L’exalcalde d’Altafulla i diputat de Sumar, Félix Alonso, ha afirmat davant del Tribunal Suprem (TS) que els contractes pels quals se l’investiga es van fer amb criteris tècnics i sense aplicar "en cap cas" consideracions "de naturalesa política o partidista". Segons han apuntat aquest dilluns fonts de la defensa, la pròpia instrucció del cas ha posat de manifest l’existència d’informes tècnics contradictoris. "Alguns avalen expressament la forma de contractació emprada", apunten.
Alonso ha declarat com a investigat per un presumpte delicte de prevaricació administrativa per l'adjudicació directa de contractes quan era alcalde d’Altafulla, entre 2011 i 2019. També han declarat els exconsellers Salvador Milà i Joan Ignasi Elena pel mateix cas.
L’alt tribunal va decidir obrir causa contra Alonso l’abril passat per un presumpte delicte de prevaricació administrativa per l'adjudicació directa de contractes a l'empresa Milà Advocats SLP i Sinergia Energia Dret i Medi Ambient SLP quan era alcalde del municipi del Tarragonès.
Dinàmica de contractació a través de la figura del contracte menor
Segons el Suprem, el diputat hauria incorregut en una dinàmica de contractació a través de la figura del contracte menor, de forma que "eludia els requisits de publicitat, permetia l'adjudicació directa i possibilitava una elecció arbitrària de l'adjudicatari".
Els magistrats del TS van constatar que l’exalcalde hauria actuat així "per donar aparença de legalitat" i no descarta altres irregularitats perquè "la manera de contractar va anar acompanyada d’una dinàmica de facturació per fer pagament dels serveis".
La causa va iniciar-se al jutjat del Vendrell, però s'ha derivat una part al Tribunal Suprem, perquè Alonso és aforat allà, i una altra al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), perquè Elena és diputat d’ERC al Parlament i, per tant, també aforat.
Contractes ajustats als criteris tècnics
Alonso ha argumentat que els fets es van produir en un moment en què Altafulla estava experimentant "un creixement extraordinari", que no va anar acompanyat de recursos humans pel consistori. "L’Ajuntament es va veure obligat a afrontar les noves necessitats amb una plantilla severament limitada per les restriccions de la ‘Llei Montoro’, que dificultava la incorporació de personal especialitzat", ha afegit.
En aquest context és quan es va produir la contractació del despatx professional de Salvador Milà, "jurista de prestigi reconegut", i el de Sinergia, integrat, segons les mateixes fonts, per "professionals especialitzats" en l’àmbit de l’urbanisme, el dret administratiu i el medi ambient i amb una "dilatada trajectòria en prestacions de serveis a administracions públiques".
La defensa insisteix que aquestes contractacions van respondre "exclusivament" a criteris d’especialització tècnica, experiència professional i confiança derivada de la captació. Així mateix, apunta al debat "doctrinal i jurisprudencial" sobre si aquests serveis s’han de sotmetre íntegrament al règim ordinari de la contractació pública, ja que "incorporen un component de confiança personal".
La defensa assegura que en cap cas hi ha cas penal
Les fonts insisteixen que la mateixa instrucció ha posat de manifest l’existència d’informes tècnics "contradictoris" i que alguns avalen la forma de contractació que es va fer servir. "En qualsevol cas, la prova practicada acredita que els serveis prestats pels despatxos eren singulars, diferenciats i perfectament individualitzables", remarquen.
Així mateix, reiteren que "fins i tot en la hipòtesi que es considerés incorrecta la fórmula de contractació utilitzada", els fets només incorrerien en "una qüestió administrativa en l’àmbit de la contractació pública". "En cap cas es desprèn l’existència dels elements típics exigits pel dret penal", conclouen les fonts de la defensa.
