Salomó resta pendent dels resultats de les proves d'ADN als 22 cossos trobats a la fossa comuna del cementiri, la primera exhumada al Camp de Tarragona. Es va obrir fa just un any, a petició d'un parell de famílies de Bell-lloc (Pla d'Urgell) que sabien amb certesa que els seus fills havien estat enterrats a Salomó. Són els primers cossos que intentaran ser identificats.

Un any després de l'obertura de la fossa, on s'hi van trobar les restes de 22 soldats morts el gener del 1939, aquest municipi d'uns 500 habitants espera que es resolgui la incògnita que plana sobre la identitat de la resta de cossos que van aparèixer amuntegats en una fossa comuna a tocar del mur del cementiri. En l'actualitat una placa commemorativa recorda l'indret.

Els morts es carregaven en un carro i un cop al cementiri eren transportats en llitera fins a la fossa, on es bolcaven, una imatge que li va quedar gravada al cervell d'un vilatà, testimoni de l'existència de la fossa, quan només tenia 9 anys. També n'hi ha documentació escrita de l'època.

"Van recollir els cossos dels soldats morts i els abocaven a la fossa, però van poder ser enterrats al cementiri, com a mínim una mica de dignitat van rebre; és una de les singularitats d'aquesta fossa", diu l'alcalde de Salomó, Antoni Virgili.

[h3]A l'expectativa de l'ADN[/h3]
Després de la recerca arqueològica i antropològica, la tercera fase se centra en l'estudi de l'ADN per identificar el màxim nombre possible de víctimes, que es porta terme a la Universitat Autònoma de Barcelona, encreuant amb els perfils genètics dels familiars de desapareguts que han donat una mostra d'ADN. S'espera que amb les anàlisis s'identificaran els dos joves soldats de Bell-lloc, Josep Bellet Pérez i Ramon Carné Pereta, i que les seves famílies podran recuperar les restes. Porten més d'una dècada batallant-hi i estan a punt d'aconseguir-ho.

Pel que fa a la resta de cossos, si no hi ha cap identificació els disposaran en unes urnes i quedaran en uns nínxols que ha ofert l'Ajuntament de Salomó, degudament identificats i numerats per si algun familiar acabés reclamant les restes. Un any després de l'excavació, la fossa està tapada. Al lateral dret del cementiri es fa visible una gran esplanada de terra on una placa recorda amb sobrietat l'indret de la fossa comuna del 1939. Just al costat hi ha una làpida amb el nom Emilio Montemayor, un altre soldat mort a Salomó, a l'edat de 30 anys.

Tots ells eren soldats que formaven part de la línia de defensa del  riu Gaià, una unitat que estava de retirada. Tornaven cap a casa, la guerra civil es donava per perduda. Un parell d'individus duien jaquetes del cos d'aviació de l'exèrcit republicà, detall que s'ha pogut saber gràcies als botons amb l'emblema del cos que s'han localitzat en els cadàvers.

Tot indica que els soldats van morir de forma violenta, en combat o assassinats durant la retirada, per impacte d'arma de foc, ja que hi ha nombrosos ossos fracturats i cranis amb forats de bala. S'ha trobat un cos amb un torniquet i un altre amb una granada a les mans. En total es van recuperar 459 objectes, bàsicament indumentària militar, si bé molts van ser enterrats descalços perquè les botes eren reaprofitades per altri. Tots els resultats de l'exhumació es van presentar a Salomó i es poden consultar en un article a la revista La Resclosa.