El sector comercial, l'atenció a la ciutadania i la cohesió social marquen els pilars del CNL de Reus

L'objectiu principal del Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea Miquel Ventura és incorporar nous parlants i fomentar l'ús del català en tots els àmbits

Imatge d'arxiu del CNL de l'Àrea de Reus Miquel Ventura
Imatge d'arxiu del CNL de l'Àrea de Reus Miquel Ventura | TarragonaDigital
11 de febrer de 2025, 13:40
Actualitzat: 13:40h

El Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l'Àrea de Reus Miquel Ventura ha posat èmfasi, al llarg del 2024, en la incorporació de nous parlants al català i en el foment del seu ús en general. En aquest sentit, ha treballat per incrementar la connexió entre les activitats d’aprenentatge i les xarxes de socialització a fi de guanyar parlants efectius del català i ha incidit en sectors com el comerç o l’administració.

Segons Daniel Recasens, president del consell del CNL, “és important fer conèixer aquests objectius per visibilitzar que el CNL duu a terme moltes tasques i va molt més enllà de fer cursos de català per a adults, la seva activitat més coneguda”. El sector comercial, l'àmbit de l'administració i la cohesió a través dels usos socials de la llengua catalana són els principals pilars de l'activitat del centre.

El CNL de l’Àrea de Reus Miquel Ventura difon la llengua i la seva activitat per mitjà de la Falca, el butlletí electrònic que publica tres vegades a l’any i que té 5.199 subscriptors; així com amb els 48 programes de ràdio que ha emès amb Ràdio Cambrils, Ràdio la Selva, Ràdio l’Hospitalet de l’Infant i Ràdio Falset, i a través de les xarxes socials, que sumen 5.847 seguidors.

De cara al 2025, es preveu continuar en aquesta línia i incloure activitats de sensibilització lingüística, integrar les activitats del Xalem! i incrementar les pràctiques i reptes lingüístics en tots els nivells, a més d'incentivar els àmbits administratiu, de la salut, esportiu o del lleure. Per fer-ho, el CNL treballa en xarxa amb diversos ajuntaments, consells comarcals, el Pla Educatiu d'Entorn, comissions d'acolliment lingüística, Taula pel català, Correllengua, etc.

valoracio cnl reus 2024 nacio
La directora del CNL de Reus, Anna Saperas, i el regidor Daniel Recasens han valorat positivament l'últim exercici. Foto: Reus.cat

Formació i assessorament als comerços

Durant el 2024, el CNL ha visitat 57 comerços regentats per persones estrangeres, els ha ofert els seus serveis de formació i assessorament i en 16 hi ha impartit, in situ, les sessions de llengua del programa “Comerços aprenents” (a Reus, Cambrils i Riudoms) per sensibilitzar-los i millorar així la seva disponibilitat lingüística i facilitar que puguin atendre en català la seva clientela catalanoparlant.

També, ha fet visites a un centenar de comerços a Cambrils, la Morera de Montsant, Porrera i Poboleda; als quals ha ofert la revisió de textos gratuïta, ha informat de la legislació lingüística que els afecta (retolació, atenció al públic...) i els ha ofert formar part de la xarxa de més de 300 establiments col·laboradors en el “Voluntariat per la llengua (VxL)” o adherir-se a la campanya “Totjoc” si eren d’aquest sector (20 establiments de Reus, Cambrils, Falset i altres municipis del Baix Camp).

Les botigues adherides al VxL han permès pràctiques lingüístiques d’alumnes del nivell bàsic fora de l’aula i, en el marc del Pla Ofercat, més de quaranta assistents van participar en la 6a jornada “A Reus, fem comerç”, dedicada a la llengua i impulsada per l’Agència Reus Promoció, amb ponències del CNL i l’Agència Catalana del Consum.

Un any més, ha publicat sis números del butlletí electrònicCinc cèntims de llengua, amb 861 subscriptors. I, encara dins el sector socioeconòmic, el CNL ha impartit quatre sessions informatives i de sensibilització a 47 emprenedors (de la Regidoria d’Empresa de Reus i de l’Escuela de Emprendimiento).

L'administració i l'atenció al ciutadà

Per acompanyar els ens locals o el sector de la salut en l’adopció plena del català com a llengua de treball, el CNL ha dut a terme deu sessions de sensibilització amb 128 assistents (de Reus, Falset i Montbrió) perquè el català esdevingui la llengua habitual i prioritària d’atenció a la ciutadania i els nous parlants trobin en ajuntaments, consells comarcals o centres sanitaris un espai segur per practicar el català que estan aprenent.

També, s’ha participat en el treball conjunt amb la Regidoria de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus, per exemple, amb la convocatòria del 12è Premi d’Idees per Promoure l’Ús del Català; i amb el Pla d’actuacions per la llengua amb els ajuntaments que l’han signat -Reus, Cambrils, Falset, Montbrió i Botarell- i amb el departament de Política Lingüística que l’ha impulsat.

D’altra banda, el CNL ha impartit dos tallers de llenguatge no sexista per a 23 treballadors de l’IMFE-Mas Carandell i ha dut a terme quatre plans d’autonomia lingüística a personal dels ajuntaments de Reus, Cambrils, Riudecanyes i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Finalment, ha administrat 287 proves de català en 103 processos de selecció de l’administració local a fi de garantir que el personal contractat té el nivell adequat per desenvolupar les seves tasques en català.

Aprenentatge formal i no formal del català

El CNL de l’Àrea de Reus Miquel Ventura ha organitzat, al llarg del 2024, un total de 149 cursos (94 dels quals en nivell inicial o bàsic) amb 3.243 inscrits. Un 81% de l'alumnat ha nascut a l’estranger, un 10% a la resta de l’Estat i un 9% a Catalunya. Amb aquests cursos es pretén facilitar l’accés a la llengua a les persones nouvingudes amb un enfocament comunicatiu per tasques, enfocades a l’ús social.

El Consorci entén que estendre el coneixement i l’ús del català entre la població nouvinguda contribueix a un ple desenvolupament d’aquests nous catalans i a la cohesió social. Els coneixements que van adquirint avancen paral·lelament amb experiències tutelades, com les 721 pràctiques lingüístiques que segons el nivell han fet en establiments col·laboradors del VxL, en equipaments municipals o en entitats d’acompanyament, perquè també coneguin el teixit associatiu, i amb reptes lingüístics.

Així, el 2024 les activitats de sensibilització lingüística que lliguen l’aprenentatge amb l’ús de la llengua s’han experimentat ja en 38 cursos i han tingut 676 participants.
També, dins l’aprenentatge no formal s’han creat 380 parelles lingüístiques (335 presencials i 45 virtuals) i s’han organitzat 12 activitats del Xalem amb 389 inscrits amb l’objectiu de potenciar l’ús del català fora de l’aula entre les persones que l’estan aprenent. Cal destacar que el 95% de les persones que hi han participat afirmen que, després de l’activitat, s’animaran a parlar molt o bastant més en català.

Arxivat a