"Aquesta primavera serà terrible". Cada any, abans que arribi, estem acostumats a escoltar i llegir aquesta predicció pel que fa a les al·lèrgies i la quantitat de pol·len que hi haurà a l'ambient. Segons dades del Punt d'Informació Aerobiològica (PIA), a la demarcació de Tarragona, les concentracions de pol·len aquest 2025 han superat la mitjana i, fins i tot, en els mesos de març i juny, els màxims absoluts que es tenen registrats des del 1996. Per tant, enguany, s'han complert els auguris.

La Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) també en fa una predicció setmanal, però especialistes com el Dr. Òscar Sotorra Elias, cap del servei d'Al·lergologia a l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, consideren que només es poden valorar els al·lèrgens un cop "han passat". Amb tot, l'augment global de les temperatures i les precipitacions abundants de la passada tardor i principis de primavera han condicionat especialment que el "calvari" dels al·lèrgics al pol·len fos encara pitjor. 

En un moment de protagonisme de les al·lèrgies ambientals, però, tampoc es poden oblidar les al·lèrgies alimentàries i altres al·lèrgens -com els àcars o el pèl dels animals-, ni la importància d'identificar els símptomes i els possibles tractaments per prevenir molèsties respiratòries o reaccions greus com l'anafilaxi. Per donar visibilitat i conscienciar la població sobre tot plegat, del 29 de juny al 5 de juliol, se celebra la Setmana Mundial de l'Al·lèrgia.

Venim d’una primavera complicada, què ha sigut diferent en termes d'al·lergologia?
Enguany, hi ha hagut quatre vegades més pol·len de xiprer que la mitjana des de l’any 1996, segons les dades de la Xarxa d’Aerobiologia de Catalunya. El plataner, que floreix durant un mes o, com a molt, dos, tot i que el que provoca l’al·lèrgia és el pol·len i no l’arbre, també ha florit més. I encara teníem l’olivera durant el mes de juny. A diferència de les plantes o les herbes, que venen molt influenciades per la pluja, en els arbres també importen altres factors, com la temperatura.

Com han influenciat, doncs, les abundants precipitacions de la tardor?
No depèn només de la pluja. Ens trobem que hi ha plantes que són pròpies de llocs més secs i que es trobaven a l'interior, com el Priorat, i cada vegada hi ha més sensibilització aquí perquè cada vegada és un territori menys plujós. Vaig analitzar com havien canviat les sensibilitzacions en els últims setze anys i un dels factors evidents és el canvi climàtic perquè augmenti la quantitat d’al·lèrgens. També, veiem que molta gent s’ha traslladat, que vivia o treballava en un lloc i ara està en un altre i això els afecta.

«Ens trobem que hi ha plantes que són pròpies de llocs més secs i que es trobaven a l'interior i cada vegada hi ha més sensibilització aquí perquè cada cop és un territori menys plujós»

Els hàbits o el dia a dia d’una persona tenen un gran pes.
Sí. Per exemple, aquí ens trobem gent que ha viscut a Alemanya o són alemanys d’origen i allà un dels pòl·lens que més al·lèrgia provoca és el bedoll, que floreix a la primavera i aquí és bàsicament decoratiu en alguns llocs, però n’hi ha poc. En canvi, és de la mateixa família que un arbre que sí que tenim aquí, l’avellaner, i hi ha molta gent que quan arriba aquí es troba amb una al·lèrgia que no tenia, però passa desapercebut perquè els avellaners floreixen entre gener i febrer. O, fins i tot, vaig tenir un pacient al·lèrgic al pol·len de l’avellaner que va tenir molèsties entre l’abril i el maig i, més tard, es va comprovar que provenia d’uns corrents d’aire que venien de Turquia.

