Riudoms tancava fa uns dies la seva Festa Major de Sant Jaume, que enguany va atorgar protagonisme al col·lectiu de professors del municipi amb un homenatge per donar el tret de sortida als dies festius. L'Ajuntament volia agrair la tasca dels docents a l'hora de difondre coneixements i valors ciutadans als riudomencs i riudomenques durant dècades i va personificar aquest reconeixement en la primera promoció que va impartir classes a l'edifici de les Escoles Noves, l'actual escola Beat Bonaventura, que va obrir portes el 1979.

Aquest grup de mestres, avui ja jubilats, han ensenyat, educat i format a centenars de persones, i a més, van ser els primers a fer el pas de la dictadura al període democràtic, amb els canvis que això va comportar a nivell social i, evidentment, educatiu. En representació d'aquesta generació de finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, els pregoners van ser Anna Gomes Llurba, qui va arribar a ser directora de l'escola, i Nicasio Martínez Blanco, professor durant dècades al centre. 

Ells van ser els encarregats de fer la lectura del pregó, que tot el poble va aplaudir amb alegria, i van encendre la tronada per engegar els actes principals de Sant Jaume, el passat 23 de juliol. L'alcalde riudomenc, Ricard Gili, va destacar que l'homenatge anava adreçat a tots els professors i professores, vinguessin d'on vinguessin, per reivindicar que "els mestres saben cuidar, tenen paciència i obren camí".

Primera promoció de les Escoles Noves

"És un homenatge una mica tardà, però merescut; s'han basat en una fotografia del 1982, potser no n'hi havia d'anteriors, però aquells mestres vam fer el canvi de règim en molts sentits", assenyala Anna Gomes. "Jo estic molt content que s'hagi homenatjat el cos de mestres de Riudoms, el professorat ha tingut una gran transformació en aquests quaranta anys", afegeix Nicasio Martínez, qui destaca la importància que han tingut per al municipi.

«El professorat ha tingut una gran transformació en aquests més de quaranta anys»

Gomes va arribar, precisament, aquell any 82, a Riudoms. Nascuda a un poble petit de les Garrigues, va estudiar Magisteri a Lleida i la van cridar des d'una escola de monges per oferir-li feina a Sant Vicenç de Castellet (Bages), després va exercir com a professora a l'escola Eduard Toda de Reus, on va aconseguir plaça d'interina en aprovar les oposicions, i, posteriorment, va fer cap a Riudoms amb plaça definitiva. "Ja feia tres anys que les Escoles Noves estaven en funcionament, però jo vaig arribar a l'edifici de les Escoles Velles (construït el 1948) perquè tenia els nens de primer de primària; la meva classe era al pis de dalt, al fons a l'esquerra", recorda.

Encara que les Escoles Noves es van inaugurar coincidint amb les Festes del Beat de l'any 1979, l'edifici de parvulari no va estar en funcionament fins quinze anys després, el 1994. En aquells temps, el director de l'escola era el Josep Maria Vallès, un referent a Riudoms i qui marcaria que l'escola Beat Bonaventura fos un centre pioner i avançat al seu temps. Quan ell va deixar la direcció per jubilar-se, el 2011, l'Anna Gomes, que ja era la cap d'estudis, li va prendre el relleu durant cinc anys més.

En el cas de Martínez, ell havia arribat a Catalunya l'any 1966, com a docent a Palamós (Baix Empordà), on va impartir classes de primària i secundària durant sis anys. Després, va passar per l'Institut del Vendrell i el Seminari Menor de Tarragona, fins que el 1977 va decidir prendre's un temps de descans, però va fer tot el contrari: va arribar a Riudoms, a les Escoles Velles, i va estar exercint com a professor fins que es va jubilar el 2003. La seva "primera classe estava al primer pis, al fons a la dreta", recorda també.

Una «transició» progressiva

Així, l'any 1979, a Riudoms es vivia la Transició democràtica, amb els canvis que va suposar la fi de la dictadura, i es va "traduir" físicament en el trasllat de les Escoles Velles a les Escoles Noves. Un trasllat que va ser molt progressiu i que es va allargar fins fa relativament poc temps. Gomes descriu que "la dificultat més gran que tenien era el carrer, que actuava com a línia divisòria entre els dos edificis i comportava un aïllament".

Cada edifici funcionava amb certa independència: al principi, a les Escoles Velles es van mantenir les classes des d'I4 fins a tercer de primària i, a partir de quart, ja estaven al nou edifici. "No va ser fins a l'últim any abans de marxar jo de direcció (aproximadament el 2015), que cada vegada quedaven menys classes, al final només les tres de sisè, i tots van marxar cap a les Escoles Noves", explica.

