Joves, encara que sobradament preparats, podria dir-se. Hi ha en marxa una nova generació que està agafant el relleu a un Penedès sovint injustament tractat i que anhela conquerir cotes de qualitat, prestigi i reconeixement mai vistes, centrant la vista principalment en el potencial de les vinyes i en les varietats pròpies. També és una nova generació que posa l’accent en una agricultura més respectuosa amb el medi ambient i que creu cegament en el potencial que té aquesta dinàmica regió vitivinícola. Una nova aigua d’imbibició en dissolució, una nova saba, recorre ja carregada d’il·lusió els vasos conductors d’aquest nou Penedès.
 
Ramon Jané (45 anys), enòleg, "vinyeró" i copropietari del celler Mas Candí de Les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès, té clar que “el Penedès torna a ser la zona vitivinícola més activa de Catalunya, i potser d’Espanya juntament amb Galícia”. Opina que “està passant en el vi el que ha passat amb la cervesa: ningú esperava que petits productors de cervesa artesana poguessin guanyar-se mercat havent-hi una potent indústria cervesera amb grans recursos, tant en màrqueting com en preus ajustats, però el consum de cerveses artesanals no para de créixer, i en el vi, especialment en els de ‘vigneron’, siguin vins naturals, biodinàmics o ecològics, també”.

Ramon Jané no té dubtes que “el més important encara ha d'arribar, amb una nova generació de petits elaboradors molt preparats i viatjats. Potser hem obert una porta cellers com Alemany i Corrio, Pardas, Enric Soler, Mas Candí-La Salada i altres de petits, i ara s’estan sumant molts altres, i això és fantàstic”. Diu que “curiosament” això passa amb els vins tranquils, però “no passa el mateix amb el cava, hem de reflexionar el perquè”.

Ramon Jané manifesta que “encara que potser sigui dels pocs que ho pensa, jo crec que el cava també té un gran futur, però ens fa falta que aquesta nova generació que tanta expectació crea entre els sommeliers i els crítics de vins que també faci cava i no només vins tranquils amb petites produccions de vinyes bones, que encara en queden tot i que poques, per desgràcia”. En aquest sentit lamenta els plans de reestructuració que han provocat arrancar vinyes velles bones per plantar-ne de joves molt productives i de baixa qualitat. “Però igual que a Bordeus només un 3 o 4 % dels vins són premier cru o gran cru i aquest petit percentatge ha fet mítica aquesta regió, en aquest sentit crec que Corpinnat, si triomfa la idea o el concepte, ajudarà molt al sector del cava. Justament aquesta nova generació es veurà atreta, i si obrim noves idees com el mètode ancestral natural i la recuperació de varietats pròpies o autòctones que ara mateix tenen un gran atractiu mundial, encara més”, afegeix el copropietari de Mas Candí.
 
L’enòleg Roc Gramona (25 anys), de les sadurninenques caves Gramona, ja ha començat a elaborar els seus primers vins i caves. Troba “realment interessant” el moment que s’està vivint dins el Penedès. Apunta que “molts petits i joves productors s’estan animant a fer vins amb personalitat, amb varietats locals i amb molt de sentit a l'hora de poder trobar una tipicitat que sempre ens ha costat expressar dins de la regió”. Afegeix que “som afortunats de poder viure un canvi generacional”. Diu, en aquest sentit, que “és una època on els joves, tot i que admirem la feina feta pels nostres pares enològics, volem demostrar que encara ens queda molt per fer”. 

Pel que fa a la DO Penedès, creu que “ara mes que mai ha d’ajudar a aquests petits elaboradors, ja que molts estan començant els seus projectes fora d’aquesta. S’ha de mostrar com una DO més dinàmica, i que pugui englobar tots aquests projectes diferenciadors i que aposten per recuperar una identitat pròpia. Si no s’aconsegueix anar amb sintonia seria un error, al meu entendre”.

Referent als escumosos, Roc Gramona afirma que “ja és totalment imprescindible parlar de vins on, com a mínim, es pugui posar a l’etiqueta d’on provenen. És ja massa tard per debats que s’haurien d’haver fet fa molt de temps”.
 
