50 anys. Aquest és l'aniversari que celebra Sant Pere i Sant Pau aquests dies, un barri "singular" de Tarragona que va comptar amb els seus primers 1.560 veïns al 1972. Prop de mig centenar de persones han col·laborat en un documental produït per Óscar Jordà i Erik Anderson, amb el suport de l'associació de veïns. És Sant Pere i Sant Pau encara un barri cooperativista? És la pregunta que es feien aquests dos joves i després de tot el procés consideren que sí: "Aquí molta gent s'ha ofert a obrir-nos les portes i a donar-nos un cop de mà desinteressadament", comentava Erik abans de la projecció d'un audiovisual que ahir al vespre va fer emmudir la sala del centre cívic.

Replet d'imatges de l'arxiu històric municipal, el documental relata tota la història inicial del barri: des de la seva concepció pel sindicat vertical i el règim franquista fins a la seva evolució, ja després que passés a gestionar-se des de l'Ajuntament de Tarragona. "Ara som un barri com un altre de Tarragona", diu un veí en aquest documental, "falta il·lusió, no hi ha expectatives de futur", assegura un altre.

La situació ha canviat sensiblement des dels primers anys 70. Al 1968 es va posar la primera pedra en el marc de la cooperativa d'habitatges de Sant Pere i Sant Pau. En aquells moments, la ciutat comptava amb aproximadament 40.000 habitants, 2.000 dels quals vivien en barraques arribats des de diferents punts de l'Estat per treballar a la flamant indústria química. A l'empara del sindicat vertical, es va idear un barri avantguardista amb pisos de 60 metres quadrats i que podien costar unes 1.000 pessetes al mes, un preu "econòmic" per a l'època i que va atraure l'atenció de famílies amb fills.

La cooperativa amb aquests primers 1.560 socis es va gestionar a través d'una junta designada pel règim, però amb el pas dels anys es va anar democratitzant. A banda d'aquests primers habitatges, es van construir blocs nous que segons apunten els exalcaldes Joan Miquel Nadal i Josep Fèlix Ballesteros va provocar el "desballestament" econòmic de la cooperativa. Un Nadal present entre el públic -no així Ballesteros-, juntament amb membres de l'actual govern, com ara el seu fill Dídac Nadal, o l'actual alcalde Pau Ricomà, entre d'altres regidors del plenari.

Entre els anys 1981 i el 1984 va ser quan es va executar el procés d'integració del barri en la institució municipal. Tot i així, són diferents les veus que apareixen al documental que afirmen que quan la gestió era de la cooperativa el barri era més net i es resolien més aviat les deficiències, tan urbanístiques com de seguretat. "Funcionava com un ajuntament", diu Andreu Muñoz, historiador i una de les veus principals al documental. "Era un poble, tothom es coneixia i tothom es respectava", diu Pasqui, una altra de les cares conegudes que hi apareixen.

Un dels aspectes que s'hi destaca és a més la vida associativa. Des de l'Espai de la dona a la parròquia, passant per la Unió Esportiva Sant Pere i Sant Pau, el Club de Volei de Sant Pere i Sant Pau o la ràdio del barri i la colla castellera. Tant l'origen d'aquests nous agents com les diferències dins de l'associació de veïns d'aquests primers anys 80 i 90 s'hi veuen reflectits, a més de documentació gràfica de com era una de les principals festes majors de la ciutat, ara reduïda per la menor implicació del veïnat. Si bé l'ambient predominantment familiar no s'ha perdut, progressivament ha passat a ser una zona "dormitori" per a molts dels residents.

[noticia]44837[/noticia]

L'acte a la sala del centre cívic va provocar més d'un comentari entre el públic, durant la projecció, de record d'aquells temps passats. I és que no n'hi havia per a menys: la major part dels assistents van viure aquella etapa del barri i no n'amagaven l'orgull de pertànyer-hi. A banda dels aplaudiments finals, també van riure i assentir en les crítiques i les afirmacions punyents que feien alguns dels entrevistats. Un d'ells, el president de l'associació de veïns, Luis Trinidad, enviava un missatge clar a la societat: "Un barri sense associació de veïns és el millor regal que se li pot fer a un ajuntament".

Amb aquesta reivindicació de continuar construint comunitat, Sant Pere i Sant Pau encara la seva festa major. Aquest divendres des de la plaça de la Sardana un pregó i DJ Parri donen el tret de sortida oficial a una celebració especial, amb la recuperació de la tradició de les pubilles i les ballades de sardanes, l'homenatge als botiguers històrics, el Seguici festiu de Tarragona, concerts i mostres de cultura popular.