empresa sud-coreana. La sessió va ser tensa i una cinquantena de veïns van protestar tant a les portes de la Casa de Cultura on es feia el ple com a l'interior de la sala. Al novembre, l'ajuntament de Mont-roig del Camp aprovava definitivament el Pla Parcial Urbanístic per facilitar la instal·lació de la companyia. Les obres havien de començar el 2024, però es van endarrerir un any. Ara, l'empresa preveu obrir al 2027.
L'assassinat de la Núria a Mas d'Enric deixa en xoc tot el país
13 de març: un intern de la presó de Mas d'Enric al Catllar mata una cuinera del centre i se suïcida. L'agressor complia una condemna d'11 anys de presó per haver matat una dona a ganivetades el 2016. La mort de la Núria, la cuinera, provoca unes setmanes de protestes dels treballadors de les presons i dels sindicats, amb bloquejos a diversos centres penitenciaris. Entre d'altres mesures, reclamaven la dimissió de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart. A finals d'abril, Govern i alguns sindicats van arribar a un acord amb mesures laborals i de seguretat per als treballadors per valor de 30 milions d'euros.
A Reus un dels temes destacats ha estat la polèmica amb el tancament de la Residència de Gent Gran. El passat mes de maig, el Departament de Drets Social va començar a traslladar els primers usuaris de la residència arran dels defectes estructurals que presenta l'equipament, el qual s'haurà de rehabilitar. Algunes de les famílies s'oposaven al trasllat dels seus familiars cap a altres centres i van iniciar protestes a les portes del centre i també a l'Ajuntament. Finalment, els últims vuit usuaris, que es resistien a abandonar el centre, van marxar a principis de juliol cap a les residències d'Horts de Miró de Reus i a La Mercè de Tarragona.
També al maig, el projecte de teatre de petit format de Tarragona, la Trono, va iniciar a l'octubre un nou capítol de la seva història, aquest cop des del Teatre Magatzem. La Trono ha deixat enguany el Teatre Metropol perquè s'hi estan fent obres. En una primera fase s'ha d'impermeabilitzar la terrassa que causa goteres dins el teatre i s'han de restaurar elements originals de Jujol. Després l'Ajuntament de Tarragona té previst la reforma integral de l'equipament, encara sense data. El director de la Sala Trono, Joan Negrié, afirmava que el Magatzem "és l'espai definitiu, estem buscant un espai i serà una temporada de prova. Si funciona, hi estem còmodes i el públic no està desmotivat, veurem què passa".
El judici d'IQOXE avança
Va passar al gener del 2019, però l'explosió d'IQOXE continua sense tancar-se. El 31 de maig del 2024, el jutjat d'instrucció 1 de Tarragona va enviar a judici la cúpulad'IQOXE per la peça separada que investiga si la companyia feia servir un reactor de forma clandestina i sense autorització. Segons la magistrada, quan es va posar en marxa la unitat U-3100 per substituir la U-350, aquesta darrera no va deixar de funcionar, sinó que va continuar operant i produint sense coneixement de les autoritats. Per contra, les defenses argumenten que la companyia tenia tots els permisos. Aquesta peça deriva de la principal del cas que investiga les causes de l'explosió d'un reactor d'IQOXE el 14 de gener de 2020, que va provocar la mort de tres persones. A finals d'aquest desembre, l’Audiència encara no ha resolt els recursos d’apel·lació presentats per la Fiscalia i les defenses.
Pel que fa als incendis, semblava que l'any avançava amb bon balanç a la demarcació de Tarragona amb un estiu força tranquil, tot i les condicions preocupants dels boscos. Tanmateix, el panorama va canviar el 12 setembre quan dos incendis forestals van cremar simultàniament al Priorat. Es van produir als municipis de Cabacés i de Porrera i van obligar a confinar els dos pobles pel fum, davant la por que es repetís un escenari semblant al de l'any 1981, quan va cremar "mitja serra de Montsant". Finalment, el foc de Porrera va calcinar 14 hectàrees i el de Cabacés110. Van treballar-hi gairebé 200 efectius de manera simultània. El primer dia no es van poder utilitzar els hidroavions a causa del fort vent a la zona.
Comença la desconnexió ferroviària de Tarragona
Amb la represa de la rutina, també va arribar un dels temes clau de l'any al Camp de Tarragona. L'1 d'octubre comencen les obres al túnel de Roda de Berà, alhora que es posa en marxa el Pla Alternatiu de Transport (PAT) per carretera per als 15.000 usuaris de Tarragona i Ebre que agafen les línies R14, R15, R16, R17 o RT2 per anar fins a Barcelona. Des de llavors, han de fer parada a l'estació de Sant Vicenç de Calders per agafar el tren. Els passatgers que, ja venien d'una "situació límit", denuncien retards constants en el servei i exigeixen millores a Renfe. Ho fan a través de les plataformes Dignitat a les Vies i Trens Dignes, els quals aconsegueixen, entre altres, la creació de busos directes des de Tarragona i Reus fins a Barcelona. Territori afirma que obres segueixen el ritme previst i que finalitzaran al març.
I en any parell, toca Concurs de Castells. Se celebra el primer cap de setmana d'octubre, enguany en dia 6, i de nou els Castellers de Vilafranca van revalidar el títol i es van imposar a la Tarraco Arena Plaça. Els vilafranquins es van emportar el 29è Concurs de Castells gràcies al 3 de 10 amb folre i manilles descarregat i tres estructures que van deixar en carregades: el 9 de 9, el 4 de 10 emmanillat i el 4 de 9 amb folre i pilar. D'aquesta manera, les verds s'emportaven la dotzena de les últimes catorze edicions. La Colla Vella dels Xiquets de Valls va quedar segona amb el 4 de 9, el 4 de 9 folrat amb el pilar, i el 4 de 10 amb folre i manilles. El podi el completava la Jove Xiquets de Tarragona després d'un concurs que va durar set hores. Al seu torn, la Colla Joves Xiquets de Valls arribava a la TAP com una de les favorites a ocupar el podi, però va acabar en quart lloc.
Finalment, el 9 de desembre, els pescadors de Tarragona fan vaga per les restriccions al sector de l'arrossegament. Les confraries de Tarragona, Torredembarra i Cambrils es van unir als dos dies de vaga el 9 i 10 de desembre per protestar contra la decisió de la Comissió Europea de deixar-los pescar menys de 30 dies a l'any. El president de la Confraria de Pescadors de Tarragona, Esteve Ortiz, qualificava els comissaris europeus com la "Santa Inquisició de la ramaderia i la pesca". Les peixateries també van alçar la veu, paradistes del Mercat de Tarragona alertaven que és "inviable" tenir producte de proximitat amb la reducció dels dies de pesca.
I com no podia ser d'altra forma, el Hard Rock ha tornat a ocupar titulars aquest 2024. Al desembre, el Parlament aprova tramitar per lectura única la proposició de llei d'ERC i Comuns per revertir la rebaixa fiscal al joc. D'aquesta manera, els promotors del Hard Rock haurien de passar a pagar impostos per un valor del 55%, en lloc del 10%. Uns dies després, Junts demana un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) de manera que s'atura la via exprés a l'espera de l'informe, que no és vinculant. Des del Govern, la portaveu Sílvia Paneque, considera que "no estem facilitant ni obstaculitzant el projecte".