Anna Martí Pitart (33 anys), que desenvolupa els seus propis vins dins del celler Ca n’Estruc d’Esparreguera, un projecte lligat al món del vi des del 1548 que dirigeix el seu pare Siscu, se sent plenament partícip d’aquesta revolució iniciada al Penedès tot i que el seu celler familiar està fora, per pocs metres, de l’àmbit de la DO Penedès. De fet, recorda que només una riera els separa del límit geogràfic de la DO penedesenca. Apunta, a més, que els seus dos principals vins, elaborats amb les varietats xarel·lo i sumoll, provenen de vinyes emparades per la DO Penedès. Anna Martí veu “súper bé” el futur del Penedès vitivinícola. Creu que té “un potencial enorme”, i que també “compta amb gent jove amb ganes de fer bé les coses”. En aquest sentit apunta que “hi ha molta vinya feta pols per recuperar, unes vinyes que durant molts anys han estat sotmeses a l’agricultura convencional i extensiva”. Veu camí a recórrer, doncs, recuperant aquest patrimoni vitícola “practicant una agricultura més curosa i respectuosa de la que s’ha fet fins ara”. Recorda que “hi ha molta vinya per recuperar”. Anna Martí veu que el “ressorgiment” del Penedès no només ve de la mà de petits cellers sinó també “de gent jove molt interessant”.
 
Agustí Torelló Roca (28 anys), enòleg del celler sadurninenc AT Roca que impulsa els seus propis vins sota la marca Anima Mundi, considera que ara el món del vi gira al voltant del paisatge, entenent que “quan la vinya està en un indret on és capaç de mostrar tot el seu potencial, llavors la fruita, i conseqüentment el vi, pot parlar del lloc on creix”. És per això que pensa que “al Penedès tenim una gran oportunitat per revalorar aquest territori, sent hereus d’un patrimoni vitícola únic basat en unes varietats tradicionals i uns sòls d’origen marí que ens permeten, si som capaços de practicar una viticultura i una enologia sàvia, mostrar tota la naturalesa més profunda i poder generar diversitat d’expressió en cadascun dels diferents sòls”.

Agustí Torelló Roca també manifesta que “quan parlem de vi, parlem d’emocions, olors, paisatges, tradicions i fins i tot som capaços de poder viatjar a través de la copa, cosa que ens fa veure la gran responsabilitat que tenim les generacions actuals en saber donar valor al territori, no només a través de les nostres ampolles de vi, sinó des de la base, que és la viticultura i el paisatge”. Creu que és necessari, en els temps que estem vivint, de “tornar a les arrels i no viure d’esquena a la vinya, que parlem de preus justos que permetin evitar l’èxode rural i que és important que cada vegada més viticultors siguin capaços de vinificar i embotellar per tal de poder donar un valor afegit al seu producte. Crec en les regions vitícoles on la massa de petits i mitjans cellers és forta i important. Per això penso que encara ens falta un llarg camí, on molts més cellers s’incorporin a aquest projecte comú”.

Així mateix, entén que “moltes vegades, la perspectiva de l’espai et fa veure que si volem ser internacionals i volem que la gent ens reconegui, hem de potenciar el que és més local i genuí. Crec que en els pròxims temps hem de concretar de manera més profunda en definir quines són aquestes varietats que ens permeten parlar de l’origen, en classificar de forma concisa sota criteris purament vitícoles els diferents sòls que conformen aquest gran Penedès i en ser capaços de gestionar un pla de gestió del paisatge i l’entorn basat en activitats econòmiques que permetin donar valor al territori”.
 
Albert Roca (39 anys), director comercial del celler Avgvstvs Forvm de Sant Vicenç de Calders (El Vendrell), afirma: “penso en el Penedès de fa 12 anys i no puc dir una altra cosa que hem millorat en molts aspectes, la qual cosa em fa ser optimista i pensar que ens espera un bon futur, sempre que continuem millorant la qualitat del vi (començant per la vinya) i sapiguem transmetre a la gent (dins i fora de les nostres fronteres) tot allò que ens fa únics al Penedès”.
 
El director de Torre del Veguer de Sant Pere de Ribes, Joaquim Gay de Montellà Estany (37 anys), és del parer que “aquesta generació partim des d’un punt diferent a les anteriors. Fa 40 anys el panorama vínic era el següent: DO Cava per vins escumosos, DO Penedès per blancs, rosats de la DO Navarra i negres de la DOQ Rioja. Per tant, els vins blancs de la DO Penedès i els caves del Penedès eren reconeguts i apreciats, sinònims de qualitat i prestigi. A les portes del 2020 la situació ha canviat molt”. També considera que les novetats en l`àmbit de l’elaboració en els anys 70-80 del segle passat permeten que molts elaboradors produeixin vi sense defectes. En aquest marc manifesta que “tot tipus d’elaboradors comencen a elaborar vins molt agradables amb regularitat. A la primera dècada del S. XXI aflora el corrent del KM 0, lògic i assenyat, i per tant la gent comença a interessar-se i a demanar el vi que té més a prop, neix el sentiment de proximitat. Així emergeixen DO’s oblidades que enriqueixen el panorama vínic, com poden ser la DO Terra Alta, la DO Montsant i d’altres”.

