L'Ajuntament de Falset, VITEC i el Consell Comarcal del Priorat treballen per fer de l'antiga fàbrica tèxtil Falbar, situada a la capital de la comarca, un nou Centre d'Inspiració del Vi, amb nous laboratoris i tecnologies, un viver experimental de cellers i un espai museïtzat annex a la nova Oficina Comarcal de Turisme. Aquest projecte de gran envergadura -i finançament- aportarà nombroses possibilitats al territori i el sector vitivinícola.
Entre tots aquests i altres aspectes, la iniciativa hauria d'incloure el trasllat i corresponent creixement en instal·lacions de la seu de VITEC, el Centre Tecnològic del Vi, ubicat actualment i des del 2009, a la carretera que va de Falset a Porrera. El director general de l'ens, Sergi de Lamo, valora molt positivament l'oportunitat i la consolidació exponencial que ha tingut el centre -dedicat a la recerca, innovació i desenvolupament del sector del vi-, així com les Denominacions d'Origen de la zona, que ara s'enfronten a nombrosos reptes globals.
VITEC ha anat creixent de manera exponencial en aquests 15 anys, en quin moment es troba?
VITEC va començar l’agost del 2009, érem tres persones i actualment en som 27. La facturació de l’any 2023, l’últim que vam tancar, va superar els dos milions i mig d’euros; tenim bastants projectes importants arreu de l’Estat espanyol, sobretot, pel tipus de recerca que fem, que és col·laborativa amb diferents empreses, per desenvolupar noves vies de producte amb noves tecnologies. I l’edifici actual, que està molt bé i té 1.200 metres quadrats, sincerament, se’ns ha quedat molt petit pel tipus d’activitat i per com ha anat creixent el volum de feina en aquests anys. Tenim limitació d’espai als laboratoris i això fa que tinguem dificultats per créixer o que la gent estigui còmode treballant, així com al celler experimental.
Per tant, la previsió a futur és continuar creixent.
No sé si amb el mateix ritme que hem aconseguit els últims anys, perquè és cert que hem notat bastant a favor tots els ajuts procedents dels plans de recuperació i això ens ha permès tenir més personal i noves línies de recerca, que esperem que es puguin mantenir a partir d’ara tot i acabar-se aquests fons. Més enllà d’això, pel creixement ordinari d’una institució com VITEC, cada vegada vas investigant més coses i obrint més serveis per cobrir les demandes del sector, i això requereix una demanda important d’espai.
El trasllat a l’antiga Falbar s’orientaria a ampliar laboratoris i incorporar noves tecnologies?
Exacte, el que plantegem d’entrada és poder augmentar molt l’espai que tenim en els laboratoris, tant d’enologia com de microbiologia, l’àrea d'anàlisi sensorial, l’àrea d’assajos de laboratori de viticultura… Evidentment, haurem de tenir més despatxos perquè esperem que VITEC pugui arribar a les 50 persones en els pròxims anys. I, després, ens hem de dotar amb infraestructures singulars de referència, com pot ser un celler experimental amb sales de criança que actualment no podem tenir, o, per exemple, una planta pilot de noves tecnologies on provar totes les innovacions; perquè, independentment que cadascú pugui escollir si utilitza o no unes tecnologies per fer el vi, nosaltres com a proveïdors de serveis i de coneixement ho puguem oferir a les empreses que ens ho demanin.
La formació també obriria una porta que fins ara no tenia cabuda?
Totalment, fins ara no hem plantejat que VITEC pugui fer formació, però tenim coneixements per fer-la. Per tant, si podem donar resposta a una demanda del territori, estem perfectament preparats per oferir aquest servei. Hem de ser el màxim útils possible; per sort, en aquests anys ens hem anat consolidant com un centre tecnològic de referència de l’Estat i ara hem de fer un salt endavant i aconseguir ser referents al sud d'Europa. Que VITEC, per tot el coneixement que tenim estant al Priorat i a Falset, pugui ser una eina útil per al conjunt del sector del vi.
«Ens hem anat consolidant com un centre tecnològic de referència de l’Estat i ara hem de fer un salt endavant i aconseguir ser referents al sud d'Europa»
El «hub vitivinícola» mantindrà aquesta aposta per una producció de proximitat al Priorat?
Tenim la gran sort que la comarca del Priorat és prou coneguda, tant per la DO Montsant com per la DOQ Priorat, a nivell internacional, i això pot ajudar que negocis que comencin i emprenedors de la zona que elaborin poques ampolles puguin ser més rendibles que sota el paraigua d’altres DO que potser no són tan reconegudes i la gent no està disposada a pagar tants diners.
