El Govern de la Generalitat va donar llum verda, el passat 3 de juny, a un Decret llei per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya, amb l'objectiu de regular i incentivar l'emmagatzematge d'energia i d'accelerar la transició energètica. Pel que fa al primer punt, aquest suposa un pas endavant amb què el territori regularà per primer cop la instal·lació de bateries per a energies renovables, que aporten estabilitat i resiliència al subministrament elèctric. I les primeres s'instal·laran a Reus.
Així ha quedat constatat al DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya), on es confirma l'autorització de les primeres bateries per emmagatzemar energia renovable, cinc projectes que es construiran a la capital del Baix Camp d'entre els 94 que es troben en tramitació de competència de la Generalitat. Les plantes d'emmagatzematge d'energia elèctrica (denominades Bellissens 2, 5, 6, 7 i 8) sumaran una potència de 22,5 MW i tindran una autonomia de quatre hores.Cadascuna tindrà una potència unitària de 4,5 MW i s'ubicaran en sòl urbà, en una mateixa parcel·la.
El projecte de construcció també inclou les línies d'evacuació soterrades (de 25 kV) que estaran connectades a la subestació elèctrica SE Bellissens. Aquestes iniciatives són les primeres que ha aprovat la direcció general d'Energia, però està previst que en els pròxims mesos s'autoritzin fins a un total de 16 projectes a la demarcació de Tarragona. Fonts del departament de Territori consultades per Nació expliquen que dos projectes més vinculats als autoritzats -Bellissens 3 i 4- continuen en tramitació. El que no existeix és el número 1 per evitar confusions amb una planta solar de 50 MW amb aquest nom que una filial de Plenitude volia tirar endavant a Constantí, però que hi va acabar renunciant.
Com detallaven des del mateix Govern, les bateries redueixen el risc d’apagada al sistema elèctric i, en cas de caiguda de la xarxa, poden funcionar en illa, la qual cosa permet que el consumidor continuï disposant d’electricitat. També, contribueixen a la ràpida recuperació del subministrament. És per això que es fa imprescindible definir-ne la tramitació urbanística i energètica per aclarir-ne el marc normatiu i dotar-les d’una major seguretat jurídica, amb el nou decret.
Altres projectes energètics a Reus
Fa tan sols uns dies que es va engegar la tramitació d'una petita central solar fotovoltaica també a la ciutat de Reus. Promoguda per una empresa domiciliada a Castellvell del Camp, la instal·lació tindrà 2.083 panells i una potència instal·lada de 1.238 MW, a més d'una línia d'evacuació aèria d'alta tensió fins a la subestació de Reus. El projecte comptaria amb un pressupost de 753.637,65 euros.
En l'àmbit públic, cal recordar que l'Ajuntament de reus, a través de Reus Energia, ja ha començat a impulsar una futura comunitat energètica de consum compartit vinculada a l'IMFE Mas Carandell. Aquesta se sumarà a la comunitat del polígon Agro-Reus, que inclou la participació de diverses empreses de la zona, i que es va posar en marxa a finals del 2024.
A la nova comunitat energètica, que s'emmarca en el PAM 2023-2027, es preveu una potència nominal de 40 kW i una producció anual estimada de 61.504 kWh. El 50% de l’energia generada es destinarà a l’autoconsum de l’edifici i l’altre 50% es compartirà amb usuaris residencials i terciaris de l’entorn, en un radi de fins a 2.000 metres del comptador de generació. L'Ajuntament anima les persones o entitats a informar-se sobre el projecte.