Llavors, la primavera i el pol·len són els principals enemics dels al·lèrgics?
Moltes vegades es pensa en l’al·lèrgia només en la primavera, però una cosa són les respiratòries perquè hi ha més plantes que floreixen a la primavera, i una altra que no té res a veure són les al·lèrgies alimentàries o a un medicament. Sovint, es pensa molt més en l’al·lèrgia al pol·len i se'n parla genèricament però en realitat és al·lèrgia a un pol·len concret, no a tots. Hi ha pòl·lens d’arbres, com el xiprer, que floreix part de l’hivern i fins a principis de primavera, entre febrer i mitjan abril, i moltes vegades les al·lèrgies es confonen amb refredats.

Quins són els arbres que més al·lèrgia provoquen al territori?
Els principals són el xiprer, que es troba per tot arreu; el plataner, però en menor mesura perquè no n’hi ha tants al Camp de Tarragona com, per exemple, a Barcelona; i l’olivera, que genera problemes d’al·lèrgia i amb molta sensibilització, però que la gent pot no notar tanta molèstia aquí com si ho comparem amb Andalusia. Enguany, hem arribat a 600-700 de pol·len d'olivera, quan a Andalusia en un any normal hi ha 1.600-1.700. I també, l’avellaner, però cada cop hi ha menys exemplars.

I, en el cas de les plantes?
Seria la parietària, que és una planta que floreix pràcticament tot l’any; entre febrer i juliol és quan més hi ha, però només al desembre i gener és quan gairebé no hi ha pol·len. És una planta mediterrània i, amb l’augment de temperatures, la quantitat va baixant. Després, tenim les gramínies, que són unes plantes que floreixen només a la primavera, però donen molts més problemes que la parietària. També, algunes plantes ens serveixen d’indicadors d’al·lèrgies alimentàries.

«Quan tu tens una al·lèrgia alimentària, aquesta és immediata, no menges l’aliment i l’endemà tens una reacció, però si influeix un cofactor, pot ser que passin dues o tres hores»

El que ocasiona una al·lèrgia alimentària i una ambiental té un factor compartit?
No, les al·lèrgies alimentàries poden ser per alguna proteïna que té un determinat aliment i les quantitats d’aquella proteïna no són les mateixes en tots els aliments, però simultàniament poden ser comunes a algun pol·len. Per exemple, hi ha una proteïna que dona molta al·lèrgia, que es diu LTP i la contenen moltes fruites i verdures, que hi ha molta gent sensibilitzada a la zona i pot ser que principalment siguin al·lèrgics al préssec, però després se sensibilitzin amb el pol·len. A vegades, aquests casos són complicats perquè no es donen sols, sinó que necessiten un altre factor afegit, un cofactor, com pot ser l'exercici físic, l'alcohol, antiinflamatoris, etc.

Com es detecten, llavors?
Quan tu tens una al·lèrgia alimentària, aquesta és immediata, no menges l’aliment i l’endemà tens una reacció; però si influeix un cofactor, pot ser que passin dues o tres hores fins a la reacció. Per exemple, pot passar que una persona sigui al·lèrgica a la LTP, o a una altra proteïna que es diu PR-10, i que abans de sortir a córrer es mengi una poma amb pell i l’exercici sigui el desencadenant de l’al·lèrgia alimentària que, “en condicions normals”, no hauria tingut, tot i menjar el mateix. Això també passa en nens que, a priori, no són al·lèrgics als cereals, però mengen pasta a l’escola i després tenen educació física i, de sobte, s’ofeguen. Abans, aquests casos es confonien i es catalogaven com a asma d’esforç.

A més, hi ha les al·lèrgies als àcars o determinats animals. Com afecten els factors externs en aquest sentit?
Els àcars els tenim tot l’any, encara que a l’estiu donen menys problemes. També, hi ha les picadures d’abelles i vespes, que precisament, fa uns quants anys que hi ha una vespa importada de l’Àsia que s’alimenta de les espècies autòctones i encara no s’ha pogut valorar les reaccions al·lèrgiques que provoquen les seves picadures. En el cas dels animals, et pot començar a qualsevol edat, quan tens més contacte amb l’animal, sigui de pèl, com els gats i els gossos, que són els més comuns, o també hàmsters i conills; o fins i tot, vam veure que poden donar al·lèrgia les escates dels rèptils.

