Sabor Salou ha celebrat aquest cap de setmana una de les edicions més participatives i multitudinàries de la seva trajectòria, amb prop de 90.000 persones al llarg del cap de setmana al passeig Jaume I. Durant tres dies, la fira ha combinat gastronomia, solidaritat, activitats familiars, showcookings, producte local i una gran afluència de públic en un ambient festiu i plenament consolidat.
L’esdeveniment ha tornat a demostrar que és molt més que un aparador gastronòmic. Sabor Salou s’ha convertit en un gran punt de trobada entre restauradors, veïns, visitants, famílies i professionals del sector, generant activitat al municipi en un moment clau del calendari, just abans de l’inici de la temporada alta. La celebració de la fira al mes de maig reforça l’estratègia de desestacionalització turística de Salou.
En aquest sentit, celebra l'esdeveniment en aquestes dates ajuda a allargar la temporada, atrau públic fora dels mesos estrictament d’estiu i amplia els motius per visitar la destinació més enllà del sol i platja. La gastronomia, el producte de proximitat, les activitats per a tots els públics i l’ambient familiar esdevenen, així, elements de promoció i dinamització del municipi durant tot l’any.
El tiramisú solidari més llarg del món
Un dels grans moments de l’edició de Sabor Salou 2026 ha estat el tiramisú solidari d’avellanes i ratafia més llarg del món, una elaboració de 20 metres impulsada pel xef Edu Cuesta, amb el suport de l’Associació de Gastronomia de Salou. L’acció va repartir 2.250 racions i es va convertir en una de les imatges més destacades de la fira. L’edició d’enguany també ha fet un salt endavant en dimensió i comoditat, amb més espai.
Així, el recinte ha passat de 5.664 m² a 7.357 m², fet que ha permès millorar la circulació del públic, incorporar més propostes gastronòmiques i oferir una experiència més còmoda als visitants. També ha crescut l’espai GastroLab by Makro, que ha passat de 96 m² a 144 m², reforçant la programació de showcookings, tastos, tallers i activitats culinàries.
La gastronomia, element desestacionalitzador
L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha destacat que "Sabor Salou és un exemple clar de com la gastronomia contribueix a diversificar l’oferta turística del municipi i a generar activitat abans de l’estiu". Segons Granados, "la fira ens permet projectar Salou com una ciutat viva, amb capacitat d’atreure visitants no només pel sol i platja, sinó també per la seva restauració, el seu ambient, la seva oferta familiar i la qualitat del seu sector gastronòmic".
El batlle salouenc també ha remarcat que l’esdeveniment "és un espai de trobada i convivència que reforça el vincle entre la ciutadania, el sector de la restauració i els visitants", i ha agraït "la implicació dels establiments participants, dels xefs, dels patrocinadors, de les entitats i dels equips municipals que fan possible que Sabor Salou continuï creixent any rere any".
Bons resultats
Per la seva banda, el regidor de Dinamització Econòmica, Hèctor Maiquez, ha subratllat que "Sabor Salou té un impacte directe en l’activitat econòmica local, perquè dona visibilitat als restaurants, permet descobrir nous establiments i genera moviment al passeig, als comerços, a l’allotjament i al conjunt del municipi". Maiquez ha afegit que "la fira funciona perquè combina gastronomia, lleure, família i promoció econòmica en un mateix espai".
En aquest sentit, ha remarcat que "la incorporació de nous establiments demostra que Sabor Salou és una plataforma útil per al sector i una eina eficaç per dinamitzar l’economia local abans de la temporada alta".
Durant els tres dies, el Passeig Jaume I ha mantingut una afluència constant, especialment a les tardes i vespres. Les activitats infantils, com els jocs tradicionals i el pinta-cares, han reforçat el caràcter familiar de l’esdeveniment i han convertit la fira en una proposta pensada també per al públic familiar.
En els pròxims dies, l’organització farà balanç de l’impacte econòmic que aquesta edició ha tingut per a Salou, tant dins del recinte com en la restauració, el comerç, l’allotjament i el conjunt de l’economia local.
