Les sis comarques del Camp de Tarragona tenen 150.879 places turístiques, segons el Registre de Turisme de Catalunya del Departament d'Empresa. La xifra suposa hi ha un llit per cada 4,5 habitants, tot i que en sis municipis —Salou, Prades, Poboleda, Vilanova de Prades, Ulldemolins i Creixell— hi ha més d'un llit per habitant. A Catalunya, el nombre de places turístiques és de 776.176, un llistat que inclou hotels, càmpings, habitatges d'ús turístic, allotjaments rurals i apartaments turístics. Barcelona suma més de 90.000 llits i Salou ocupa el segon lloc del país amb 42.222, per davant de Lloret de Mar i Platja d'Aro.

Barcelona té registrades 91.901 places turístiques, el municipi amb més oferta, i el 90% d'aquestes són a hotels. Un 8,8% del total, és a dir, 8.052, són llits situats a habitatges d'ús turístic, segons consta al llistat. La capital catalana compta un total d'11.227 establiments per a visitants. En nombres absoluts, Salou és la segona localitat amb més places disponibles, amb 42.222 distribuïdes en 7.290 establiments. En aquest sentit, té més oferta per a visitants que persones censades i, de fet, els llits per a visitants representen el 5% de tots els que hi ha disponibles a Catalunya.

El Tarragonès és la tercera comarca amb més oferta

Diversos municipis de la Costa Daurada se situen entre la vintena que encapçalen el rànquing, com ara Cambrils (18.538 places), Mont-roig del Camp —que inclou Miami Platja— (13.987), Tarragona (13.464) i Vila-seca (11.203). De fet, el Tarragonès és la tercera comarca amb més oferta —pràcticament tanta com a Barcelona ciutat—. La meitat de les places estan a hotels (49,2%), mentre que un 36,5% estan a càmpings i, un 12,6%, a habitatges d'ús turístic. El Baix Camp és la setena comarca de Catalunya i, el Baix Penedès, l'onzena.

Pel que fa als municipis que tenen més places turístiques que habitants censats, cal destacar el cas de Vilanova de Prades, que té 5,9 llits per a visitants per cada habitant. En aquest sentit, el municipi té 110 habitants i 648 places turístiques, la gran majoria d'elles al càmping Serra de Prades.

Municipis tensionats al Camp de Tarragona, amb la mobilitat com a repte

El director del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Aaron Gutiérrez, explica a l'ACN que el turisme provoca efectes al Camp de Tarragona, fent que la regió es comporti de "forma pendular", ja que durant l'hivern hi ha unes pautes marcades per la població resident, però a l'estiu es "reconfigura completament els assentaments urbans d'aquesta àrea". "Podem veure els seus efectes tant en els consums energètics, d'aigua, mobilitat, demanda d'habitatge, l'efecte és molt notable", detall. A més, assenyala que en l'àmbit de la mobilitat del turisme "suposa un gran repte".

A tall d'exemple, Gutiérrez indica que municipis com Cambrils multipliquen per sis la demanda de transport públic a l'estiu en comparació amb l'hivern. En el cas de Salou, ho multiplica per vuit. "Aquesta població que ve es mou molt més i, per tant, demana molts més serveis de transport", subratlla. A banda dels turistes, també genera moviment intern de les persones que hi venen a treballar, ja que el turisme genera llocs de feina.

L'increment de persones tensiona "molt" les infraestructures d'aquest territori i suposa que s'hagin d'adaptar serveis als municipis, com les zones blaves d'aparcament. Tot i això, Gutiérrez destaca que l'augment de l'oferta de transport públic durant l'estiu té un aspecte "molt positiu". "L'alta demanda de l'estiu fa que aquestes concessions privades del transport públic siguin viables durant tot l'any. Per tant, ajuda a sostenir aquests serveis públics", manifesta l'expert.

El cas de les segones residències en alguns municipis

Pel que fa a l'habitatge, Gutiérrez explica que en municipis com Cambrils o Miami Platja (Mont-roig del Camp, on pràcticament tots els censats cabrien als llits per a turistes) són rellevants les segones residències, les quals s'utilitzen durant els períodes de vacances o bé fins i tot es poden convertir en habitatge principal, normalment de persones jubilades. "En el cas de la primera casuística, genera uns costos, però també uns beneficis, com els fiscals o d'activitat econòmica", indica el director del Departament de Geografia de la URV.

En el cas dels allotjaments turístics, tant de places hoteleres, càmpings com apartaments, també generen una problemàtica. "No tenim dades perquè no tenen llicència, no estan regulats, però sí que en tenim d'indirectes, a través d'indicadors de mobilitat", comenta. En aquest sentit, sosté que davant l'increment de la població "flotant" cal donar una resposta "ajustada".

"Les taxes turístiques, en l'àmbit municipal o de la Generalitat, que es capten a través del turisme haurien de revertir en aquests municipis i territoris per tal de mitigar l'impacte i maximitzar els beneficis", afirma. Per això, considera que s'hauria d'incloure el turisme en les polítiques de mobilitat, habitatge i planificació territorial.