CRÒNICA

Reus viu una jornada divulgativa al voltant dels projectes de renaturalització a les escoles

La transformació dels patis escolars han focalitzat la sessió de tarda del programa amb motiu del Dia Internacional de la Biodiversitat

Sandra Guaita i Marina Berasategui han fet la introducció a la segona part de la jornada
Sandra Guaita i Marina Berasategui han fet la introducció a la segona part de la jornada | Sandra Pérez
22 de maig del 2024
Actualitzat a les 19:07h

L'Ajuntament de Reus i l'entitat El Globus Vermell, responsable del projecte "Patis x Clima", han organitzat una jornada formativa i divulgativa amb motiu del Dia Internacional de la Biodiversitat, que es commemora cada 22 de maig. D'aquesta manera, la biblioteca Pere Anguera ha acollit un programa de xerrades, taules rodones i altres activitats al voltant de la renaturalització d'espais i entorns educatius.

Després que durant el matí, les tècniques del Globus Vermell, Mamen Artero i Maia del Tento proporcionessin eines per a la implementació de la renaturalització als centres educatius i de fer un recorregut pel roserar de Joaquima Gallisà al Mas Iglesias; l'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i la regidora d'Urbanisme, Marina Berasategui, han introduït el projecte que es troba en marxa a quatre escoles de la ciutat.

Guaita ha posat èmfasi en el "com lluitem des de les mateixes ciutats en contra del canvi climàtic i com treballar per adaptar els patis de les escoles a l'emergència climàtica", com a fruit de "l'escolta activa" i participació de la comunitat educativa. Per la seva banda, Berasategui ha assegurat que aquest canvi "farà efectiva la transformació de les escoles de la ciutat, adaptant-se a les necessitats climàtiques, dels nens i nenes i els equips docents per millorar la qualitat d'aquests espais", que sovint no s'han tingut prou en compte.

mamen artero globus vermell renaturalitzacio escoles sandra perez nacio
Artero ha exposat el projecte i expertesa que avalen la tasca de la seva entitat. Foto: S.P

Intervenció en les escoles reusenques

La incorporació d'umbracles, zones verdes i refugis climàtics millora la qualitat dels espais de lleure i repercuteix positivament en la qualitat de vida de la ciutadania. Per aquest motiu, i especialment davant les elevades temperatures i condicions de sequera sense precedents, els beneficis que aporta la renaturalització són més rellevants que mai.

Des de l'Ajuntament, s'ha impulsat una primera actuació en el marc del projecte RENATUReus que intervindrà sobre els patis de quatre escoles de la ciutat i els seus entorns, que també es pacificaran. Segons ha apuntat Josep Anglès, tènic del departament municipal d'Arquitectura, abans de quinze dies es tindrà un equip redactor i durant l'estiu es podran licitar els projectes de les quatre obres: Escola General Prim, Escola Teresa Miquel, Escola Marià Fortuny i Escola Pompeu Fabra.

Els projectes de renaturalització focalitzen en cinc eixos fonamentals: incorporar biodiversitat per incrementar la fauna i la flora, intervenir els sòls i paviments davant una ciutat cada vegada més impermeabilitzada, valorar l'aigua com un recurs que genera benestar, incorporar jocs i altres elements que modifiquin la topografia del terreny i crear espais d'ombra amb vegetació o elements construïts com pèrgoles o tendals.

El cas de l'escola Eduard Toda

Des del Globus Vermell, Mamen Artero ha celebrat que "ha sigut fàcil sumar Reus al projecte perquè l'Ajuntament ja estava treballant amb les quatre escoles i la cinquena, l'Eduard Toda, va guanyar el concurs". A través de diverses sessions, ja s'ha definit el projecte d'actuació amb la comunitat educativa del centre.

"Són centres arboris potencials que s'han mantingut enmig de les ciutats i és una sort per tot el que poden ser", ha destacat Artero sobre aquest "canvi de mirada" que cal fer perquè deixin de ser "un pati per a mitja hora d'esbarjo" i imaginar un "nou escenari, un nou paisatge on pugui entrar la ciutadania i els mestres i infants se sentin a gust".

Com a espais d'aprenentatge, aquestes transformacions han de ser progressives i per fases, per tal d'assolir els objectius esperats. En aquesta línia, la directora de l'Escola Eduard Toda, Núria Sabaté, ha agraït la potent injecció econòmica perquè permetrà obrir refugis climàtics per a tota la ciutadania, com una oportunitat "pedagògica, social i mediambiental per a l'escola".

nuria sabate escola eduard toda renaturalitzacio sandra perez nacio
Fins i tot, Sabaté ha definit el pati de l'escola com un terreny "erm" semblant a un tros. Foto: S.P

El personal docent, l'alumnat i les famílies poden dir la seva al llarg del procés i tot plegat anirà més enllà de plantar vegetació o crear espais d'aigua, per impulsar moltes altres iniciatives, com fer classes al pati o estudiar els insectes. "Esperem que continueu lluitant des de l'Ajuntament perquè puguin passar coses per a tots", ha tancat Sabaté.

Accions incloses en el RENATUReus

Segons ha detallat l'arquitecte municipal, les accions incloses en el projecte RENATUReus són les següents:

  • Planificació: plans de la infraestructura verda i blava i de biodiversitat, de refugis climàtics i director de sistemes urbans de drenatge sostenible.
  • Execució: accions de renaturalització en l'àmbit urbà i periurbà, projectes de refugis climàtics, creació d'una bassa renaturalitzada i SUD a l'antiga llera de la riera de l'Escorial.
  • Participació ciutadana, sensibilització i comunicació: observatori ciutadà de biodiversitat i banc de bones pràctiques.

La jornada d'aquest 22 de maig ha culminat amb la ponència de Marc Montlleó, director de Projectes Ambientals de Barcelona Regional; Josep Maria Solé, arquitecte i urbanista, professor de la URV i investigador en dinàmiques urbanes; i Anton Maria Salvadó, arquitecte i gerent de l'Àrea de Serveis Territorials de l'Ajuntament de Reus.

Així mateix, s'ha inaugurat una exposició al voltant de la temàtica, que continuarà a l'equipament fins al pròxim 2 de juny. A la sessió de tarda han assistit prop d'una trentena de persones, principalment tècnics d'educació i direccions de centres escolars, personal docent i també la regidora d'Educació, Pilar López.

Arxivat a