La Selva del Camp recupera l'Aplec de Paretdelgada seixanta anys després

La colla sardanista Germanor de la Selva ha organitzat una jornada festiva per commemorar les trobades populars que servien de reivindicació política i cultural

A principis dels anys seixanta, va ser un esdeveniment de resistència de la cultura catalana
A principis dels anys seixanta, va ser un esdeveniment de resistència de la cultura catalana | X / @arnaumt_
06 de maig del 2024
Actualitzat a les 17:26h

La Selva del Camp ha viscut, aquest diumenge 5 de maig, una jornada festiva -i històrica- amb la recuperació de l'Aplec de Paretdelgada, sis dècades després que es deixessin de celebrar. La colla Germanor ha treballat durant mesos per tornar a organitzar l'esdeveniment tradicional en què agrupacions sardanistes, i altres agents de la cultura catalana, es trobaven a l'ermita del municipi.

Originàriament, els "Grans Aplecs (1959-1964)" van ser un espai de resistència política i cultural en plena època franquista i, de fet, es volien recuperar per no oblidar aquells temps, com una crida a les colles dels Països Catalans en clau de memòria popular.

Així, la jornada va comptar amb l'actuació del Seguici popular de la Selva; una missa de l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planelles, i el rector de la parròquia, Mn. Albert Fortuny, amb la participació d'Schola Cantorum; la interpretació de les cobles Montgrins, Principal de Tarragona i Reus Jove; així com l'actuació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, el concurs de colles improvisades, una representació teatral i un concert de l'Escola de Música Municipal.

Castells de 7 i la memòria d'un poble

Des de l'organització de l'esdeveniment, la voluntat és que aquest hagi vingut per quedar-se i pugui "ocupar" de nou un espai per celebrar la cultura catalana. Un dels "elements" més destacats en aquesta recuperació de l'Aplec de Paretdelgada, sens dubte, ha sigut la participació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Els vallencs van descarregar un 4d7, un 3d7, un 4d7 amb pilar, un pilar de 5 i tres pilars de 4, en una actuació al migdia de diumenge que va cloure amb l'enxaneta desplegant la senyera, una fita simbòlica que la colla recorda de l'últim aplec. Segons descriu la Revista Castells, l'Aplec "era considerat un moment àlgid de la protesta antifranquista al Camp de Tarragona", que va agradar tan poc al règim que es va prohibir l'any 1965.

Aquest 2024, seixanta anys després d'aquell 1964, han tornat a viure la commemoració l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i un dels castellers emblemàtics de la colla, Joan Romero; ambdós presents en la darrera trobada que es va poder fer.

Un miler de persones van gaudir de la jornada festiva i de tradició popular a l'ermita de la Selva del Camp. A més de les diferents actuacions, també hi van tenir cabuda entitats com Òmnium Cultural o Carrutxa per reivindicar la llengua i cultura catalanes, amb la sardana, això sí, com a imprescindible protagonista de l'Aplec de Paretdelgada.

Arxivat a