Joaquim Gay de Montellà, que representa la sisena generació d’aquest celler familiar del Garraf, és del parer que “darrerament han sorgit al Penedès petits elaboradors amb projectes que busquen la diferenciació per originalitat, història o noves varietats... amb una aposta ferma per la qualitat, que jo penso que és el futur del Penedès”. També afirma que “progressivament, comença a valorar-se el raïm a un preu més elevat, la qual cosa permetrà al viticultor buscar més la qualitat del raïm, i no tant la quantitat. Amb aquest raïm millor que l’actual, els elaboradors també hem d’aconseguir fer millors vins i fer entendre al consumidor que si vol un vi econòmic potser el podrà trobar a altres zones, però no del Penedès”. També destaca l'aposta dels últims anys al Penedès per les varietats autòctones, com ara poden ser el sumoll, la malvasia de Sitges o el xarel·lo. Diu que “són varietats fantàstiques, versàtils i algunes amb gran capacitat de guarda”. Tot plegat el porta a assegurar que “no hem de menysprear, sinó valorar els més de 2.700 anys d’història vínica al Penedès. Per tant, per mi el full de ruta del Penedès ha de ser tornar als orígens, varietats autòctones, apostar per la qualitat, optimisme i ser més associatius entre nosaltres, pensar més en el global Penedès i no de forma individual”.
 
La CEO de Vallformosa, Marta Vidal (34 anys), afirma que el Penedès és una regió vinícola històrica, on s’elaboren vins i caves de gran qualitat i reconeguts arreu del món. Així i tot, veu que “encara hi ha molta feina a fer per tal de posicionar aquesta zona entre les millors del món”. Afegeix que “estem en una zona privilegiada, a prop d’una gran ciutat com és Barcelona i a tocar del mar Mediterrani. També tenim molt a prop els Pirineus i estem ben comunicats per terra, mar i aire amb la resta del món. Tenim un clima espectacular i una gastronomia envejable. Són tots els ingredients per aconseguir que aquesta sigui una de les regions vinícoles més visitades i reconegudes del món. I hem de treballar plegats perquè així sigui”.

Marta Vidal afirma també que “ara ja fa algunes dècades que la qualitat és la punta de llança d’aquesta zona i el Penedès s’ha convertit en una de les regions on s’elaboren els vins i caves més premiats del món. Això ha coincidit amb un canvi generacional, no només en la gestió dels cellers, sinó també dels consumidors. L’exigència del nou consumidor i les tendències saludables han fet que els vins i caves siguin millors, més equilibrats i més sostenibles. La tecnologia ha perfeccionat el procés d’elaboració i les noves tècniques permeten elaborar molt bons vins a preus raonables. Un altre dels punts clau d’aquest canvi ha estat la professionalització dels cellers i la incorporació del màrqueting a l’hora de promocionar-nos”.

Amb aquesta premissa, creu que el futur del Penedès és “il·lusionant”. Creu també que des dels cellers “estem treballant per crear un nou posicionament, més modern, atractiu i de qualitat. Amb aquesta perspectiva, des de Vallformosa apostem pel territori i pels nostres viticultors treballant conjuntament per obtenir la millor qualitat. Un exemple són els nostres vins Cultivare (DO Penedès), un projecte diferent on fusionem la cultura, el territori i el món vinícola d’una manera original i única. Som ambaixadors de la marca Penedès arreu del món, no només amb les nostres ampolles de vi i cava, sinó també amb la presència dels nostres productes a multitud d’esdeveniments culturals, musicals o de gran format”.
 
David Aura Font (25 anys), el responsable d’exportació de les Caves Mestres de Sant Sadurní d’Anoia, creu que al Penedès “tenim un repte molt clar: posicionar-nos en l'àmbit mundial. Hem de valorar el que fem aquí!”. Respecte al món productiu, Aura creu que “hem de fer una aposta per la vinya i per les varietats autòctones. En aquest aspecte el mirall de la Xampanya pot ser molt vàlid”.  De cara als mercats, afirma que “creiem en l'educació del consumidor i l'enoturisme, i en aquest cas els països del nou món poden ser el mirall”. Per tant, afegeix, “només junts serem capaços de fer créixer al Penedès i així poder tenir marques reconegudes en l'àmbit mundial”. El responsable d’exportació de Mestres també considera que “ara és el moment de recuperar la paraula Cava pel Penedès, ja que una DO es basa en tres principis bàsics i irrenunciables: terreny, clima i varietats autòctones”.
 