Al final, la comarca s’ha de diferenciar per la qualitat, no es pot diferenciar per preu perquè no podem produir més barat que altres perquè ens costa molts diners per l’orografia que hi ha i per la manca de pluja. És un model que s’aproxima més a la Borgonya francesa que no pas a Bordeus; és una zona de petit productor, amb un producte de gran qualitat que permet que molta gent s’hi pugui dedicar i guanyar-se la vida al territori, en lloc de les grans empreses.
Parlem d’un projecte a llarg termini per l’elevat finançament que requerirà i les institucions hauran d’avançar conjuntament.
La inversió que tenim al cap està al voltant dels 11 milions d'euros, podem pensar que és una inversió molt elevada i certament ho és, però l’edifici actual de VITEC de la Universitat Rovira i Virgili va costar pràcticament 3’5 milions d’euros i es va construir entre els anys 2005 i 2009. Per tant, hi ha un factor d’escala molt interessant, encara que siguin molts diners, perquè l’antiga Falbar és un edifici de gairebé 5.000 metres quadrats. Evidentment, hem de parlar amb les administracions que tenen el finançament perquè ens prioritzin, però no hauríem de deixar escapar una oportunitat única.
L’impacte o el retorn a futur haurà de ser la moneda de canvi per aquesta inversió?
Aquest és l’objectiu. La comarca del Priorat no fa una aposta per industrialitzar-se, sinó per cuidar el seu cultiu, els seus conreus agroalimentaris i el seu paisatge. Un dels pilars més importants és fer-ho a través d’un conjunt d’entitats que assegurin la innovació, el coneixement, la formació de la gent… I del volum que estem parlant, crec que hauria de ser perfectament assumible, tenint en compte el rendiment i els resultats que podem donar al territori i més enllà.
La intenció és reforçar el posicionament de Falset com a capital del vi i el creixement de les Denominacions d’Origen?
És evident, es pot continuar treballant, però el sector passa per una època complicada. Més enllà del que pugui passar als Estats Units amb la política aranzelària, estan canviant els hàbits de consum: el mercat asiàtic s’està tancant, a Alemanya han deixat de comprar tant com abans, la gent jove demana vins amb poc contingut alcohòlic, sobretot es venen vins blancs… Són coses que a la comarca del Priorat li és difícil donar perquè tenim molta calor i poques produccions; això fa que tinguem molta concentració, els vins són molt bons, però ho són per a un tipus de públic que no és el majoritari.
«Com cada vegada aquest públic prèmium està més buscat i és més reduït, hi haurà molta més competència»
Com afectaran aquests canvis en els hàbits de consum?
En un mercat que està sobresaturat i que, de sobte, anem cap a una baixada del consum, a més d’un canvi d’hàbits perquè la gent no vol beure tant contingut alcohòlic, principalment els joves, tot plegat planteja reptes moltes importants. Haurem de veure cap a on anem. Segurament, això ens obligarà a tenir una mirada a futur molt global, en el conjunt del món i cap a un segment de consumidors als qui agradi el tipus de vi que es fa aquí i que estigui disposat a pagar el que val. Però, com cada vegada aquest públic “prèmium” està més buscat i és més reduït, hi haurà molta més competència.
Quin és el futur que preveu per al sector vitivinícola al territori?
Des de VITEC i des de les mateixes DO haurem de fer un pas endavant per entendre els mercats internacionals i millorar el nostre posicionament perquè la gent pugui vendre el seu vi al millor preu possible. I ho haurem de fer millor i més ràpid que altres països competidors, altres regions que tenen fins i tot més instruments per monitorar el sector, moltes més eines per donar-se a conèixer. Nosaltres som petits i hem de ser molt hàbils.
El gran risc, no només al Priorat, és que al final la gent tingui dificultats i s’acabin perdent cellers perquè es vegin obligats a tancar. També és un tema de costos, a nosaltres ens costa molts més diners fer un quilo de raïm que a altres zones; a la comarca hi ha una mitjana de 2.500-3000 kg per hectàrea, que en altres zones poden produir més barat. Si el mercat es tensiona, hi ha tendència a produir vi molt barat, i serà una guerra en què el Priorat i Catalunya no podran participar. Hem d’agafar aquest patiment i convertir-lo en una oportunitat.
