Rosa Maria Parès (CDC) serà alcaldessa per cinquè cop consecutiu. Convergència es va imposar a les eleccions del municipi més petit de la comarca, amb poc més d'un centenar d'habitants, amb quatre regidors per un del Grup Independent de Renau. Parès serà altre cop consellera i càrrec important dins d'aquest govern del Consell Comarcal entre CiU i PSC. L'alcaldessa és partidària de substituir l'òrgan per un consell d'alcaldes ja que «al Consell no s'hi va a debatre sobre política, sinó a treballar». Parlem amb ella sobre la realitat del municipi, així com del Consell Comarcal.

— Alcaldessa reelegida, segurament perquè els veïns valoren la seva feina.
— Sí, suposo que sí. Es fa la feina que es pot fer, en un ajuntament petit, menys de la que voldries.

— El municipi més petit del Tarragonès, per tant, la seva presència al Consell Comarcal és vital.
— Nosaltres depenem moltíssim del Consell. Hi ha pobles que no caldria, pobles grans com Salou o Tarragona ja no cal dir-ho. Però Renau és un dels pobles que li fa moltíssima falta el Consell. 

— Quins són els serveis de què es beneficia Renau?
— Tot el tema de recollida de brossa, escombraries, neteja, també depenem de l'arquitecte del Consell Comarcal, del secretari... Bàsicament, tots els serveis depenem del Consell.

— I de la Diputació.
— De la Diputació també, però com a servei més directe és el Consell Comarcal. De la Diputació, doncs tot el tema d'informàtica nosaltres ens recolzem molt.

— Quanta gent treballa a l'Ajuntament?
— El secretari, jo i un agutzil, a mitja jornada, i el secretari treballa també a temps parcial, només ve tres tardes a la setmana, treballa a Renau i a Alió.

— Una d'aquestes persones va ser objecte de polèmica, per una presumpta agressió de l'agutzil a l'alcaldessa. Tot això ja està apaivagat?
— Bé, tenim un judici el dia 8. No sé com pot anar la cosa, però és un tema que aquesta persona va tindre una mala temporada i li va agafar una certa obsessió amb mi i a partir d'aquí va començar a fer coses contra la meva persona durant uns mesos. Són coses del càrrec perquè evidentment com a veïna no hi tenia res aquesta persona, va ser simplement perquè era un empleat municipal, perquè no estava d'acord amb certes coses que ni jo ni els regidors hi estàvem d'acord i a partir d'aquí doncs, bé, es va rebotar. I després va tindre unes qüestions personals que van influir-hi i ja està.

— Hi ha bona relació amb els altres grups que s'han presentat a les eleccions?
— De grups les passades eleccions va ser el primer cop que van entrar, va ser ABG i perfecte, va anar molt bé, amb tot va col·laborar, va estar amb nosaltres a la junta de govern i molt bé. Aquesta vegada tenim un grup que es diu GIR, que està recolzat per Esquerra Republicana, i ja veurem a veure com. Esperem, perquè en un poble tan petit si no et poses d'acord malament.

— Un dels aspectes d'aquest proper mandat que caldrà debatre és la construcció de nous habitatges al poble.
— Estem elaborant el Pla General. Primer, encara no se sap com es desenvoluparà, amb les al·legacions dels veïns. Ni aquests habitatges ens tenen perquè construir, ni sabem com seran. De totes maneres, cada vegada que es fa un Pla General, cada trenta anys, has de tindre una previsió de creixement, per tant, el que es proposava en aquest Pla General és un pla de creixement. No s'han de fer aquestes cases ara mateix, quan sigui. I aquesta previsió de creixement era d'un 8%, o sigui que en trenta anys Renau només podria créixer un 8%.

— Es tirarà endavant?
— No sé si es tirarà endavant, encara ho hem de parlar amb l'Ajuntament nou, no puc avançar pràcticament res d'aquest tema. Si es pot consensuar, millor que millor.

— De totes maneres l'opinió de l'alcaldessa és que tiri endavant?
— No, no. Tornarem a exposar el Pla General, l'arquitecte tornarà a explicar com el tenim plantejat en aquest moment, i amb el que opinem tots els regidors, que ara en som cinc, doncs farem. Queda pendent de properes reunions.