Eduard Pié Palomar (33 anys), de Sicus Terrers Mediterranis de Bonastre, diu que “l’increment de joves elaboradors al Penedès no és res més que un dels millors exemples del que ja està passant a tot Catalunya en els últims anys”. Confessa que “jo no seré un defensor de la marca Penedès com a tal, però s’ha de reconèixer una cosa, i és que el que s’està vivint aquí no es viu a cap altra zona amb tanta intensitat (ni a Catalunya ni a la resta de la península)”.

Eduard Pié revela que “amb la majoria dels joves elaboradors de la zona compartim, a part d’una molt bona amistat, el que per mi són els pilars principals perquè una regió prosperi: L’ecologia, l’exaltació de les varietats locals i l’expressió del terrer”. També creu que “la joventut representa una altra manera d’entendre les coses i això, encara que alguns cops sigui anecdòtic, ja és molt positiu. El problema estarà en si dintre de 10 anys nosaltres encara seguim sent considerats com els joves elaboradors de la zona, ja que voldrà dir que no hi ha noves incorporacions i, en definitiva, un empobriment d’idees i del territori”.
 
Albert López (31 anys), enòleg d’un dels cellers més petits del Penedès, Esteve i Gibert dels Casots de Subirats, és del parer que el Penedès “viu una revolució des de fa uns 10 o 15 anys que comença amb l’aparició de petits cellers, com Alemany i Corrio, seguit de Pardas, Mas Candí, Enric Soler... Aquests cellers van començar a trencar esquemes amb noves maneres de treballar la vinya, al celler, buscant personalitat, identitat, i de forma molt més respectuosa amb la natura”.  Albert López veu que “ara tenim una nova fornada de "vinyerons" joves, amb moltes ganes de seguir revolucionant el Penedès, investigant, incorporant pràctiques biodinàmiques a la vinya, elaboracions amb àmfores, sense sulfits, mínima intervenció, bótes de castanyer, tornant a les nostres tradicions, recuperant varietats i deixant d’imitar el que fan a fora. Això penso que és el camí a seguir per posicionar, i obtenir el reconeixement que el Penedès es mereix”. Així mateix, està convençut que “ara ja comencem a tenir clara la identitat dels vins blancs i escumosos del Penedès, ara ens falta definir els nostres vins negres (sumolls, garruts, garnatxes, carinyenes...). Ja que la nostra zona vinícola és molt gran i molt diversa, i havíem perdut el nord mirant el que feien els veïns”.
 
Martí Albet (26 anys), el responsable de viticultura d’Albet i Noya de Sant Pau d’Ordal, a Subirats, considera que “el Penedès és una regió tan diversa que permet fer múltiples tipus de vins”. És del parer que la zonificació que va impulsar el seu pare Josep Maria des de la presidència del Consell Regulador “ajudarà a posar una mica d'ordre i les noves generacions sabran treure el millor de cada zona, creant projectes més petits, més cuidats i més d'acord amb el territori. Crec que serem els encarregats de trencar amb la imatge del Penedès com a zona de vins massius”. En aquest sentit, Martí Albet diu que podem posar com a exemple la creació de Clàssic Penedès “com a contrapunt a la DO Cava”. La seva creació fa 5 anys, afirma, “va marcar una línia i va provocar la reacció de molts cellers que estaven descontents amb la gestió de la marca Cava (i encara segueixen descontents, prova d'això n'és la creació de Corpinnat)”. També està convençut que “les noves generacions no estem tan lligades als cànons antics de les denominacions d'origen, i no ens fa tanta por anar a contracorrent”. 
 
Jot Camps (34 anys), de Masia de la Roqua d’Olivella, se sent més còmode sent ubicat al Massís del Garraf que no pas al Penedès. Afirma que “el Penedès, fa uns anys, patia una situació difícil: els escumosos, falta d'identitat en els vins… crec que no hi havia un rumb clar”. Ara, però, creu que hi ha canvis, com els donats per “la influència de Barcelona, que cada cop és una ciutat més cosmopolita i capaç de captar o impulsar noves tendències en els vins, i que influencia al Penedès”. També veu variacions en els escumosos, noves elaboracions i destaca “la proposta de la DO Penedès d'impulsar els vins de xarel·lo, amb el suport dels cellers amb grans productes, i també altres varietats. I, lògicament, la influència dels joves, amb noves idees, noves propostes... Penso que era un canvi probable i necessari”. Tot plegat creu que fa del Penedès “una zona molt dinàmica”. També apunta que “el món canvia, i crec que és bo que es duguin a terme aquestes variacions. Espero també que aquestes siguin positives pel Penedès. De moment, considero que alguns canvis ja estan donant bons resultats, i això em fa ser optimista de cara a un futur. Per encertar, has d'arriscar!”.