L'antiga fàbrica tèxtil Manufactures Falbar va començar a elaborar camises a la capital del Priorat l'any 1962, va arribar a un màxim de 370 treballadors als anys noranta i, després de la crisi del 2008, es va iniciar un ERO que va acabar provocant el tancament de l'empresa el 2011 i la seva liquidació mercantil. Es tracta d'un edifici emblemàtic per a Falset, com un exemple de l'arquitectura industrial i el vincle amb el poble, i en els últims anys, l'Ajuntament ha treballat per consolidar dos projectes paral·lels, vinculats al món del vi, que permetran la seva rehabilitació i revitalització.
Per fer-ho, el govern local va comprar la nau de l'antiga Falbar, el juliol del 2022, per gairebé 400.000 euros -amb un ajut de la Diputació de Tarragona de 150.000-, un préstec que va ser possible gràcies a la capacitat d'endeutament de l'ajuntament i que s'haurà de retornar en un període de quinze anys. Des de finals del passat mes de novembre, les obres de la primera fase ja estan en marxa; concretament, els enderrocs de l'estructura de l'edifici annex a la fàbrica i el reforç de les estructures i fonaments.
Aquest acollia les antigues oficines, té uns 400 m² i es convertirá en l'Espai Vi i en la nova Oficina Comarcal de Turisme del Priorat. Serà, per tant, un punt de referència per a l'enoturisme, on divulgar i conèixer el paisatge de la zona i el sector vitivinícola amb un format museístic, en el contingut del qual ja s'està treballant.
En una segona fase, s'adreçarà el projecte principal, per transfromar la nau de la Falbar -més de 4.000 metres quadrats- en la seu física d'un "hub vitivinícola", un centre de recerca, innovació i formació que pugui ser referent al sud d'Europa. Encara amb els usos per definir al 100%, es contempla el trasllat de VITEC, la instal·lació d'un viver de cellers per promoure iniciatives emprenedores i dotar l'equipament amb tots els recursos, tècnics i humans, necessaris per contribuir al sector del vi.
Primera fase: l'Oficina Comarcal de Turisme i l'Espai Vi
La primera part del projecte de rehabilitació de la Falbar correspon a l'equipament turístic, que hauria de ser una realitat a principis del2026, ja que les obres tindran una durada aproximada d'un any o any i mig. Els treballs consistiran a l'adequació de l'estructura, la millora de l'eficiència energètica de l'edifici i l'adaptació dels espais als nous usos com a Oficina d'informació turística i Espai Vi, com a museu del vi i de l'oli.
Aquesta actuació forma part de l'Acció de Cohesió en Destinació (ACD) “Catalunya, Terra de Sabors”, que s’emmarca en el Pla Nacional de turisme enogastronòmic, i incorporarà una àrea d’informació i reserva d’activitats, espais expositius immersius, zones de tast i de presentació. Ha comptat amb finançament dels fons de Transició Nuclear i dels Next Generation (prop d'un 80% del pressupost total de 762.870,90 euros). "La idea és que la gestió integral de l'equipament vagi a càrrec del Consell Comarcal del Priorat", apunta l'alcalde de Falset, Carlos Brull.
El batlle també assenyala que, actualment, "s'està acabant de definir la licitació de la part museística del projecte, la part tecnològica i d'equipaments", ja que la ciutadania s'ho hauria d'imaginar com un centre d'interpretació i no pas com un museu a l'ús -amb col·leccions d'objectes-. De fet, la voluntat és que sigui una experiència immersiva, "tot acompanyant el visitant per donar a conèixer aquesta singularitat del paisatge que ens ha donat el mosaic agrícola mediterrani i ens ha portat a tenir els millors productes del món", afirma Brull.
Així serà el nou equipament
Segons el document tècnic adjunt a la licitació, serà a la planta baixa on s'instal·li l'oficina d'informació i atenció turística, a més d'un espai de botiga on es podran degustar productes de la comarca; i a la primera planta, es farà el museu com a punt d'atracció de visitants i promoció amb els següents espais: espai de tast immersiu, espai hiperinteractiu, espai audiovisual, espai tàctil, espai creatiu, espai aromes i espai de realitat virtual.
També, la teulada serà practicable com a terrassa per a tastos i algunes presentacions. A més, es preveu la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques per abastir d'energia verda a l'edifici. Per tot plegat, les obres de rehabilitació seran completes, ja que l'immoble es troba molt deteriorat.
D'aquesta manera, la infraestructura del Centre d'Inspiració Turística del Vi pretén "posicionar Falset i la comarca perquè la gent, quan ens visiti, trobi aquest punt de referència on conèixer la història vitivinícola del Priorat, del seu ressorgiment, però també del seu passat", en paraules del batlle falsetà.
«L'objectiu és posicionar Falset i la comarca, amb la història vitivinícola del Priorat i el seu paisatge»
És una clara aposta per oferir una experiència enogastronòmica, que sigui alhora una porta d'entrada al territori i que doni resposta "a la necessitat de tenir una Oficina Comarcal de Turisme molt més adequada als temps d'avui", evidencia Carlos Brull, qui celebra els diferents factors que han permès que el projecte tiri endavant i hi hagi interès.
Segona fase: esdevenir un «hub vitivinícola»
El projecte de gran envergadura consisteix en l'aposta per fer un centre d'investigació, de recerca en el sector vitivinícola; un "projecte que no neix del no-res, no és un invent, ve de VITEC i fa 15 anys que el sistema funciona i pot créixer molt més, però ara els falta espai", descriu Brull. La segona fase contemplaria el trasllat de les instal·lacions actuals del Centre Tecnològic del Vi (uns 1.400 metres quadrats) a la nau de l'antiga Falbar, on superaria els 4.000.
