Experts debaten el dijous 29 de maig sobre possibles mesures i polítiques per combatre el sensellarisme i el sensellarisme ocult en una jornada a Tarragona. El director de la Càtedra UNESCO d'Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Héctor Simón, ha assenyalat que la dificultat actual per accedir a l’habitatge ha provocat que vagi a l’alça l’ocultació d’aquest fenomen. “Aquesta problemàtica és molt difícil de quantificar perquè són situacions que la gent no vol dir”, ha afirmat. Per això, entre les seves conclusions, ha proposat la creació d’un ens municipal que permeti identificar les zones amb més ocultació. La bretxa digital, la falta de recursos de les administracions o de xarxa dels sense llar són alguns dels factors identificats.
En la primera jornada de Sensellarisme Ocult a Tarragona, el director de la Càtedra UNESCO d'Habitatge de la URV, Héctor Simón, ha presentat el projecte 'Liquid Housing', el qual té com a objectiu apropar-se a aquesta problemàtica. "Volem aconseguir buscar la resiliència en diferents àmbits, evidentment, en el de l'habitatge per aconseguir ser resilients en un escenari d'aquí a deu o vint anys vista”, ha asseverat. L’estudi es va fer l'any passat amb la participació de 263 persones i 41 comunitats de veïns dels diferents barris del municipi tarragoní.
La precarització de l'accés a l'habitatge
Segons Simón, fa dues dècades es podia accedir a un habitatge de propietat o de lloguer “amb certa estabilitat i seguretat”, però amb el temps s'ha anat “precaritzant” l'accés a l'habitatge. Això sosté, ha proferit situacions d'ocupació, com per exemple, compartir pis amb altres persones, de sobreocupació, d'infrahabitatge o d'habitatges buits. “Aquestes són situacions més difícils de detectar”, ha afegit.
L’estudi indica que més enllà de la problemàtica de l’habitatge, darrere d’aquest fenomen “complex” també hi ha altres factors com la bretxa digital, l'educació d'aquestes persones, la falta de recursos econòmics per arribar a final de mes, la manca de recursos de l'administració o bé l'absència d'una xarxa social i familiar de les persones sense llar. “Una vegada identificats aquests factors, hem intentat dibuixar escenaris de cara al futur per trobar polítiques que puguin, d'una manera holística, fer front a aquesta problemàtica”, ha subratllat el director de la Càtedra.
El projecte ha elaborat una vintena de propostes per lluitar contra el sensellarisme ocult. “Després d’aquest any de treball el repte és com ho apliquem localment”, ha concretat. Entre les possibles mesures, hi ha la creació d’un observatori per tal que aquest pugui identificar les zones on existeix aquesta problemàtica i “afinar” amb les polítiques d'habitatge.
“Fenomen complex”
En la jornada hi ha participat el conseller d’Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, Nacho García, el qual ha afirmat que el sensellarisme ocult és un “fenomen complex”. “No és fàcil de detectar i aconseguir dades per tal de dissenyar polítiques per abordar-lo”, ha dit. Alhora, ha remarcat que des del consistori i el Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes, S.A. (SMAHUSA) treballen “insistentment” per incrementar el parc d’habitatge social a tota la ciutat.
Per la seva banda, la consellera de Serveis Socials, Cecilia Mangini, ha explicat que "accions" del Servei d’habitatge social del IMSST permeten oferir un acompanyament a les persones i famílies en risc d’exclusió habitacional de la ciutat. La regidora ha detallat que l’oficina d’Habitatge ha atès unes 200 persones des de principi d'any. També ha recordat que l’últim cens de persones sense sostre de la ciutat, de l’any 2024, es va xifrar en 91.
En l'acte, també s’ha presentat el Pla local d’abordatge al sensellarisme de Tarragona i les seves línies principals d’actuació. Finalment, s’ha debatut sobre polítiques resilients per abordar el sensellarisme ocult a la capital tarragonina des de la visió de diferents agents implicats com l’IMSTT, la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona, les Associacions Veïnals Federades de Tarragona Segle XXI i la Fundació Bonanit.