La baixada progressiva de la natalitat i els canvis educatius -com el final de l'EGB, que va fer que els alumnes marxessin a l'institut a sisè i no a vuitè- van fer que les aules s'anessin buidant. De fet, el juny del 1997 ja s'havia inaugurat l'Institut de Secundària Joan Guinjoan i Gispert de Riudoms. "Va ser un gran alleujament, sobretot per als mestres i la comunicació entre nosaltres, i per als alumnes que quedaven a l'edifici vell, que estaven sempre sols al pati", expressa Anna Gomes.

Martínez exposa l'impacte que va tenir el pas de la dictadura a l'inici de la Transició espanyola, ja que "els anys anteriors, quan encara estava a Palamós, teníem un altaveu i un captador de so que anava a parar a direcció", com a mesura de control de què es deia a les aules. "Jo sempre he sigut bastant liberal en les meves actuacions i quan veia alguna cosa que era injusta, ho deia; vam veure que allò era una injustícia i els professors ens vam revoltar i vam perdre el 'xalet de docent' que teníem pel fet de portar la contrària al que imposava el règim", evidencia. Amb la democràcia, "es van acabar les represàlies econòmiques i socials", assegura.

Millors instal·lacions i condicions climàtiques

El canvi va ser molt lent, però va aportar millores molt significatives. Nicasio Martínez recorda que a "les Escoles Velles estaven en barracons al pati i, quan van estar enllestides les Escoles Noves, tothom va estar molt content perquè van passar de no tenir res a tenir tots els serveis, com ara biblioteca i camp d'activitats esportives". No obstant això, Anna Gomes apunta que "van fer una escola nova, però es van oblidar de fer un gimnàs".

«Fins a aquell dia, hi havia la possibilitat que alguna classe acabés anant als barracons»

A les Escoles Velles no hi havia activitat física en el "currículum educatiu", perquè feia molt de fred al pati i l'única alternativa eren el passadís o la classe. Gomes va ser qui va demanar que es construís un petit pavelló esportiu a la Beat Bonaventura. Precisament, la climatització va ser el principal avenç que van portar les Escoles Noves, ja que a l'edifici vell, les parets no estaven ben aïllades, les finestres no ajustaven i estaven a les aules amb estufes de butà perquè la calefacció era insuficient. "La situació no es podia aguantar, la calor i el fred que es patia imperaven en la necessitat d'aquest canvi", lamenten els professors.

La nova escola va permetre que els nens i nenes gaudissin molt més i tinguessin una zona esportiva on jugar, que els professors estiguessin més a gust; "va ser un benefici per a tota la comunitat educativa", coincideixen. A més, un moment que van celebrar especialment va ser l'enderroc dels mòduls prefabricats perquè "fins a aquell dia, hi havia la possibilitat que alguna classe acabés anant als barracons", exposa Gomes.

Amb tot, a mesura que es van anar traslladant els cursos al nou edifici, les Escoles Velles van acollir també els alumnes de Formació Professional. Aquest mateix edifici, també, va viure èxits inèdits com la primera escola de pares i mares, quan encara cap centre educatiu hauria impulsat una iniciativa similar, i un dels qui la va promoure, el Nicasio Martínez, encara agraeix que "malgrat els alts i baixos, va ser un esforç col·lectiu i una de les coses que millor resultat va donar, perquè llavors es creia en l'escola, hi havia implicació i venia molta gent".

El menjador escolar: portes obertes al Baix Camp

Una de les "conseqüències positives" de les Escoles Noves va ser que Riudoms es va obrir als pobles del voltant i va tenir un important creixement de població i de demanda de places educatives. La clau va ser l'obertura d'un menjador escolar, un servei més que va afavorir la conciliació familiar. "Poblacions de les rodalies que treballaven els pares a Reus, portaven els fills aquí a l'escola per poder-los deixar al menjador i recollir-los a partir de les cinc de la tarda", descriu Gomes, qui recorda que, al principi, la matrícula només podia ser dels veïns, però es va anar ampliant.

I, reconeix que "gràcies a tots ells es van haver de fer més edificis educatius". No només el menjador escolar va ser un dels puntals de la Beat Bonaventura, va fer créixer Riudoms amb alumnes de Vinyols i els Arcs, Riudecols, Les Irles, Botarell i, fins i tot, alguns de Reus. Un cop es va omplir l'edifici de les Escoles Noves, la necessitat de més espai va determinar l'impuls a la nova escola Cavaller Arnau, que va obrir portes el curs 2008-2009, amb només una trentena d'alumnes, primer a les Escoles Velles, i ja l'any 2013 es va traslladar el centre a unes noves instal·lacions a l'altra punta del poble, on es troba actualment.