No obstant això, més enllà del creixement de VITEC, "l'objectiu és intentar treure el màxim profit a la infraestructura per donar servei a empreses que ja existeixen, emprenedors que vulguin impulsar el seu propi negoci o tenir un gran espai en què la gent pugui reciclar-se per millorar la seva formació contínua", explica Sergi de Lamo, director general de la institució. És a dir, un "hub vitivinícola" que doni cabuda a cellers, empreses, treballadors i persones de nova incorporació al sector.
De moment, aquesta segona part -a llarg termini- compta amb un pla estratègic que posa sobre plànol la distribució del centre, que situa espais com la sala de criança i emmagatzematge d'ampolles, sala de processat, planta pilot de noves tecnologies, cambres de temperatura controlada, un celler experimental, sala de conferències i presentacions, sala de tast de gran format (capacitat per a 80 persones), aules de formació en l'àmbit gastronòmic i turístic, laboratoris, despatxos i sales de reunions, etc.
Un projecte de territori
Quan l'equipament obri portes, tindrà un primer benefici amb la creació de diferents llocs de feina, que se sumaran al personal actual de VITEC, però la previsió és que l'impacte sigui molt més: innovació en el món agrícola, eficiència dels recursos naturals, un altre model d'economia... I aquests han de ser el reclam perquè la resta d'institucions s'impliquin al 100%. "La gent del territori s'ho anirà fent seu, però no podem anar sols com a Ajuntament de Falset, VITEC ni Consell Comarcal del Priorat, perquè no tenim prou pressupost per tirar-ho endavant", evidencia l'alcalde.
Tant el consistori local com el centre tecnològic fan una crida al suport econòmic dels departaments competents de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i possibles ajuts per part de l'Estat, ja que el finançament ascendiria a uns 10-12 milions d'euros -el doble del pressupost que acaba d'aprovar l'ajuntament per aquest 2025, amb 5'5 MEUR per a inversions, gràcies a diverses subvencions- i caldrà que tots vagin en una mateixa direcció.
De fet, es va crear una taula amb els diferents actors i agents implicats (també URV, DOQ Priorat i DO Montsant), que hauran de tornar a convocar arran dels canvis electorals, ara que just acaba de ser nomenada Elisabet Romero com a subdelegada del Govern a Tarragona, el càrrec que faltava per tornar-se a reunir. "De moment, hi ha bona predisposició" i "és un projecte que encaixa molt bé amb la línia dels Fons de Transició Nuclear" resumeixen les sensacions actuals que envolten la iniciativa.
"Nosaltres hi creiem i val la pena que tothom escolti el projecte", referma Carlos Brull, qui lamenta que "malgrat portar dos anys i mig parlant de la reforma de la Falbar, continua tenint la sensació que no avança al ritme que voldríem". "Tothom ha vist claríssim que ha de ser, ara que no sigui només un eslògan i que s'entengui comun projecte de territori i no com una amenaça; al Priorat hem de trucar a moltes portes, hem d'estar gairebé a l'UCI perquè ens facin cas", reflexiona el batlle.
Referent al sud d'Europa
"Després de la creació de les DO, als anys noranta hi va haver una revolució, també amb l'Escola d'Enologia i, més endavant, la incorporació de VITEC; i ara hi ha d'haver una altra revolució, aquest hub seria un pas endavant, un abans i després per a la comarca", continua Carlos Brull. L'alcalde ho defineix com una "oportunitat de país" perquè es fonamentarà en millores i innovacions per al sector agrari i treballarà a escala internacional.
Així, assegura que "el projecte traspassarà les fronteres del Priorat i la intenció és que sigui un referent del sud d'Europa en recerca i innovació, tot al costat del vessant turístic" i també de la formació. Des del principi, s'ha plantejat una possible col·laboració amb l'Agència FPCat per ubicar a les mateixes instal·lacions un centre de formació professional que agrupi tots els cursos vinculats al sector del vi.
Els futurs alumnes es podrien formar en un entorn professional únic, en què aprendre directament de l'experiència d'un centre de R+D. "Si aquest centre acaba funcionant com creiem que ha de funcionar, encara ens posicionarà més en el món", conclou Brull.
El primer viver de cellers del Priorat
En aquesta línia, el projecte del "hub vitivinícola" permetrà aportar gent qualificada al territori i ajudarà a fixar el talent a Falset i altres municipis prioratins, és a dir, evitar que la gent jove marxi fora i evitar, per tant, el despoblament de les zones rurals. "Per això, compleix tots els requisits pels quals estem lluitant avui dia", apunta Carlos Brull. I un dels essencials que impulsarien aquesta qualificació és el viver de cellers, el primer de la comarca.
Segons explica De Lamo, "actualment, hi ha dos vivers de celleristes a Catalunya, el que va obrir la veda i ho va promoure, que va ser el de Barberà de la Conca; i el més recent, des de fa poc més d'un any, a Vilafranca del Penedès". El del Priorat seria el tercer i, en paraules de Brull, "té molt de sentit que sigui aquí, perquè tenim més de 180 cellers".
La majoria d'aquests cellers, a més, pertanyen a un teixit d'empresa familiar i petita i, "quan hi ha cellers tan diferents i petits, fa que la necessitat de tenir un viver de cellers sigui encara més important", puntualitza el director general de VITEC. Aquest seria un espai on els joves del territori poguessin començar a elaborar el seu propi vi, acabar-se de formar rebent els millors coneixements possibles i adquirir estratègies per a la comercialització dels seus productes segons les necessitats del mercat.