— Municipis veïns com Vilabella han patit però els efectes de la bombolla immobiliària amb edificis a mig fer. És moment per construir ara mateix?
— Ara no és cap moment per construir, simplement marquem una franja de terreny on dins de 'x' anys podràs tindre una expansió del teu municipi si fa falta. A Vilabella va passar això, aquí a Renau tenim algunes parcel·les buides però el cas de Vilabella a Renau no va passar. Perquè sí que tenim algunes parcel·les buides, poques, no gaires, però totes les cases que es van construir es van vendre i es van ocupar.

— Per tant, el creixement de Renau és un altre tipus de creixement.
— És més petit, sempre s'ha procurat que fos el menys possible i que s'anés fent mica en mica.
 
— Renau és Baix Gaià?
— No, Baix Gaià no. Ni geogràficament, ni històricament... ho tinc claríssim, no.

— Renau, Tarragonès.
— Renau, Tarragonès. Potser seríem abans Alt Camp que Baix Gaià.

— Quines són les relacions del poble amb els municipis de l'entorn?
— A comprar, ens ho repartim molt, entre Valls i Tarragona. Quan estàs a Renau, si no treballes a Tarragona, és molt més fàcil anar a Valls a comprar que a Tarragona. Per proximitat i perquè a Valls hi arribes en un moment. Els ajuntaments col·laborem en tot, nosaltres portem els nens al col·legi de la Secuita, sempre que es fa una activitat a la Secuita es diu, a Perafort, a Nulles, amb Vilabella hi ha hagut col·laboració en arreglar camins, amb els pobles veïns sempre s'hi ha tingut molt bona relació.

— Aquests pobles han d'acabar fent un front comú al Consell Comarcal davant els municipis més grans.
— Jo crec que el Consell Comarcal dóna més servei als pobles petits que a les ciutats.

— Tot i així, les ciutats hi envien també alguns dels seus regidors.
— Sempre hi han sigut.

— L'alcalde de Tarragona ha expressat en alguna ocasió que no li veu sentit a l'estructura dels consells comarcals. Hi està d'acord?
— Jo crec que els consells comarcals estan fets pels municipis petits, ni per les ciutats ni pels pobles grans. De totes maneres, hi ha d'haver una capitalitat, i també és una manera amb què les ciutats amb segons quins aspectes et puguin ajudar, fer tots una mica de pinya.

— Hi ha prou solidaritat per part de les ciutats?
— Sí que n'hi ha, potser no tota la que hi hauria d'haver, però es procura.

— Com s'enfoca aquest pacte entre CiU i PSC?
— No hem fet cap reunió encara, aquesta setmana que ve suposo que en començarem a fer, l'únic que sé és que s'ha fet un pacte amb el PSC, el que s'ha publicat. Hi ha moltes opinions, sobre qui ha de presidir, si regidors o alcaldes, pel temps que tenen. També s'ha dit que els consells haurien d'estar constituïts només per alcaldes, jo això ho trobaria una bona idea, que fos com un consell d'alcaldes.

— Però llavors hi hauria grups que no es veurien representats.
— En un consell jo crec que hauríem de prescindir de grups polítics, hauríem d'anar a fer feina, que de fet és el que es va a fer, jo que he estat al Consell sempre s'ha fet participar a tothom, qui no ha participat és perquè no ha volgut. A un consell no vas a debatre res de política, vas a debatre les coses del dia a dia d'un ajuntament, com pot ser una recollida d'una brossa, com pot ser neteja, rutes de camins, són coses que hi estem d'acord tothom, no debatem coses polítiques al Consell Comarcal, debatem coses pràctiques.

— Precisament el Partit Popular es va desmarcar per temes polítics, per l'eix nacional.
— Aquí estava molt clara la posició dels uns i dels altres i hi havia plens que la persona que feia de portaveu, que era catalana i parlava en castellà, coses que van ser increïbles per part del PP. Crec que van ser més ells els que van introduir la política que no els demés. Hi havia coses que no tenien raó de ser.

— Partint de Renau, com ha afectat el trencament entre Convergència i Unió?
— A mi no m'afecta en res perquè no hi ha hagut mai cap militant d'Unió, a Renau.

— Canviaran el nom del grup municipal?
— Ni m'ho he plantejat, però vaja, serà Convergència, evidentment, és clar.