És possible que una persona deixi o comenci a ser al·lèrgica «d’un dia per a l’altre»?
Les al·lèrgies respiratòries difícilment apareixeran en una persona gran, apareixen en nens i després pot ser que les tinguis tota la vida; serà així sempre que no hi hagi canvis de residència o del lloc de feina. Hi ha factors múltiples que les poden desencadenar, però si tots es mantenen igual, no es produirà una al·lèrgia d’avui per a demà. 

«Hi ha factors múltiples que les poden desencadenar, però si tots es mantenen igual, no es produirà una al·lèrgia d’avui per a demà»

Com repercuteix tot plegat en les visites a l’Hospital de Reus?
Aquí sempre tenim les visites programades, no hi ha grans pujades i baixades en aquest sentit, el nombre de pacients és molt regular; però sempre pot ser que algú, esporàdicament, vingui sense visita perquè es troba malament i passem consulta perquè just coincideix amb el moment de l’any en què ha començat a florir un arbre concret.

Quins són els símptomes més comuns?
En al·lèrgies ambientals, hi ha problemes als ulls, de picor, vermellor i es posen plorosos; problemes al nas (rinitis), d’ofegament, d’asma... En el cas d’una al·lèrgia alimentària, també provoca ofegament i pot donar picors a la boca; no s’hauria de prendre mai aquell aliment que la provoca, és diferent de les intoleràncies, que seran més o menys greus els símptomes en funció del grau d’intolerància.

Quines són les claus per a controlar una reacció al·lèrgica?
Per a reaccions que provoquin picors i problemes a la pell, es pot prendre un antihistamínic, però en al·lèrgies alimentàries no tenen gran efecte, hauria de ser un medicament més potent, l’adrenalina, que s’ha de posar sempre que es tingui sospita que un pacient amb una reacció severa -d’ofegament i/o baixada de pressió- pugui ser al·lèrgic. Les persones que pateixen una al·lèrgia han de tenir sempre l’adrenalina injectable per si de cas. 

En el cas de les respiratòries, tenim medicaments com broncodilatadors o antiinflamatoris, i si són ocasions puntuals, com anar a una casa vella que estigui plena de pols o una que tingui gats, aquella persona al·lèrgica s’hauria de prendre un medicament prèviament.

«Els canvis de costums poden portar al fet que apareguin al·lèrgies que abans no es tenien i això és més difícil de controlar»

Es poden evitar doncs?
En totes les malalties, el principal tractament és la prevenció. Les mesures preventives probablement seran més senzilles en al·lèrgens com la pols, els àcars o els animals, que quan es deixa de tenir contacte, desapareixen les molèsties. Es va comprovar durant la Covid-19, que la gent portava mascareta i estava molt millor de les al·lèrgies. Pel que fa a les alimentàries, es van introduint aliments d’altres llocs del món, que la gent d’aquí no estava acostumada a menjar, i de sobte es pot produir una al·lèrgia nova. Per tant, els canvis de costums poden portar al fet que apareguin al·lèrgies que abans no es tenien i això és més difícil de controlar.

En el cas del pol·len, es pot predir la seva evolució dels pròxims anys?
Veiem que amb l’augment de contaminació, hi ha algunes proteïnes que s’expressen més i poden donar més al·lèrgia. Més enllà d’això, les coses les sabem quan han passat. Cada any els mitjans diuen que la primavera serà terrible abans que arribi, però només ho podem preveure a mitges; això sí, si cada vegada fa més calor, hi haurà més plantes de les que abans eren d’interior a la zona mediterrània i provocaran “noves” al·lèrgies a la zona. 

D’altra banda, hi ha uns moments del dia en què hi ha més pol·len a l’ambient que en d’altres, si plou de matinada i a primera hora del matí, el pol·len es quedarà més a terra que no pas si plou a la tarda; en canvi, quan hi ha tempestes elèctriques, el pol·len es va fent gran i allibera més partícules i això fa que empitjorin les al·lèrgies.