La ruta imprescindible pels gorgs del Baix Camp on refrescar-te aquest estiu

Les Muntanyes de Prades amaguen piscines naturals amb aigua ben freda i envoltades de boscos i muntanyes, uns indrets ideals per a refugiar-se de les onades de calor

  • Els Gorgs de la Febró són un dels principals encants naturals de la comarca. -
Publicat el 09 de juliol de 2025 a les 06:00

Els Gorgs de la Febró són un dels espais més singulars de la comarca del Baix Camp, i especialment visitats en els mesos d'estiu. Consten de tres "piscines naturals" i un salt d'aigua -a la Gorguina- que són perfectes per a refrescar-se i refugiar-se de les altes temperatures. La popularitat els precedeix i, per això, és habitual trobar-se grups nombrosos banyant-se. Amb les precipitacions de la passada tardor i primavera, és un bon moment per aprofitar i passar el dia a la zona, després de dos anys en què el nivell d'aigua havia baixat molt per la sequera.

La complexitat de la ruta és moderada, amb poc més de 5 km de recorregut a peu i amb un desnivell positiu de 230 metres. Més enllà d'això, l'itinerari és prou accessible i es pot fer en unes tres hores. El primer dels gorgs, el Gorg, es troba en direcció a Arbolí pel camí de Gallicant -senyalitzat amb les marques GR (blanc i vermell) corresponents-, i per anar cap al segon, el Gorguet, cal anar pel camí del riu Siurana.

A partir d'aquí, i per arribar a la tercera piscina, la Gorguina, hi ha senyalitzacions PR (grogues), però l'instint serà el vostre millor aliat. El barranc del Gorg marca el límit entre ambdós termes municipals i els seus marges 'determinen' per on passa la ruta. De tornada, es pot desfer el mateix camí o seguir un itinerari circular per la Desenrocada dels Castellans. Si no voleu caminar tant, sempre hi ha la possibilitat de quedar-se al primer dels gorgs, però també serà el més concorregut pels excursionistes.

  • Recórrer els Avencs de la Febró és una excursió ideal per a fer en família.

Una altra opció, excursió ideal per a fer en família, són els Avencs de la Febró. Es tracta d'esquerdes obertes en la cinglera de la Mussara que conformen coves i galeries, espais on observar un paisatge càrstic únic i, alhora, allunyar-se de l'onada de calor entre ombres i humitat.

Com arribar-hi?

Per arribar fins als Gorgs de la Febró, es pot deixar el cotxe en un aparcament de sorra que hi ha a la carretera TV-704, que va de la Mussara al municipi. Des d'aquest punt surt el camí, amb què trobar cadascun dels tres gorgs d'aigua.

Pel que fa a les opcions de transport públic, l'empresa Plana ofereix servei de bus a demanda fins al municipi de la Febró i amb sortida des de Reus, que també fa parada a Cornudella, Prades i Capafonts.

El municipi menys poblat de Tarragona

Segons dades de població d'Idescat del 2024, la Febró és el municipi menys poblat de la demarcació de Tarragona, amb tan sols 36 residents censats. És, al seu torn, el tercer poble menys habitat de Catalunya, per darrere només de Gisclareny (30) i Sant Jaume de Frontanyà (26), ambdós al Berguedà. Es troba a uns 750 metres sobre el nivell del mar, té una superfície de 16 km² i, per tant, una densitat de només 2,2 hab/km².

  • La Febró té tan sols una trentena de residents.

El municipi del Baix Camp queda emmarcat per impressionants paisatges de muntanya i és el punt on neix el riu Siurana, fet que origina tot el seu atractiu amb piscines i fonts d'aigua naturals. Com a curiositat, la Febró hauria de pertànyer al Priorat, però es va atribuir administrativament al Baix Camp per qüestions de mercat i és l'única població ubicada a la conca del Siurana. Entre les Muntanyes de Prades i la serra de la Mussara, les capçaleres travessen -i divideixen en dos- l'extensió de la Febró, que limita amb Vilaplana, Prades, Capafonts, Cornudella i Arbolí.

Tradicionalment, la gent del poble vivia de l'agricultura, amb l'avellaner com a conreu majoritari, però gran part dels camps, de secà, han anat disminuint; es mantenen, això sí, ramats de cabres i bens que pasturen a les Muntanyes de Prades. Així mateix, la zona destaca per l'abundància de masos, com el Mas dels Frares, protegit com a BCIL, i que va tornar a tenir ús com a comunitat terapèutica sota la gestió de l'associació Egueiro. És el més conegut i es troba a tocar de la carretera, a mig camí venint des de la Mussara.