Pel que fa a l'edifici de les Escoles Velles, on van començar a caminar tant la Beat Bonaventura com la Cavaller Arnau, té ara una nova vida amb caràcter polivalent que "contribueix al dia a dia del poble", celebra Martínez. La intervenció de les antigues escoles va acabar una primera fase de rehabilitació i reforma el 2019 i, finalment, fa dos anys, va enllestir completament el projecte, de gran rellevància per a Riudoms. Actualment, s'ha convertit en un Centre d'Entitats i Formació, un espai de dinamització econòmica i social, que ofereix sales de cotreball a empreses i autònoms, despatxos, sales d'actes i de reunions, i altres zones per al teixit associatiu local.

Aprendre i ensenyar el català, el gran canvi

Sens dubte, però, el gran hàndicap per a la primera promoció de les Escoles Noves va ser el català, ja que, per primera vegada, mestres i alumnes havien d'aprendre alhora. En aquest sentit, es van donar dos punts de partida molt diferents, que exemplifiquen en primera persona els pregoners de Sant Jaume. D'una banda, Nicasio Martínez relata que si l'arribada del català ja va ser complicada per als professors nadius, aquells que venien de fora ho van tenir encara més difícil per aprendre la llengua.

"Jo vaig aprendre a la meva manera, intercalant paraules amb el castellà, però va ser un problema haver de dur a terme l'ensenyament en català", recorda. D'altra banda, hi havia mestres com l'Anna Gomes, que sempre havia parlat el català a casa i amb les amigues, però a l'escola es parlava i escrivia en castellà. Detalla que va ser tot just el 1982 quan es va començar a implantar el català: "es va fer una mena de referèndum oral i a mà alçada amb tots els pares dels nens que havien de fer primer el curs 1982-1983 perquè triessin què volien que fessin els seus fills, si català o castellà; al principi, dues classes feien català, una castellà i una altra feia mixta, en què els alumnes tenien llibres diferents i els mestres ho havien de preparar tot desdoblat".

«Si havíem d'ensenyar el català a la canalla, abans n'havíem d'aprendre»

Progressivament, l'any següent, uns quants alumnes més passarien a les aules en català i es va prioritzar ensenyar els més petits. Gomes posa en valor el gran esforç del professorat que, durant tres anys, quan acabava la jornada a l'escola, anava a Reus a fer formació amb l'historiador Pere Anguera i l'escriptor Xavier Amorós, que els ensenyaven literatura, geografia, història, etc. "Clar, si havíem d'ensenyar a la canalla, abans n'havíem d'aprendre", evidencia la professora.

Un cop fet aquest pas, la comunitat docent de les Escoles Noves va continuar sent pionera i avançada al seu temps. Es van anar adaptant a les modificacions educatives, projectes i programes nous, que treballaven conjuntament com a escola amb tots els nivells (per exemple, intercanvis acadèmics amb països europeus). Mirant enrere, Gomes i Martínez destaquen que, quan la música no era una assignatura obligatòria, l'Ajuntament de Riudoms finançava un professor per a l'escola, així com el director Josep Maria Vallès, amb una visió de futur que va ser imprescindible, va apostar per l'aprenentatge en noves tecnologies i va demanar a l'AMPA si podien pagar els primers ordinadors que es va tenir a l'aula, els diners dels quals es van anar retornant amb el temps.

La figura dels mestres al poble

De les dècades exercint la "professió més bonica del món", Anna Gomes i Nicasio Martínez rememoren amb il·lusió el seu temps a les aules, molt especialment perquè a Riudoms, sempre que surten al carrer, algun exalumne els saluda o s'atura a parlar amb ells. "Et trobes amb antics alumnes, els preguntes què estan fent, de què treballen, per la seva família... coneixes a molta gent perquè han passat centenars de criatures per les teves mans i molts et sorprenen, no hem d'abaixar mai la guàrdia amb aquells que semblava que no se'n sortirien, després fan grans coses, cadascú avança al seu ritme", descriu ella.

"Tu tenies assignada una família i passaven tots els germans per la teva classe, abans era diferent i els mestres eren algú significatiu per al poble, ens tenien en gran consideració", afegeix ell. De tot plegat, lamenten que s'hagi perdut el respecte que es tenia vers la figura del docent. "Ara és per a posar-se les mans al cap per com tracten els professors, però amb els pares també ho fan perquè l'escola és un reflex de la societat", reflexiona Gomes.

Amb la part bonica de ser recordat per diverses generacions de pares, fills i nets, i reconegut entre els riudomencs i riudomenques, pels qui sempre continuaran sent "la senyoreta Anna" i el "senyor Nicasio"; posen sobre la taula que el baix nivell educatiu és fruit d'una cultura de l'esforç mínima, la manca de referents i la pèrdua de motivació. Així és com, segons consideren, s'han perdut les ganes d'aprendre i la feina del mestre no arriba a tothom.